PUBLICITAT
PENSIONS
13-01-2026 7:37
L’any 1985 alguns organismes internacionals ja van avisar que el Sistema Públic de Pensions estava a punt d’entrar en col·lapse. Han passat quaranta anys i la OCDE, el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i FEDEA, lligat a la banca espanyola, tornen a insistir en la mateixa cantarella. Fa quaranta anys era mentida i ara segueix essent-ho, crec.
El SPP és atacat per uns interessos bancaris que volen substituir el sistema de Repartiment per un de Capitalització. Un sistema de Repartiment vol dir que els treballadors que estan actius, paguen les pensions dels que estan inactius. És un sistema solidari entre territoris i entre generacions, i vol fer una redistribució de la riquesa entre tothom, tenint present què la distribució, que és els sous, és clarament injusta. El de Capitalització busca que qui més ha guanyat durant la seva vida laboral, ara tingui també un millor tractament en cobrar la pensió. Res de solidaritat ni entre generacions ni entre territori. Egocentrisme pur.
El sistema econòmic neoliberal segueix insistint en les seves intervencions als mitjans de comunicació i als seus informes, dient que el SPP s'ha de reformar perquè no es pot sostenir. Parlen d’una taxa de jubilació espanyola insuportable del 78% de la darrera nòmina, i que a Alemanya és únicament del 43 – 49%. Obliden, però, explicar que el sou mitjà espanyol és de 2.386€ i l’alemany arriba als 4.250€. Argumenten que un treballador i mig per pensionista no pot cobrir la despesa de les pensions, i és cert, però se’ls escapa que la productivitat per treballador augmenta any rere any, ni esmenten la robotització del treball, ni la innovació tecnològica... I silencien la necessitat de fer una veritable reforma fiscal. Actualment el pes de la recaptació recau principalment a l'IRPF dels treballadors, mentre que les rendes del capital tenen una taxa del 7%. Posats a amagar, tampoc esmenten ni l’evasió fiscal, ni l’elusió fiscal (lleis fetes per facilitar amagar ingressos), ni parlen que per poder haver-hi pensions dignes cal que hi hagi abans sous dignes. I dignes no vol dir sous de 1.184€. Cada vegada que l'actual Govern ha elevat les pensions o el Salari Mínim Interprofessional, han protestat, però no parlen del sou dels executius de les nostres principals empreses, que és una mitjana de 55 vegades més que un treballador mitjà d'aquestes mateixes empreses, segons la CNMV. I de vegades arriba a les 118 vegades més, i fins i tot 390 vegades en sectors com la banca: d'això no ens diuen res. I és més que possible que aquests senyors que cobren aquests salaris obscens siguin els que diuen que l'SPP no és sostenible (o que paguen a altres perquè ho diguin). Si donem això per bo, per just, cap dret social serà sostenible. Un exemple podria ser la Llei de Dependència. L’any 2024, unes 23.000 persones van morir sense tenir la revisió de seu grau de dependència, o sense cobrar pel grau atorgat. I això passa a la quarta economia europea.
Des dels poders econòmics es segueixen prenent mesures per liquidar el nostre actual SPP i convertir-lo en un sistema de capitalització. Una prova són els Plans de Pensions d'Empresa aprovats a l'anterior reforma del sistema, que perjudica als treballadors en pitjor situació laboral, els més mal pagats, í a la societat en general: es destinen quantitats importants de diner públic a subvencionar banca i asseguradores en perjudici de serveis socials.
Però la realitat és molt tossuda. L’organisme Economistes Independents han calculat un deute de l'Estat amb els comptes de la Seguretat Social de més de 500.000 milions d'euros. El Tribunal de Comptes ha dictaminat un deute d’almenys 103.000 milions d'euros. El Govern es nega a realitzar l'Auditoria dels comptes de la Seguretat Social aprovada 21/2021, que demostraria de forma rigorosa la veritable situació econòmica del sistema. Es veuria que el Govern ha reconegut que durant anys la Seguretat Social ha estat assumint 22.000 milions d'euros de despeses anomenades “impròpies” (ara en procés de correcció), perquè corresponia pagar-los dels Pressupostos Generals de l'Estat.
L’actual SPP, a més a més de rebre l’atac neoliberal, cal afegir-hi un empresariat que desitjaria sous i pensions de 700€; unes direccions sindicals molt pendents de la negociació i el pacte, però que obliden la necessitat de la pressió mobilitzadora, totalment necessària, per a la conquesta de drets i llibertats. És cert que l'SPP hauria de tenir alguna reforma puntual, però tenint present les dades que aporten Economistes Independents, Tribunal de Comptes i declaracions ministerials, el SPP està sanejat. I si no es veu clar, fem l'Auditoria dels comptes de la Seguretat Social aprovada 21/2021.
Però el que realment compta avui dia és la mentida, l'individualisme, la insolidaritat i el consumisme, perquè els joves i treballadors, que demà seran pensionistes, pensin que ells tindran una vida pitjor, i fins i tot sense pensions per culpa dels actuals pensionistes: uns bocs expiatoris...
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT