PUBLICITAT
CANTADES PER LA PAU
27-01-2026 10:00
Vivim envoltats de dinàmiques que es retroalimenten. La brutícia genera més brutícia, la violència genera més violència, el desordre genera més desordre, les notícies negatives generen més notícies negatives i la por genera més por. Tot plegat crea un cercle que alimenta el desànim i fa créixer la sensació que no hi ha sortida.
Aquest mecanisme no és casual. Quan el desànim s’estén, la societat es torna més vulnerable, més fàcil de dividir i de controlar. Així es va inflant el que podríem anomenar el Gran Monstre: un sistema que s’alimenta de la por, de la violència i d’un model econòmic clarament insostenible.
Però aquest cercle no és inevitable. També existeix el moviment contrari.
Tot comença amb la responsabilitat individual. Quan una persona decideix viure de manera coherent amb els seus valors, quan procura no deixar-se arrossegar pel desànim i opta per actuar de manera constructiva, ja està generant un petit canvi. Un gest, una actitud, una manera de relacionar-se diferent pot semblar insignificant, però té un efecte multiplicador.
Quan aquest comportament es repeteix en moltes persones, l’espiral negativa comença a transformar-se en una espiral positiva. Allò que abans reforçava la por comença, lentament, a perdre força. El Gran Monstre, que semblava immens i imparable, comença a desinflar-se.
Ara bé, cal ser clars: aquest procés no serà fàcil. Desinflar el Gran Monstre comportarà canvis profunds. Hi haurà desajustos, incerteses i situacions imprevistes que poden generar sofriment. Les transicions importants mai no són còmodes, i negar-ho seria enganyar-nos.
Per això, un element clau del futur serà la creació de comunitats d’autoajuda i de suport mutu. Espais humans on les persones puguin acompanyar-se, compartir recursos, escoltar-se i sostenir-se en els moments difícils. Davant un sistema que ha fomentat l’individualisme, la resposta haurà de ser més comunitat, més cooperació i més solidaritat.
A mesura que el vell sistema econòmic —basat en el creixement il·limitat i la desigualtat— mostri els seus límits, haurà d’anar deixant pas a un nou model. Un model on tothom pugui contribuir segons les seves capacitats i, alhora, rebre allò necessari per viure amb dignitat. No com una concessió, sinó com un dret.
Si un dia aconseguim que les Nacions Unides esdevinguin un veritable punt de trobada de nacions, pobles i persones, es podrà impulsar un nou model econòmic basat en una economia global ètica i cooperativa. Un model que, de manera complementària, convisqui amb milions de microeconomies locals sanes, netes i transparents, arrelades als territoris i a les necessitats reals de les persones.
Aquesta transformació obriria la porta a una gran reconversió: la de la indústria bèl·lica i dels exèrcits, que podrien esdevenir forces d’ajut humanitari, de prevenció de conflictes, de resposta davant emergències climàtiques i de suport a la Pau. Un canvi profund que permetria posar el coneixement, els recursos i la tecnologia al servei de la vida.
I aquí apareix la pregunta clau: què podem fer ja, avui, de manera concreta?
A part de les moltes coses que cadascú pugui fer segons les seves habilitats, qualitats i possibilitats, una acció comunitària, senzilla i poderosa és participar en les Cantades Populars pel Planeta i la Pau, que tenen lloc cada dijous en espais públics. I que cadascú pot organitzar en els seus pobles, barris i ciutats. Cantar junts és un acte profundament humà: crea vincle, genera ànim, trenca la por i recorda que formem part d’un mateix cos col·lectiu. No cal saber cantar bé; només cal voler-hi ser.
Aquestes cantades amb una mirada més ampla, poden tenir un objectiu: preparar la Festa Artística Mundial pel Planeta, la Pau i els Drets Humans, distribuïda i lliure, que s’està promovent per al 10 de desembre, aniversari de la Declaració dels Drets Humans. L’objectiu és que aquesta data esdevingui cada any una autèntica festa del Cor —del cor que canta i del cor que batega— de la Humanitat.
Una celebració descentralitzada, oberta, on pobles i persones d’arreu del món s’uneixin simbòlicament per alimentar aquesta espiral de sinergia positiva que tant necessitem i per avançar plegats cap a fer possibles els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030.
I demà?
Demà comença ja avui.
Amb una veu.
Amb una trobada.
Amb una cançó compartida.
Perquè la història ens ho recorda: els grans monstres també es poden desinflar quan la gent s’uneix en un gest senzill - i profundament revolucionari - com cantar plegats.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT