PUBLICITAT
RELATS
06-03-2026 16:40
Tots “apretats”, és un sentiment que refereix a un espai físic on els jugadors saben que els intercanvis humans són de mil·límetres. En ells cadascú sap les normes i els conflictes de límits apareixen quan la relació es fa fallida i un decideix provar una chance en un altre espai diferent: és quan, els lligaments emocionals es deslliguen com a guerres entre clans. Tots prenen partit, uns incauts llagrimegen i refereixen que prefereixen que segueixin junts, els altres preparen les seves coses més íntimes i ataquen a qui es posa al seu pas, per sortir, per escapar, per raonablement trobar algun lloc on aturar-se de la marea que l'atrapa.
I els que queden? Lluiten amb les sol·licituds del dia a dia, amb les esqueles oblidades o les factures extres.
Els jutges escolten, multitud de dones atrapades en despeses que reclamen compensacions no comptades: les festes dels aniversaris dels nens no incloses en el repartiment, les activitats extraescolars que Ell no accepta pagar i ajunten factures i tiquets. La desigualtat de la parella s'obre pas deixant els uns i els altres amb les seves obligacions. Els masculins plorem poc, i de seguida busquem una femella que ens suavitzi el trànsit. Doncs per a nosaltres només és al començament, una femella! després aquesta amable companya del sexe treu el cap com a dona. Els homes som fràgils allà on apareix desmesura i saviesa. Cada minut restableix una nova relació que sembla calmar aquesta fragilitat. Elles es queden amb els nens, amb les càrregues i fins i tot amb els periquitos si els tinguessin
En aquesta ruptura dels estrets d'amor, ambdós sexes estableixen senyals de supervivència. A alguns els va millor, a d'altres relativament.
Em deia el paleta que treballa a casa: “ella es va quedar amb el pis i els nens, després els va fer fora i van venir a casa meva. I jo m'he quedat amb amor i les ganes de família; i havent de començar de zero als 50 anys”. Es pot dir al revés si és dona, o interpretar un altre cant coral. Per exemple, la que expliquen els fills.
Els meus pares es van separar quan tenia 8 anys i un espai brutal i sense sentit es va obrir al meu interior, vaig anar a trobar les meves dues àvies italianes. Tarda anys a recompondre aquesta esquerda construïda per dos éssers que s'odiaven com a final del seu intens amor.
De vegades els fills de divorciats oblidem aquest moment màgic abans que ells se separin, de vegades construït en l'amor: intens, fecund, rabiós i ingenu que ens va portar al món des que ells, van decidir.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT