PUBLICITAT
LITERATURA
18-02-2026 10:29
Una magnífica novel·la on es posen de manifest de forma satírica les relacions i la vida acadèmica a la universitat italiana amb les practiques habituals entre els professors més importants i com es van creant dependències entre professors i alumnes i com s’aprofiten els uns dels altres. Un món que la novel·la ens mostra sense cap mena de pietat, descriu la hipocresia, la pedanteria d’alguns catedràtics, la burocràcia i les relacions entre les diverses faccions intel·lectuals.
També hi ha en la narració la batalla sorda però implícita entre les velles formes de la Universitat, ancorats en el passat i d’un conservadorisme extrem amb les noves fornades del professorat que arriba amb ganes de canviar les coses, canviar però en el fons per mantenir els estatus quo i les prebendes que poden tenir quan s’arriba a les cotes més altes del poder universitari i per tant en capacitat de decidir sobre els mèrits i les possibilitats dels professors més joves.
Dario Ferrari (Viareggio, Itàlia, 1982) va estudiar Filosofia a Pisa, on es va doctorar. Professor d'institut i traductor, va debutar com a autor amb La quarta versione di Giuda (2020). Amb S'ha acabat l'esbarjo (2023 Llibres de l'Asteroide, 2025) ha aconseguit un extraordinari èxit de crítica i públic i ha guanyat el Premi Flaiano, el Premi Satira, el Premi Mastercard de Literatura i el Llibre de l'Any de Fahrenheit Radio3.
La narració ens presenta al protagonista Marcello Gori de 30 anys que viu a la ciutat italiana de Viareggio, Gori es considera encara un adolescent, tot i que ja ha acabat la seva primera fase de la carrera universitària, la seva vida encara es mou entre festes amb els amics i pocs compromisos de treball com si volgués perpetuar aquest estadi de l’eterna joventut, no vol fer de cambrer al bar del seu pare i malviu amb unes quantes classes però aquesta vida regalada es va acabant i ell n’és conscient i també sap que està arribant al final d’una manera plàcida de viure i li caldrà agafar algun compromís. Marcello també s’adona com la seva novia, Leticia, estudiant de medicina, de bona família i amb recursos aporta a la seva vida una mica d'estabilitat sense ser una relació massa apassionada, cosa que a ell ja li va bé. Tot i que internament valora els esforços de la noia en el seus estudis. Segurament Marcello hi veu l’exemple a seguir d’un estudiant universitari, compromès amb la feina i amb perspectives d’un treball professional satisfactori.
El Marcello es troba amb un amic seu que treballa d’ajudant d’un dels catedràtics més influents de la Universitat de Pisa. En la conversa surt la possibilitat d’obtenir una plaça de doctorant en una convocatòria que hi haurà aviat. Marcello no creu que tingui cap passibilitat, que encara no està preparat però acaba optant-hi. De manera inesperada obté la plaça per davant d’altres candidats que semblen més preparats. I així entra en contacte amb el professor Raffaele Sacrosanti, un dels professors més reconeguts, mític i seguit per molts estudiants que significa la renovació de la Universitat. Sacrosanti li valora la proposta que li fa d’investigació però el professor no creu que sigui la més idònia i l’adreça cap a l’estudi de la vida i obra de Tito Sella, desconegut escriptor també de Viareggio, com Marcello, que va morir a la presó després d'una condemna per activitats terroristes. Un personatge que es movia entre les idees utòpiques i llibertàries i que va ser condemnat de per vida a la presó després d’un confús episodi en que van morir diverses persones, sense però que Sella ni acceptés i negués la seva participació directa en el fets. Gori doncs entoma el repte i té tres anys per fer la tesi, inclosa una estada a París per poder estudiar els arxius personals de Sella. Personatge del quan no en sap res però que al llarg de la investigació acabarà canviant la pròpia percepció de la vida.
Quan Marcello comença a investigar es troba amb un personatge prou interessant que va descobrint a partir de la lectura dels seus quaderns, segueix la seva activitat literària i política de Sella. El personatge, sorgit de la imaginació de Ferrari, es mou a la perifèria de la lluita armada, lluny de les grans ciutats com Roma o Milà on usualment operaven les Brigades Roges li genera interès des dels anys d'estudiant frustrat ja que no veu cap sortida a uns estudis que no l’omplen intel·lectualment, la incorporació a la vida política de Viareggio i la decisió arriscada de comprometre's amb el terrorisme com l'única manera d'alterar l'ordre establert i arribar a la revolució. Una decisió que va començar amb accions més o menys atrevides per cridar l’atenció del grup que van crear la Brigada Ravachol van seguir fent accions d’una violència de baixa intensitat fins que va arribar el segrest d’un jutge que va acabar amb un mortal fiasco.
L'obra reconstrueix de manera molt versemblant els anys de plom a Itàlia, amb el terrorisme de les Brigades Roges i l’aliança entre els comunistes i la democràcia cristiana. Analitzant les activitats de Sella, Gori pateix una radical transformació i comença a veure la vida d'una manera més activa, Marxa a París a seguir la seva investigació i coneix i inicia una relació amb la jove Tea, una intel·lectual molt contracultural aferrada a l'extrema esquerra. Marcello va evolucionant en la seva posició. Per una banda es pren més seriosament la seva tesi i, per altra banda, fins i tot comença a sentir-se com si fos un intel·lectual d'esquerres amb vel·leïtats revolucionaries. Però això no li dura gaire, perquè la realitat torna a posar-lo al seu lloc i la descoberta d’alguns fets en la investigació sobre Sella li serveix per veure d'una altra manera la seva vida i per qüestionar-se la seva relació amb el seu tutor de la tesi doctoral, el catedràtic Sacrosanti. Amb un final inesperat.
La novel·la ens explica també la confrontació entre generacions tant a la vida quotidiana com a la mateixa Universitat. A més el llibre conté una crítica a la burocràcia intel·lectual i les servituds dels joves investigadors.
Mordaç retrat d’uns joves que volien menjar-se el món i van acabar alguns aburgesats i altres a la garjola i encara altre que amb prou feines es podien guanyar la vida.
El pas dels somnis de la joventut a la realitat i tot ben descrit, explicat amb personatges entranyables. “Se acabo el recreo” esdevé una novel·la extraordinària i de molt bon llegir.
Se acabó el recreo
Dario Ferrari
Traducció: Carlos Gumpert
Libros del asteroide
Barcelona, 2025
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT