PUBLICITAT
POLÍTICA
10-02-2026 10:42
Seguim desgranant la cadena d’eleccions autonòmiques que, en teoria, han de fer de la nostra nació un espai plural de convivència i prosperitat que, quan ens enfrontem a problemes com els del transport públic o del benestar dels ciutadans, sembla que es fan insolubles o, com a mínim, poc satisfactoris per molts ciutadans que practiquen sistemàticament la comparació amb els veïns. Ja sigui considerant-se explotats pels que son més rics que ells, o enganyats pels més pobres i pidolaires que ells. L’enveja econòmica que desperta Catalunya a algunes regions espanyoles o el convenciment del comportament explotador i aprofitat d’alguns per part d’altres, ho demostra, mentre posa en marxa mecanismes tant miserables com el d’insinuar que Catalunya xucla més recursos dels que li correspondrien en un repartiment igualitari i que, a més, els distribueix interessadament per poder seguir mantenint una imatge de societat generosa i altruista.
I tot això, a la vista dels resultats de les eleccions a l’Aragó d’aquest cap de setmana, sembla que, en comptes d’acostar-nos a la situació idíl·lica per tots desitjada, ens n’allunya cada cop més. Descobrint un procés que ens acosta a una tensió cada cop més frustrant i a un enfrontament cada cop més intens, decebedor i que contraposa ideologies que haurien de ser “germanes” o com a mínim properes, com passa en el cas de VOX i el PP .
Perquè, en la gradació de les idees polítiques que van de la “carcúndia” més retrograda i reaccionària al “progressisme” més lliberal i democràtic, no totes les idees tenen el mateix tractament. De la divisió simple i primària entre dretes i esquerres, és a dir, entre conservadors que volen mantenir idees generalment ja obsoletes, i reformistes que aporten noves idees i propostes de funcionament, hem passat a una gradació que les ordena assignant-les una posició concreta dins de l’arc parlamentari que conforma inicialment quatre grups, un cop eliminat aquell “centre” que tantes promeses va fer als inicis de la nostra democràcia actual.
La dreta i esquerra tradicionals han anat segregant i potenciant els respectius grups “extrems”, per la dreta de la dreta o l’esquerra de l’esquerra. Amb una diferència substancial. El primer -potser per tenir referències històriques més properes en el temps i més “exitoses” en els resultats- es mostra més compacta i unida, mentre l’esquerra -potser per tenir referències històriques més llunyanes i menys exitoses, busca el seu camí en totes direccions i intencions.
Aquesta és la primera lectura que es pot fer de les eleccions autonòmiques aragoneses. La constatació d'una dreta extrema única i aparentment cohesionada amb la que no es correspon una esquerra extrema trencada en varis partits no sempre amics. La unitat d’un VOX que, a més, duplica el nombre d’escons aragonesos després de la seva victòria relativa a les eleccions extremenyes encara no definida respecte al govern de la autonomia, enfront la trilogia de l’esquerra extrema que viu totes les opcions possible. L’ascens de la Chunta Aragonesista que dobla els diputats com VOX, encara que només de 3 a 6, el manteniment, amb penes i treballs, del diputat de Sumar, i la reducció de “Teruel existí” a un dels 2 diputats que tenia.
Una combinació de resultats que, junt amb els 5 diputats que perd el PSOE dels 18 que tenia i els 24 que conserva el PP dels 26 de la legislatura passada, defineixen un panorama en que només una aliança “proactiva” entre la dreta i l’extrema dreta garanteix la capacitat de govern a Aragó.
Però convé no oblidar que la política és vida. Que, com els organismes, funciona i evoluciona segons ho faci el seu entorn. Que queden més eleccions autonòmiques, començant per les castellano-lleoneses de març. I que ara comença la lluita per aquest tercer assalt. Alguns ja han mogut fitxa. Com Rufián demanant la unió de l’esquerra extrema ara dividida, per poder pujar la seva influència i baixar els fums a la dreta extrema. Però la resposta, si més no a hores d’ara, sembla fer figa. Com aquell bipartidisme, anhelat per la política dels inicis de la democràcia, que molts enyoren i volen treure dels llibres d’història. Com la corona d’Aragó.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT