PUBLICITAT
RELAT
18-03-2026 13:01
"Dick es va despertar a les cinc després d'haver tingut un llarg somni sobre la guerra, va anar fins a la finestra i es va posar a contemplar el llac Zug. El somni havia començat d'una manera majestuosa i ombrívola: uns homes en uniforme blau marí creuaven una plaça fosca" (pàg. 308, Francis Scott Fitzgerd
Escriure sobre la guerra és fins i tot absurd. Veiem la destrucció per tot arreu als telenotícies. Les flames mostren el seu costat més encertat, és com una gominola, la que desitgem quan nens, ja que neix de l'energia que necessitem per a la nostra civilització construïda en el consum de petroli o gas.
Les informacions detallen el desequilibri, tot és més: més inflació, més pobresa, més mort. Aquest any 2026 ens descobreix una part dels components del nostre jo simi: irracionalitat, venjança, apropiació, ruptura dels acords.
Guanyen els més imbècils. Guanyen els més audaços, Guanyen els autòcrates. Encara que darrere de la freda façana de la Xina vegem una pau sotmesa al càlcul polític.
I no em convenç el No a la Guerra, per més que el vociferin els de sempre. Aquells amarradets al poder i el fred càlcul. Em trobo sol? Ens trobem sols?
El fred glacial de la dictadura iraniana no em fa pas retrocedir. Hi són des de fa 40 anys, i a més entre precs, es nomenen els seus successors entre els seus familiars. Es mereixen aquesta riuada de bombes? Potser no, potser no podem dir a una dictadura que ha de deixar de ser-ho. Potser hem d'acceptar que hi ha autocràcies que persistiran anys sense que la seva societat trenqui la resignació.
El somni Trumpiano d'abatre'ls és això, un somni.
Un terrible somni nascut dels magatzems de les armes envellides de tants exercicis militars. Quin és el camí?
Potser ho estem fent. Potser el fantasma de Hitler ens parli a l'orella, per recordar-nos que la brutalitat darrere d'una frontera no es pot permetre. Que els camps i els assassinats no es poden permetre. Però el cost de donar o assolir la llibertat és… molt alt.
Aquesta contradicció ens creua a tots amb el nostre passat més salvatge: els simis, ens miren i riuen davant les nostres elaboracions culturals. Tan fràgils i defectuoses. I tan contaminades d'odi i de desmesura.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT