PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
29-03-2026 8:27
Les Nacions Unides van definir sis violacions greus contra els nens i les nenes en temps de guerra: l'assassinat i la mutilació de nenes i nens, el reclutament o la utilització de nenes i nens com a soldats, la violència sexual, el segrest, els atacs contra escoles i hospitals i la denegació d'accés humanitari per als infants.
A l’editorial de la revista Infància d’abril de 2022, podíem llegir: “La guerra aclapara la infància i la vida”. Fa la impressió que la infància no forma part d’aquest món quan s’inicia una guerra, quan els més vulnerables són els que estan més exposats a les seves conseqüències. Els nens i les nenes es veuen obligats a fugir de casa a la força, a ser testimonis d’atrocitats o fins i tot a cometre ells mateixos crims de guerra. Les experiències traumàtiques que acumularan determinaran l’adult que algun dia seran, o potser no arribaran a ser-ho, encara més dramàtic.”
Podem llegir article per la xarxa per saber com entenen i experimenten els infants i els adolescents la seva pròpia mort i la mort dels altres. Alguns autors consideren que cal fer entendre la mort a través d'un desenvolupament progressiu, lligat a l'evolució intel·lectual i la influència del propi entorn sociocultural.
Caldrà doncs saber explicar que la mort és quelcom que pot passar i que provoca una separació de la vida real que ens manté inactius i que les seves conseqüències són irreversibles, alguns infants no sempre ho entenen.
S’ha d’explicar que la mort afecta a tot ésser viu i haurem de vetllar per fer-li entendre les causes d’aquesta mort que comporta el final de tota l’activitat corporal i, de retruc, que sempre va acompanyada d’una degradació del propi cos.
La psicòloga Neus Rossell Bancells, considera que “les etapes del desenvolupament del concepte de mort són, pels menors de 3 anys no tenen concepte de mort degut a les seves limitacions en la percepció d’espai i temps. Per tant, no poden distingir les absències curtes de les definitives. Per això, les separacions, encara que siguin curtes, poden crear-li inseguretat i, a vegades, por a l’abandó.
Entre els 3 i els 5 anys, el nen ja sap distingir entre viu i mort, però sovint no és capaç de percebre la irreversibilitat de la mort.
Entre els 6 i els 9 anys, la mort es personifica com quelcom extern i, per això, li resulta més difícil imaginar la pròpia mort. Coneix les causes que poden portar a la mort i les focalitza sovint cap a malalts o vells.
A partir dels 9 anys, la mort és considerada un fet biològic i, per tant, ja sap que és pròpia de tot ésser viu i irreversible. Poden aparèixer sentiments de fragilitat i preocupacions per la pròpia mort o la de les persones de les quals depèn.
En l'adolescència, l'aparició del pensament abstracte permet que la noció de la mort sigui com la de l'adult. A més a més, la irrupció d'aquest pensament abstracte, el porta a reflexionar sobre temes transcendentals i així tenir la seva pròpia visió de la mort. És una etapa en què les pors infantils poden reemergir”.
El Papa Francesc deia “molts infants moren com a migrants al mar, al desert o a les nombroses rutes de viatges d’una esperança desesperada. Molts altres sucumbeixen a la manca de cures o a diversos tipus d’explotació. Són situacions diferents, però davant d’elles ens fem la mateixa pregunta: com és possible que la vida d’un nen hagi d’acabar així? No. No és acceptable i no ens podem resignar a acostumar-nos-hi...
...escoltar els infants que avui viuen en la violència, l’explotació o la injustícia serveix per reforçar el nostre ‘no’ a la guerra, a la cultura del descart i del lucre, en què tot es compra i es ven sense respecte ni cura per la vida, especialment la vida petita i indefensa”...
El nostre compromís ètic, davant de qualsevol conflicte, sigui de la intensitat i que sigui, no ens pot deixar al marge. El que cal és acompanyar els nostres fills i filles davant d’aquesta realitat, cal comprendre el present i el món que ens envolta.
Cal explicar que infants i adolescents són subjectes de drets i, entre aquests, es contemplen els d’expressió, de pensament i d’accés a la veritat i d’indignació i de rebel·lió davant de les injustícies.
Refermar la importància de l’educació, que sempre respectuosament s’han de poder contrastar les opinions i els punts de vista, sense dogmatismes ni adoctrinaments.
“Si els nens i nenes poden entendre la insensatesa de la guerra, si s'adonen de com és de fàcil caure en un cicle de violència, potser en el futur es converteixin en impulsors de la pau”, Nikolai Popov.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT