PUBLICITAT
VAGA
10-02-2026 9:41
Darrerament, els diferents sindicats d’educació han convocat diverses vagues. Com a docent, tinc la llibertat d’afegir-m’hi o no. És respectable qui no hi participa per convicció, pensant que no serveix per a res; qui no ho fa perquè no s’ho pot permetre; i també els qui ho fan perquè creuen que cal defensar els drets. He de reconèixer que, en diferents moments de la meva trajectòria laboral, he estat en aquests tres estats. Abans em costava més entendre la necessitat de reivindicar. Des que va arribar la Berta, reflexiono més. Massa, diria jo. Però, si vull que ella sigui una persona respectuosa i amb valors, ha de tenir bons exemples. Té sort, perquè l’Anna n’és un clar exemple i no la vull deixar sola. En això, ni en res.
Aquestes reflexions m’han fet recordar un futbolista irlandès nascut a Derry que va jugar a la Premier League durant set temporades.
A Anglaterra, l’11 de novembre es commemora el Remembrance Day, un dia dedicat a recordar la fi de la Primera Guerra Mundial i a homenatjar els soldats caiguts. Per això, aquells dies, tots els equips de futbol lluïxen una rosella a la samarreta.
Tots els equips, però no tots els jugadors. El 2012, James McClean es va negar a portar-la, fet que li va provocar múltiples amenaces a ell i a la seva família.
Aquest futbolista tan controvertit va prendre aquesta decisió per reivindicar els fets que van succeir a Derry el 30 de gener de 1972.
Mentre una manifestació pacífica reclamava drets davant la discriminació —com ara habitatge per a tothom, condicions laborals dignes, un sistema electoral just i una millora en l’educació—, el primer batalló del regiment de paracaigudistes de l’exèrcit britànic va disparar contra els manifestants. Van morir 14 civils, tots desarmats, molts mentre marxaven, disparats per l’esquena, entre els quals hi havia fins a 7 menors d’edat. Des d’aleshores, aquest dia és conegut com el Bloody Sunday.
Les reivindicacions sempre són positives. A vegades no s’aconsegueix res en aquell moment, però s’inspira a altres perquè continuïn lluitant, i només així, si s’insisteix, potser es pot arribar a aconseguir un canvi.
Un dia, o potser d’ara en endavant, quan tingueu dubtes sobre si fer vaga o manifestació, o si us volen imposar alguna cosa amb què no esteu d’acord, recordeu James McClean. Jo ho faré, no només per ell, sinó perquè la Berta pugui tenir com a referent no només la valentia de la seva mare, sinó també el seu pare.
De moment, jo dimecres faré vaga. Per intentar millorar l'escola pública i les condicions laborals de qui hi treballa.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT