PUBLICITAT
ELECCIONS
16-03-2026 13:42
Però, per dissort pels ciutadans de Castella i Lleó i, de rebot, pels de la resta de l’estat, sembla que les solucions possibles segueixen essent limitades. Molt limitades. Fins el punt que tot el que no sigui el pacte obvi entre el PP de Mañueco i el VOX de Pollán, està condemnat, en ser minoritari, a passar per la corda fluixa dels governs en minoria. Contínuament sotmesos als capricis del imprescindible partit de Abascal que, en el cas que ens ocupa, aspira a convertir-se en amo i senyor de la bancada de la dreta. Només cal recordar que Pollán ja ha estat president de les Corts castellano-lleoneses durant la passada legislatura i que, durant la darrera campanya electoral va repetir diversos cops que, tot i que tenia ganes de governar, ni ell ni VOX tenien cap pressa per fer-ho en condicions que no els fossin favorables.
La cosa, a dia d’avui, s’ha complicat bastant vistos els resultats de les votacions d’aquest diumenge passat. El PP que havia perdut dos escons a les eleccions aragoneses, els ha incrementat en aquestes eleccions castellanes, permetent a Mañueco tornar a reclamar el respecte que els rivals polítics li negaven a la vista de l’evolució del seu partit.
Això, ajuntat amb el canvi de situació del PSOE de l’alcalde de Soria Carlos Martinez que ha aconseguit dos “procuradores” més dels que tenia a la passada legislatura, ha fet callar -si més no aparentment- les veus que menystenien al PSOE, convidant-lo (i quasi ordenant-li) a convocar eleccions generals, convençuts del canvi de rumb de l’electorat.
I, per acabar d’embolicar la troca, les eleccions a Castella-Lleó d’aquest passat cap de setmana han afegit al argumentari, la disminució dels increments de vot que havia aconseguit Vox a les dues escomeses anteriors on passà, respectivament, de 5 a 11 “procuradores” a Extremadura i de 7 a 14 a Aragó. Increments que s’han convertit en un “de 13 a 14” en el cas que ens ocupa. Una “desacceleració” evident que en principi hauria de baixar els fums als seguidors de Abascal.
Però, per dissort dels que voldríem tenir clar que passarà fins que es votin les eleccions de juny a l’Andalusia que governa Moreno Bonilla, encara hi ha un altre factor que complica les prediccions. La debacle dels partits “autonòmics” i d’esquerra “extrema” que només en el cas de la Unión del Pueblo Leonés ha aconseguit mantenir els seus tres “procuradores”, mentre assistíen, un punt estupefactes, al col·lapse de “Soria ya”, al manteniment de “Podemos” i la desaparició de “Sumar” i “Ciudadanos”, deixant pràcticament “Solo ante el peligro” al PSOE de Carlos Martinez que, a més, no s’està de demostrar la distància entre ell i Pedro Sánchez.
El resultat de tots aquests canvis -autonòmics -no ho oblidem- sembla doncs indicar un canvi de rumb en els respectius electorats que, ni que sigui per un procés de suma aritmètica simple, apunta a canvis en les eleccions generals que, de mica en mica i a cop de pressupostos prorrogats- apuntarien a canvis més o menys importants pel 2027, amb permís de les andaluses del proper juny.
Uns canvis que començarien per la recuperació del PSOE, que no forçosament de l’esquerra nacional si pensem que a Castella aquesta pujada socialista ha estat filla de la descomposició de l’esquerra minoritària espanyola i l’autonomisme oposat al conservadorisme de PP i VOX. Junt amb ella, tot sembla apuntar al reequilibri de la dreta tradicional. Amb la recuperació pel PP d’una majoria més sòlida i el retorn de VOX a una posició minoritària lleugerament millorada de la que dependria el manteniment o avenç del calendari electoral general. Òbviament, insisteixo, amb permís de les properes eleccions autonòmiques a Andalusia que, pel que sembla, ni VOX ni el PSOE volen, pendents com estan de que la batalla política quotidiana els aporti arguments per devaluar les opcions contràries.
Perquè tot sembla indicar que els nostres estrategues polítics segueixen convençuts que cada vot perdut per un partit acaba anant a un altre. Com si l’abstenció no fos una opció tant vàlida com qualsevol altra, i la seva pràctica, un pecat mortal.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT