PUBLICITAT
LITERATURA
11-01-2026 19:19
En la traducció al català per part de Xavier Lloveras i la introducció del llibre per part d’Alba Sidera, amb encert editorial LaBreu Edicions ha publicat Un assumpte personal, de Beppe Fenoglio (Alba, 1922 – Torí, 1963).
Mort prematurament per causa d’un càncer de pulmó, a penes passats els quaranta anys, en l’obra literària de Fenoglio, de molta fondària sobre els dies del rampant i violent feixisme italià, hi queda reflectida la seva condició de partisà. Tant és així que se’n definia amb tanta dignitat i orgull com es definia escriptor, i un dels més grans del segle XX a Itàlia, a dir d’Italo Calvino, l’escriptor i editor d’Enaudi que va ser uns dels primers a apreciar les novel·les de Beppe Fenoglio.
En Un assumpte personal Beppe Fenoglio escriu amb excel·lència narrativa una història dins la Història i qui sap si amb tints autobiogràfics. El gran escriptor narra amb verb diàfan i imatges poderoses el camí d’una lluita que és alhora íntima i col·lectiva en un moment clau de la lluita partisana: enmig dels turons de les Langhe, el jove protagonista Milton (el nom té ressonància en el poeta i assagista anglès John Milton), arrisca la vida no pas per dur a terme una missió de la milícia d’esquerres resistent que actua a les muntanyes contra feixistes i nazis, sinó per un assumpte personal, una qüestió que el regira per dins, que el tortura: saber si la seva estimada, la jove Fulvia, l’ha traït amb en Giorgio, un amic de tots dos. Es tracta del típic triangle amorós que es dona en tantes relacions d’amics, però que cadascú viu sempre en primera persona com si al món no hi hagués ningú més, perquè és així com es viu l’amor: una cosa única. És per aquest impuls incontenible que en Milton demana al seu cap un migdia lliure per resoldre el dubte. Un migdia que es convertirà en els dies d’una llarga i terrible odissea enmig dels elements desfermats: una boira que no deixa veure res i passos enfonsats en la pluja i el fang, que tant pot ser real en el record del partisà Beppe Fenoglio com una metàfora utilitzada per l’escriptor per descriure un periple personal i col·lectiu ple d’emboscades assassines i dubtes existencials.
La història que es narra a Un assumpte personal, ambientada en la pròpia experiència de Beppe Fenoglio a les muntanyetes de les Langhe, en molts moments té traducció en episodis de la guerra civil viscuda a Catalunya, concretament en la nefasta divisió de les esquerres que el maig del 1937 va portar a una guerra dins la guerra. No és el cas, però, dels partisans vermells i blaus, que tot i no estar d’acord, controvertida la seva visió de l’esquerra política, en ocasions van lluitar junts per la mateixa causa: «Havia estat per primera vegada que blaus i vermells havien lluitat junts. La zona de Verduno era badogliana i el vessant del costat l’ocupava la brigada vermella», escriu Beppe Fenoglio al capítol VIII dels XIII que té Un assumpte personal. Els últims paràgrafs de la novel·la posen la carn de gallina: descriuen amb una gran precisió formal la brutalitat de la guerra, la persecució de l’enemic, les ràfegues de bales a punt per entrar en un cos que corre, que crida...
«La Resistència antifeixista va marcar profundament la vida de Fenoglio», escriu Alba Sidera al pròleg d’Un assumpte personal. I és així com des de la seva història dins de la Història, l’escriptor italià ha deixat un dels més valuosos testimonis d’aquella lluita en defensa d’uns valors socials, polítics i culturals que enmig de la cruesa de la guerra van mantenir dempeus aquells partisans. Llegir-la en aquests moments ens situa mentalment en un mateix pla de món dividit, si bé diria que el d’ara és un món de gran buidor generalitzada per manca d’ideals. Ens trobem en un món en què la vanitat i les ànsies totalitzadores d’alguns mandataris amb molt de pes en l’equilibri del món s’ha descarat de manera barroera, un món en què regnen i s’imposen a la força el pur poder i la possessió de la matèria, ja sigui rampinyant territoris, petroli, terres rares o explotant de manera despietada la força de treball humana. L’esperança és que com a contrapès hi ha partisans, resistents. Les històries que via periodística ens arriben dels llocs de conflicte més cru així ho confirmen.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT