PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
15-03-2026 20:07
A Catalunya, la responsable del compliment d’actuacions relacionades amb la justícia regulant les accions socials adreçades als joves entre els 14 i els 18 anys, és la Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil.
Les seves funcions són l'assessorament a les instàncies judicials, la gestió dels processos de mediació, la reparació extrajudicial i l'execució de les mesures dictades pels òrgans judicials.
L’assessorament tècnic, que afegeix al procediment judicial la informació que la llei estableix sobre la situació psicològica, educativa i familiar del menor. També tot el relatiu al seu entorn social i, també ho fa a les instàncies judicials amb l’objectiu de recollir informació per les seves resolucions.
Els educadors i educadores socials sabem que els destinataris de la informació són els fiscals i jutges de menors.
Els destinataris de la intervenció són els majors de 14 anys i menors de 18 que, presumptament, han comès fets tipificats com a delictes o faltes al Codi Penal o a les lleis penals especials, i dels quals el Ministeri Fiscal o el jutge de menors demana el corresponent informe d'assessorament tècnic.
És una població que s’emmarca dins de l'etapa evolutiva de l'adolescència i del seu context sociocultural, que poden incidir en el seu desenvolupament i conducta.
La mediació i la reparació formen part del procés on l'infractor i la víctima poden arribar a uns acords per solucionar el conflicte creat per la infracció penal.
En aquest sentit, es mira de resoldre un determinat conflicte entre les parts de forma extrajudicial amb la supervisió i l'orientació d'un mediador, on queden clars el delicte, qui és la víctima i qui és l'infractor.
La mediació s’aixopluga en un principi d'oportunitat que proposa la llei, atès que ofereix als menors infractors la possibilitat de conciliació amb la víctima i/o la reparació.
La petició la formula el Ministeri Fiscal i/o el/la Jutge, depenent del moment processal en què es porta a terme, i a la pràctica pot comportar una alternativa al procés judicial o ser-ne un complement.
El més important és que ha d’existir la participació voluntària i activa de les dues parts per arribar a un acord capaç de resoldre el conflicte i concretar els termes de la conciliació i/o de la reparació.
En el cas de l’infractor s’ha de responsabilitzar de les seves accions i de les seves conseqüències, orientat a una compensació de la víctima.
Per les víctimes suposa l'oportunitat de formar part de la solució, de ser escoltades, recuperar la tranquil·litat i possibilitar una compensació pels danys soferts.
La mediació i la reparació integren el model de justícia alternativa, on l’objectiu més rellevant és la resolució del conflicte, cercant una responsabilització, no únicament el càstig o la sanció, anant a l’efecte reparador amb la víctima.
Les mesures judicials en medi obert són les mesures previstes a la Llei orgànica 5/2000, de 5 de juny, de responsabilitat penal del menor que no impliquen la privació de llibertat del jove o menor.
Es treballa l’entorn social i familiar dels menors i joves, on es porta a terme un seguiment del procés de socialització del menor infractor, continuar i/o millorar els vincles de les relacions existents i treballar per assolir una integració del menor o jove i la participació de la comunitat en la resolució del conflicte.
Es treballa per garantir l’atenció al menor o jove en els àmbits de salut, educació, lleure i inserció laboral.
I es dona suport al procés d’inserció social.
Hi ha també, amb la participació d’educadores i educadores socials i la implicació de la comunitat, signant acords i convenis de col·laboració amb altres departaments, ajuntaments, consells comarcals i entitats del sector associatiu.
Pel que fa a les mesures d'internament i programes d'intervenció, podem dir que formen part de les mesures privatives de llibertat que obliguen els menors a restar en un centre educatiu o terapèutic, a voltes en el mateix domicili, durant el temps imposat en la sentència.
Veiem doncs les característiques i el tipus de mesures: les anomenades de règim tancat, on el/la menor duu a terme totes les activitats del programa educatiu dins d’un centre educatiu, les de règim semiobert, on realitza algunes de les activitats del programa educatiu fora del centre i les mesures en règim obert, on es faran totes les activitats del programa educatiu fora del centre. També hi ha les anomenades d’internament terapèutic, on es rep un tractament específic per a la seva alteració psíquica o dependència a substàncies tòxiques.
Finalment, existeixen les de permanència de cap de setmana, que poden ser dins d’un centre educatiu o en el propi domicili, en elles el/la menor poden restar fins a un màxim de 36 hores en un centre o a casa seva, entre la tarda de divendres i la nit de diumenge.
En els programes d'intervenció, la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, a través del Servei de Centres Educatius, estableix les línies comunes dels programes d’intervenció i el seguiment en els centres educatius de Catalunya.
Cada menor i jove internat té un programa individualitzat que inclou les activitats educatives i/o de tractament que ha de dur a terme.
Aquests programes d'intervenció solen ser generals, destinats a tota la població internada, i també d’actuació especialitzada, únicament per a aquells amb determinades problemàtiques.
Els programes generals poden ser: de Formació acadèmica, ensenyaments reglats, de formació professional per a l'ocupació i d'inserció laboral, competencial psicosocial, d’hàbits bàsics i habilitats domèstiques, d’educació per a la salut, les tutories, de reforç en l’entorn familiar, de cultura, lleure i oci, d’educació física i esport i de mediació cultural i per a la diversitat.
Existeixen també els programes d’actuació especialitzada com, els de drogodependències i altres addiccions, els de problemàtiques de salut mental, els de delictes sexuals, els de delictes violents.
Pel que fa als centres educatius a Catalunya trobem: el centre Educatiu Els Til·lers, el centre Educatiu L'Alzina, el centre Educatiu Montilivi, el centre Educatiu Folch i Torres, el centre Educatiu El Segre, el centre Educatiu Oriol Badia i finalment, el centre Educatiu Can Llupià.
Carl Gustav Jung, 1875-1961, metge, psiquiatre, psicòleg i assagista suís, i una figura clau en l'etapa inicial de la psicoanàlisi, va escriure “si existís alguna cosa que voldríem canviar en els nois, en primer lloc hauríem d'examinar-ho i observar si no és una cosa que podria ser millor canviar en nosaltres mateixos”.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT