PUBLICITAT
GLOBALITZACIÓ
04-03-2026 6:40
Al segle XXI les ciutats competeixen entre si per molt més que inversió, talent o turisme. Competeixen també per construir un relat: el de territoris innovadors, oberts al món, cosmopolites i segurs, capaços de generar oportunitats per a les persones que hi viuen i per a aquelles que decideixen apostar pel seu futur.
Durant els darrers anys, el concepte de ciutat global s’ha consolidat com una de les idees centrals per entendre l’economia i la política urbana contemporània. La sociòloga i economista Saskia Sassen va encunyar aquest terme per descriure aquelles metròpolis que actuen com a nodes estratègics de l’economia mundial.
Londres i Nova York ocupen habitualment les primeres posicions en les classificacions internacionals. Darrere seu apareixen altres capitals globals com París, Singapur, Hong Kong, Tòquio o Dubái, mentre que Pequín i Xangai consoliden també la seva presència en aquest grup de ciutats que marquen el ritme de la globalització.
A l’Orient Mitjà, algunes ciutats han apostat decididament per aquest model de desenvolupament. Dubái és, probablement, l’exemple més conegut. Allò que fa poc més d’un segle era un petit assentament dedicat a la pesca i al comerç de perles s’ha transformat en una de les metròpolis més dinàmiques del planeta.
El descobriment de petroli l’any 1966 va permetre impulsar un ambiciós procés de modernització liderat pel xeic Rashid bin Saeed Al Maktoum. A partir d’aquell moment es van desenvolupar infraestructures estratègiques que marcarien el futur de la ciutat: el port Rashid, el port Jebel Ali —avui un dels ports artificials més grans del món—, Dubai Drydocks, l’ampliació de la ria natural de Dubai Creek i el Dubai World Trade Centre. Aquestes inversions van assentar les bases d’una economia diversificada orientada al comerç internacional, la logística, el turisme i els serveis financers.
Avui, icones arquitectòniques com el Burj Al Arab o el Burj Khalifa simbolitzen la transformació de Dubái en una ciutat global que combina ambició econòmica, innovació urbana i projecció internacional.
A la regió, també Doha, capital de Qatar, ha protagonitzat en les darreres dècades una transformació urbana i econòmica notable. A partir dels ingressos procedents del gas natural, la ciutat ha impulsat una estratègia de modernització basada en infraestructures, educació, cultura i projecció internacional. L’organització de grans esdeveniments globals, el desenvolupament de nous districtes urbans i l’aposta per la innovació han contribuït a posicionar Doha com un nou pol regional que aspira a consolidar-se com a ciutat global a l’Orient Mitjà.
Un procés diferent, tot i que igualment significatiu, s’ha desenvolupat a Kuwait. El descobriment d’importants reserves de petroli l’any 1938 va permetre al país iniciar un profund procés de modernització després de la Segona Guerra Mundial. La independència del Regne Unit l’any 1961 va obrir una nova etapa de desenvolupament institucional i social sustentada en la inversió pública, la creació d’infraestructures i la consolidació d’un sistema de benestar.
La història recent de Kuwait va quedar marcada per la invasió iraquiana de 1990, que va provocar greus danys econòmics i urbans. Després de l’alliberament del país, el govern kuwaitià va impulsar un procés de reconstrucció i modernització amb l’objectiu de reforçar el paper de Kuwait City com a centre regional de negocis i serveis.
Tant Dubái com Kuwait City —juntament amb ciutats emergents com Doha— han construït en els darrers anys un relat internacional basat en la innovació, la seguretat, l’obertura econòmica i la generació d’oportunitats. Aquest posicionament forma part de la seva estratègia per atraure talent, empreses i inversió, consolidant-se com a pols d’activitat econòmica a la regió.
Però el veritable valor d’aquest relat es posa a prova en els moments de més dificultat. És aleshores quan les ciutats han de demostrar si el seu model de desenvolupament està realment orientat al benestar de la ciutadania.
En el context actual de tensions geopolítiques i conflicto regional a l’Orient Mitjà, els líders polítics i institucionals d’aquests territoris estan demostrant que el concepte de ciutat global no se sustenta únicament en gratacels o grans infraestructures. Se sustenta, sobretot, en la capacitat de les institucions per actuar amb responsabilitat, garantir estabilitat i protegir la població.
Quan una ciutat explica al món una història de creixement, modernitat, seguretat i oportunitats, construeix reputació. Però aquesta reputació només es consolida quan, en els moments complexos, les institucions responen amb fets.
Dubái, Doha i Kuwait City ho estan demostrant: que el lideratge institucional i el compromís amb la ciutadania formen part essencial del seu model de desenvolupament. Perquè, al cap i a la fi, la veritable fortalesa d’una ciutat global no es mesura només pel seu impacte econòmic o la seva visibilitat internacional, sinó per la seva capacitat de cuidar i protegir les persones que hi viuen.
Joaquim Millan Alegret
Co-founder de Linqui International Consulting i director d’Eurolocal
@linqui_internationalconsulting @eurolocal_eu
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT