PUBLICITAT
CANTADES PER LA PAU
12-03-2026 12:49
Quan naixem no som bons ni dolents per naturalesa. Arribem al món amb un “material de base” diferent, però és la família, l’educació, les oportunitats i també les dificultats les que acaben modelant qui som. I aquest entorn en què creixem està profundament condicionat pel sistema econòmic en què vivim.
Avui, una de les peces centrals d’aquest sistema és l’economia basada en el crèdit amb interessos. Va néixer com una solució pràctica: prestar diners implica risc i cost, i els interessos permeten compensar-lo. Gràcies a aquest mecanisme s’han finançat grans projectes i s’ha impulsat el creixement econòmic. Però amb el temps, el que era una eina s’ha convertit en una estructura que influeix en molts aspectes de la nostra vida.
Afecta l’habitatge, perquè les cases es converteixen en actius financers i l’accés a una llar es fa cada vegada més difícil. Afecta l’educació, quan molts joves comencen la vida adulta amb deutes. Afecta el treball, perquè el deute sovint obliga a acceptar condicions precàries. I també impacta en la salut mental, generant estrès constant i la sensació de no arribar mai a tot.
Per això l’economia no és només una qüestió de números. És una manera d’organitzar la vida.
Si el sistema continua gairebé igual, el rumb probable és conegut: més endeutament, més desigualtat, més competència, més pressió per créixer en un Planeta que té límits, més destrucció de la natura, més guerres…. més canvi climàtic.
Però també hi ha altres camins: reformar el sistema per fer-lo més just o, fins i tot, repensar-lo per posar el benestar, el temps i la cura al centre.
El problema és que, tot i que molta gent desitjaria una vida amb menys pressió i més sentit, sovint no s’activa per canviar les coses. No per falta de voluntat, sinó perquè el cansament, la por a perdre el poc que es té i la sensació d’impotència paralitzen. Quan vius en mode supervivència, és difícil imaginar un altre rumb.
Tot i així, la història mostra que els grans canvis rarament comencen amb tota la societat alhora. Comencen amb petites iniciatives, amb comunitats que experimenten noves maneres de viure i que demostren que una altra direcció és possible.
En aquest sentit, iniciatives que uneixen cultura, comunitat i esperança poden tenir un paper important. Propostes com la Festa Artística mundial pel planeta, la pau i els drets humans, prevista pel 10 de desembre de 2026 (i cada any), volen recordar precisament això: que el canvi també neix de la connexió humana. Quan persones d’arreu del món creen, canten o comparteixen art per defensar la dignitat i la vida, estan construint un imaginari col·lectiu diferent.
Al capdavall, la pregunta és senzilla però decisiva: cap a quin port volem portar el món?
Cap a un futur de més pressió, més deute, més conflictes, més destrucció, més guerres… o cap a un port on la Vida, la Pau i la Dignitat Humana siguin el centre?.
El rumb encara no està fixat. I totes les persones, d’una manera o altra, portem el timó, que és el resultat de les nostres decisions de cada dia..
Fem que el vaixell de la https://corhumanitat.blogspot.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT