PUBLICITAT
VAGA
24-03-2026 19:32
La setmana del 16 al 20 de març del 2026 va ser una setmana històrica en quan a les mobilitzacions i vagues de la comunitat educativa a Catalunya. El Departament d'Educació i dos sindicats minoritaris a educació (CCOO i UGT) han comès una errada en voler tancar en fals el conflicte educatiu que ve de lluny i que una estratègia comunicativa ha intentat vendre com un "acord històric". El Departament s'ha equivocat i ha de rectificar. Si no ho fa, pot ser el final polític de Niubó, Dalmau i fins i tot del govern socialista d'Illa. Un partit que és diu d'esquerres no pot continuar contribuint a la degradació de l'educació pública a Catalunya.
Aquestes vagues educatives territorialitzades del 16 al 19 i la unitària a Barcelona del 20 de març, com les anteriors mobilitzacions (aquest curs des del novembre) han estat una mostra clara del malestar creixent de la comunitat docent, PAE, PAS, educadores socials, integradores, vetlladores i totes les professionals que formen la comunitat educativa. I l'acord entre el Departament d'Educació i els sindicats CCOO i UGT només ha fet augmentar encara més el malestar. Ho demostra el fet que en un votació de 42965 professionals, 40780 estiguin en contra de "l'acord històric".
Aquestes mobilitzacions son conseqüència d’anys de retallades, precarització laboral i manca de diàleg real i solucions per part de l'administració. El personal educatiu, també famílies, han sortit al carrer per defensar una educació pública, de qualitat, inclusiva i d'oportunitats per a la classe treballadora.
És especialment preocupant la falta de resposta efectiva per part del Departament d'Educació davant demandes compartides: reducció de ràtios, més recursos, millora de les condicions laborals i disminució de la burocràcia. Lluny d’avançar en la millora d'aquestes qüestions, els fets recents han aprofundit en la sensació de desconeixement de l'administració i els dos sindicats signants de l'acord, de la realitat dels centres educatius que fa temps que agonitzen.
Des de la CGT no volem una política de maquillatge, sinó que cal augmentar la inversió i els recursos per a l'educació pública d'una manera decidida.
Demanem que el Departament d'Educació torni a seure amb els sindicats majoritaris a l'educació i convocants de les vague de la setmana del 16 al 20 de març. Plantar els sindicats a la reunió del dimarts 24 de març, no és el camí que demanen els professionals de l’educació. Govern i sindicats han de parlar seriosament del què necessita l'educació pública.
És important que les professionals de l'educació ens continuem organitzant en assemblees de centre i de zona per a poder sumar complicitats i coordinar accions per a què les demandes de la comunitat educativa puguin ser escoltades. Per a això, potser ens toca fer esforços, als professionals, a les famílies i els propis alumnes; només la pressió social podrà millorar l'educació pública. A la comarca del Garraf hem començat amb les assemblees de comarca; a Vilafranca es continua amb les assemblees territorials Penedès-Anoia-Garraf. Animem als i les professionals de l'educació a participar-hi. Ens hi va el futur!
Àlex Pérez
CGT Educació Penedès-Garraf
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT