PUBLICITAT
NO ME’N PUC ESTAR
22-03-2026 19:10
L’altra dia vaig entrar a l’Espiga d’Or. Vaig comprar un croissant i em van regalar un tros de mona. Caram! No estic acostumada que em regalin res. Fa uns anys, quan entraves en un forn i portaves criatures, et regalaven un bastó de pa perquè el roseguessin. Sempre me’n regalaven pels meus fills. Però això ja no s’estila: pels meus nets; sempre els he hagut de pagar. Els temps canvien i jo també. —Quin detall! —vaig pensar.
—És la millor mona del país —em va fer saber la dependenta.
—De quin país? —vaig pensar per dins, però no vaig dir res.
Efectivament, és molt bona. Em recorda al tortell de Reis i al tortell de Sant Antoni de l’Espiga. Segurament m’equivoqui, perquè no tindria cap sentit fer tots els tortells iguals, oi? Però és veritat que quan un es fa gran, no només et fan mal els ossos i les articulacions; l’olfacte i la llengua s’atrofien i les coses no tenen el mateix gust que abans. Ni les maduixes tenen gust de maduixa, ni el pa de pa, ni el cafè de cafè.
Bé, que el meu marit sempre em diu que me’n vaig per les branques… Anem al gra: Jo aquests concursos no els entenc. Vaig anar fins a l’Escala per provar el millor xuxo del món a la Pastisseria Juhé el 2020. L’altre dia a la Pastisseria Brunells de Barcelona, vaig menjar-me el millor croissant del 2022. El forn que està al costat del museu Picasso, s’ha convertit en un temple per turistes, on els croissants van farcits de crema de pistacho i costen el preu d’un menú. He menjat el millor pa de pagès del món al forn Mistral de Barcelona, però també n’he menjat del Baluard i el trobo molt més bo. És qüestió de gustos.
A Vilanova no està clar si el millor pa de pagès és el del Morera, tot i que el meu marit diu que és molt “àcid”, o el del Quim Pa, que la meva filla gran diu que és molt bo però està ple de forats. A mi m’agrada el del forn de la Rambla, però també he sentit a dir que el del Casas està molt bé. Ni idea. No he provat el del Fer.ment, el del Frumento ni el de l’Aureli del carrer Sant Joan, que per cert fa els rotllos de mona com els d’antes i busca aprenent des de fa una colla d’anys.
A Vilanova no ens podem queixar. Entre bars, botigues que pinten les ungles dels peus, immobiliàries, supermercats i llocs que venen pa congelat de plàstic, s’hi amaguen una gran quantitat de forns de debò. És veritat que el pa de quilo ni pesa un quilo, ni dura una setmana, com abans. Ara amb dos dies o tres dies ja el pots tirar. Però el món gira i les farines canvien; ho hem d’acceptar.
Però tornem als concursos: m’esparvero quan sento a dir que un pa és el millor del món. No m’acostumo als concursos. No m’agraden. Què vol dir millor? Millor que què? Millor que qui? Millor per què? I quan busco el perquè, encara em faig més preguntes: Qui organitza el concurs? Quants forns hi participen? Cal pagar per inscriure’s? Perquè sempre guanyen els mateixos? I sempre arribo a les mateixes conclusions: guanyen els concursos els qui els volen guanyar, els qui hi participen i els qui per a ells els concursos són molt importants.
I no sé per què parlo de tot això si a mi la mona que més m’agrada és la del forn de Canyelles que ve dins de la seva bosseta de plàstic. Senzilla, autèntica i sense floritures. M’agrada sucar-la al cafè amb llet quan ja és ben seca.
Sí, ja sé que tot això no interessa a ningú, però no me’n puc estar.
Bona Pasqua!
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT