PUBLICITAT
MONEDA SOCIAL
10-02-2026 10:56
Els dies previs al Carnaval, a Vilanova i la Geltrú es respira una mena de nervi alegre. Encara no han sortit les comparses, però la ciutat ja va agafant ritme: converses sobre disfresses, ball de mantons, colles que es coordinen, botigues que s’omplen de caramels i un “run-run” col·lectiu que ens recorda que la festa és a tocar. I, com passa cada any, hi ha una paraula que ho travessa tot: Turuta.
La Turuta no és només una música que sona el diumenge de Comparses; és un estat d’ànim compartit. Aquell pas-doble que van adoptar en un context militar (ho dic bé Paquita?) aquí la compartim en una explosió festiva. A Vilanova, quan sona el Turuta, comencen les “batalles” dolces: t’has de protegir la closca perquè no et vingui un caramel massa furiós, però no s’hi va a fer mal sino a celebrar que estem junts al carrer gaudint i carregant les piles per superar les dificultats diaries.
Però la Turuta també existeix quan no hi ha música. Existeix cada dia de l’any en forma de moneda social. Fa més de quinze anys que un grup de persones va decidir que la festa de la comunitat també podia tenir continuïtat en l’economia quotidiana: comprar al barri, oferir o rebre serveis, reconèixer el valor del temps i dels sabers de cadascú. La Turuta, com a moneda local, no fa soroll de banda i trompetes, però fa una altra música: la de la proximitat, la confiança i la col·laboració.
Potser per això funciona tan bé el paral·lelisme: el Carnaval ens recorda que som comunitat durant uns dies intensos, i la Turuta ens ho recorda durant tot l’any. Un dia llencem caramels i ballem plegats; l’endemà comprem el pa a la botiga del barri, arreglem una bici o compartim un coneixement. La festa dura unes hores, però l’esperit pot durar mesos.
Ara que ja tenim el Carnaval a sobre, potser val la pena pensar-hi: què passaria si portéssim una mica més de “Turuta” a la vida quotidiana? Més joc, més complicitat, més economia local, més xarxa entre persones. Potser no podem viure sempre en mode comparses, però sí que podem mantenir aquest fil invisible que ens connecta com a poble.
Així que, abans que sonin els primers compassos del diumenge, ja ho podem dir: la Turuta ja ha començat. No només als carrers, sinó també a la manera com ens cuidem, ens comprem i ens fem costat.
Turutaires: la festa no és només un dia. És una manera de fer poble.
Vilanovines i vilanovins, la Turuta és vostre!!!
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT