DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

EDUCACIÓ SOCIAL

Les víctimes són adolescents d'entre 14 i 17 anys...


Joan Rodríguez Serra Cubelles

23-02-2026 10:47

Jutjar és massa fàcil, i més tenint en compte que massa joves no tenen la possibilitat de disposar d’un espai condicionat pels pares, on les comoditats i, sobretot la seguretat, són massa òbvies

Els Mossos custodien l'accés al bloc afectat pel foc. ACN / Nia Escolà

“Cinc persones han mort i cinc més han resultat ferides aquest dilluns al vespre en un incendi en un bloc de pisos de Manlleu. Les víctimes són adolescents d'entre 14 i 17 anys, segons han confirmat els Mossos d'Esquadra a primera de la tarda d'aquest dimarts. Aquesta informació corregeix les dades de la delegació del govern a la Catalunya Central que situava la franja entre els 14 i els 18 anys.”

En relació amb la notícia que ens ha trasbalsat darrerament, hem de fer algunes consideracions. No entraré en el debat, massa sovint estèril, que ha contribuït al fet que tothom pugui opinar, que tothom digui la seva.

Aquest debat ha anat massa lluny, i és que ja sabem que opinar és massa fàcil i preguntar-se buscant culpables irresponsables quina és la raó o les raons per les quals uns joves estaven en un determinat indret, sols i sense la supervisió d’adults serà tema de conversa.

O el fet de poder catalogar a uns joves d’una determinada manera o, fins i tot, atrevir-se a fer determinades hipòtesis, ha estat en boca de molts i moltes.

El que sí que podem afirmar amb total rotunditat és que la mort d’una manera tan injusta és quelcom que ens ha de fer reflexionar.

Tots i totes, en una determinada època de les nostres vides, hem establert com a centre d’operacions un indret, sovint allunyat de la mirada de curiosos, on tenir un espai per estar tranquils, on podíem parlar de les nostres coses i on se’ns permetia ser nosaltres mateixos, amb les nostres cabòries. No cal esmentar que són aquests espais que, per altra banda, evolucionen amb el pas dels anys, els que ens han permès somiar, crear i, sobretot, compartir somnis i esperances amb la nostra colla, que sempre era partícip d’unes intimitats que guardàvem amb recel.

Converses barrejades de música, de fum i fins i tot de gotes d’alcohol que es barrejaven amb experiències que ens portaven a descobrir. Eren espais de llibertat i de complicitat. Allunyats dels coneguts, i de la família. Aquests indrets ens permetien ser nosaltres mateixos amb els nostres èxits i els nostres fracassos.

Enrere queden les primeres experiències, els primers amors i els primers tastos d’una etapa que ens conduïa irremeiablement a les responsabilitats...

Per tant, jutjar és massa fàcil, i més tenint en compte que massa joves no tenen la possibilitat de disposar d’un espai condicionat pels pares, on les comoditats i, sobretot la seguretat, són massa òbvies.

Dilapidar els somnis i els desitjos d’uns joves en un incendi, en una mort covarda que no exclou classes, races ni religions. Una mor injusta, que arrenca del bressol dels pares a uns fills mancats de possibilitats. Un present que esdevé futur en un instant i que no els permet materialitzar els seus somnis, no és únicament injust, sinó que esdevé una mala passada, per dir-ho finament.

“L'alcalde del municipi, Arnau Rovira, va assegurar en una piulada que "no hi ha paraules per descriure tant de dolor", i s'ha sumat a les mostres de condol i d'agraïment a la feina dels serveis d'emergència i dels voluntaris.

I és que aquesta dissort no pertany exclusivament a les víctimes directes, a les seves famílies i al seu grup d’amistats, també afecta la societat, a la més propera i a la de lluny, que s’ho mira amb neguit.

La conseqüència directa que ha provocat aquesta desgràcia ens fa replantejar, i d’això ens sabem prou els educadors i educadores socials, què cal fer amb els i les nostres joves. Estem donant oportunitats pel seu gaudi, pel seu lleure, amb unes mínimes garanties de seguretat?

Al meu entendre, no hem de dirigir el lleure dels nostres joves, ni com a pares, ni com a educadors i educadores, i molt menys ho han de fer les administracions. Hi ha un dret inalienable que és la llibertat de poder escollir, on i amb qui em relaciono i, sobretot, s’ha de respectar el dret de reunió, lliure de perills i de vulnerabilitat.

La Generalitat de Catalunya defensa que “el lleure ens permet desconnectar de les obligacions quotidianes i gaudir d'activitats lúdiques i recreatives que ens agraden i ens fan sentir bé. Disposar de temps lliure és, també, una bona oportunitat per fer salut: iniciatives com ara practicar esports, desenvolupar activitats culturals, emprendre un viatge o participar en festes i tradicions populars, ens ajuden a mantenir-nos físicament i mentalment actius i a enfortir les nostres relacions socials. Malgrat això, aquest tipus d'activitats també poden comportar riscos que cal conèixer i prevenir per tal de gaudir-les amb seguretat”.

La situació d’irregularitat dels pares també condiciona l’accés dels joves al lleure en la mesura que no poden accedir a les convocatòries de beques, quedant el seu dret condicionat per la situació administrativa al país.

Però també hem de reconèixer unes dades importants, entre els infants que viuen en entorns empobrits, només un 66% poden fer alguna extraescolar, mentre que en els entorns benestants són un 92%.

Un 59% dels infants de classe baixa no fan cap activitat d’estiu, mentre que entre els de classe alta menys de la meitat, un 28%, no en fa.

En aquest sentit, la sindicatura de greuges alerta que l’edatisme discrimina i invisibilitza no només la infància com a col·lectiu, sinó també, i específicament, l’adolescència. Denuncia que la suma de pobresa creixent, vulnerabilitat educativa, malestars emocionals, manca de participació real o lleure no garantit amb equitat converteixen aquesta etapa en massa oblidada i les seves veus en massa ignorades.

Us convido a participar en un altre debat, cal parlar de si hem pensat que els nostres joves haurien de tenir les mateixes oportunitats, si l’accés a espais segurs està íntimament lligat a les possibilitats dels nostres propis fills i filles i al seu estatus econòmic.

Segons la diputada de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, Alba Barnusell, s’ha de garantir “que l’adolescència no sigui una etapa invisibilitzada en matèria de lleure i, per tan,t cal oferir alternatives positives per ocupar el temps lliure i construir vincles saludables amb l’entorn”.

Per a Barnusell, “es tracta de garantir que, independentment de l’origen o la situació socioeconòmica, es tingui accés a propostes de lleure de qualitat. Perquè apostar pel lleure és invertir en cohesió social i benestar emocional”.

Crec que aquest ha de ser el punt d’inflexió, la desgràcia viscuda per aquests joves de Manlleu ens ha de fer plantejar unes propostes per als joves que garanteixen un lleure segur que respongui a les seves necessitats. A voltes únicament cal observar, escoltar i actuar.

La convenció dels drets dels infants reconeix en l’article 31 el dret al descans i a l’esplai, a lliurar-se al joc i a les activitats d’esbarjo adequades a la seva edat, a participar lliurement en la vida cultural i les arts. Diu que els estats membres han de respectar i promoure el dret de l’infant a participar plenament en la vida cultural i artística, i han d’afavorir oportunitats de participació en activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esplai.

Els educadors i educadores socials sabem que és a través d’activitats positives i enriquidores que podem potenciar la possibilitat de créixer de manera saludable, de gaudir d’una socialització adequada i d’unes bones relacions amb l’entorn.

Hi ha unes dades que he consultat a la xarxa que fan patir: “el 40,1% dels ajuntaments no ofereix ajuts per a la participació en activitats de lleure” i el 52,2%, no ho fa amb entitats d’educació en el lleure.

“L'adolescència és un moment de desconstrucció i construcció. Un període en  què el passat, present i futur estan units i no segueixen les lleis de la cronologia”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.