PUBLICITAT
HISTÒRIES RETRATADES
20-05-2026 22:20
Potser us heu fixat que la façana de la Casa Samà, al carrer Major, hi ha una pintada feta amb plantilla, ja molt desdibuixada, amb les lletres ‘GEral’. Responen a l’abreviatura de general de quan les tropes havien de ser allotjades a cases particulars. Naturalment, la casa solemne dels marquesos de Samà havia d’acollir al militar de més rang. Aquest era un dels efectes del Decret de Nova Planta del 1716. Les marques encara es poden veure a altres cases del nucli antic per oficials i sotsoficials. Aquesta servitud es va acabar amb la construcció el 1751 de l’edifici militar de les Casernes.
El carrer Major amb un local comercial tancat des de fa molts anys
La pintada es mostra tan decadent com el mateix edifici. Si pugem una mica la vista trobem un manyoc de cables i connexions telefòniques, que algú entendrà com van. Però entre la impunitat, insensibilitat de les companyies i la poca cura del propietari de l’immoble, una de les cases més sumptuoses del carrer Major mostra un aspecte desolador. Una casa protegida com a bé cultural d’interès local, de tres plantes, que dona al carrer Joaquim Mir, amb un treball de forja de balcons i finestres i unes façanes que evoquen l’esplendor que tenia d’abans de les successives modificacions, fins que la van transformar amb un habitatge plurifamiliar, està ara ocupada per dinou famílies.
Detall del forjat de la Casa Samà, un immoble catalogat però molt deixat i ocupat
“Això és propietat d’un fons voltor que ens vol fer fora. Han rebentat les canonades per tallar-nos l’aigua i pressionar-nos a marxar”, diu un dels ocupants que porta una garrafa d’aigua que ha omplert a la Font de Ferro. El jove veneçolà no ens va permetre el pas a l’interior de la casa, es va limitar a dir que “vivim en harmonia, no hi ha problemes, són totes famílies humils, però la casa té moltes deficiències”, ho diu al peu d’Autoservicio Piñol, tancat fa més de quaranta anys. L’altra nit, la patrulla dels Mossos d’Esquadra va fer una visita a l’immoble, podeu comptar.
Mapa del Nucli Antic medieval original tres carrers paral·lels, dos que travessen i dues places
Això passa al carrer Major, el més antic de la Vilanova fora de les muralles de la Geltrú, que manté la traça de l’antic camí ral de Barcelona a Tarragona. Bienve Moya, etnògraf, gestor cultural, però per sobre de tot, erudit vilanoví, destaca que “poques ciutats de Catalunya han mantingut els noms dels carrers que expliquen tan bé la seva història”. Així és, més enllà del s. XIII Vilanova de Cubelles tenia tres carrers paral·lels: el Major, el del Mig i el de l’Església. Dos carrers tranversals i dues places remataven el primer urbanisme medieval, tot plegat emmurallat. El Portal del Nin, és l’únic bocí que es conserva de la muralla, que dona a la plaça Llarga que limita l’antic barri del Palmerar, terra de ningú entre les muralles de Vilanova, per una banda, i les de la Geltrú, per una altra.
La façana de Can Papiol una de les raconades més ben tractades del Nucli Antic
“Com que hi ha un carrer que sempre fins avui s’ha anomenat del mig, ja podeu calcular quants carrers tenia la vila, i aquesta certitud la corrobora el fet que més enllà, pel cantó de mar n’hi ha un quart que porta el nom de Nou”, explica Bienve Moya al seu llibre Guia de l’Havana Xica. Per acabar d’explicar la història de Vilanova a través dels carrers, seguin la traça del camí ral del carrer Major, trobarem per un cantó el carrer Barcelona i per l’altre el carrer Tarragona, en mig però el carrer del Fossar vell. I més enllà del carrer Nou trobem el carrer del Comerç, el carrer de Sant Pere, anomenada plaça de la Gallina, i la plaça de les Cols de quan el mercat es trobava a l’aire lliure. Carrers tots ells que marquen la història de la ciutat.
El carrer Major amb el logotip de l’Associació de Veïns del Nucli Antic
Dibuixat doncs aquest nucli medieval, durant molts segles intacte dins de la seva muralla, ens fixarem en ell. Pot provocar certa tristesa que una part tan significada de l’antiga Vilanova es mantingui tan callada, sense lluir i amb alguns signes de deixadesa, malgrat els esforços per dignificar-ho realitzats pel Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Antic (PINA). En l’actualitat el trànsit pràcticament s’ha abolit, malgrat algun conductor despistat que no sap com sortir del nucli o algun intrèpid veí que després de fer tres tombs intenta arribar a casa fent alguna infracció (emparat per Sant Antoni, que és a prop).
Una de les cases deixades al capdamunt del carrer Sant Gervasi
Sense trànsit, amb la tranquil·litat dels seus carrers sorgeix la pregunta de per què els comerciants no s’han fixat en aquest espai per posar-hi algun establiment, amb personalitat com passa a molts nuclis antics de Catalunya. No és Girona, però té prou bellesa i solera per ser més significat. Si es renuncia a l’activitat comercial el barri es condemna a ser exclusivament residencial.
L’entrada de l’antiga clínica del Dr. Forés que encara s’hi llegeix al nom al pedrís
És molt fàcil de comptar els establiments que hi ha al Nucli Antic més històric: Dos despatxos d’arquitectura, una agència de comunicació i coworking, una botiga de minerals, una xarcuteria, una lampisteria, un centre de benestar, un espai de pilates, un de fisioteràpia, dos restaurants, una escola de teatre, un club de cànnabis, el local dels Diables, l’oficina de la Comunitat de Regants del Pantà de Foix i ja si anem al carrer Sant Pere, una botiga de plats cuinats, una pizzeria, el museu Papiol i un forn de pa.
La façana de l’Orfeó Vilanoví restaurada al carrer de l’Església
L’abolició del trànsit ha anat bé, en part. També és cert que pel carrer de l’Església i de Sant Antoni fa uns anys hi podien passar fins a dos milers de vehicles. Però entre poc i massa. Sinó que li diguin a Albert Vendrell que aquest novembre va tancar l’agrobotiga que va encetar el seu pare fa noranta anys al carrer de l’Església. “Si no es pot arribar amb cotxe davant de la botiga estem venuts. M’ha baixat la facturació a la meitat. Tot plegat ha canviat molt. Abans a Vilanova i hi havia 32 vaqueries, ara vivíem de la poca gent que tenia bestiar, dels que tenen terres o jardins. Molts dels clients són grans i no saben fer anar un GPS”, exclama el propietari que de tant en tant va al local a acabar de buidar-lo.
El local és de propietat. Vendrell no sap ben bé que se’n farà d’aquest establiment, perquè actualment hi ha suspensió de llicències per obrir nous espais de restauració. “Jo vull un petit lloguer de centre històric, no com els de la Rambla, sense traspàs. Aquest és un local de 200 metres quadrats, té un celler a sota, tot de caire rústic. No ho voldria convertir en habitatge. La gent del ram no ha volgut agafar-ho per la mobilitat i perquè no hi ha un espai de càrrega i descàrrega davant”, explica desconsolat Albert Vendrell. Ell gaudia del tracte amb la gent “la satisfacció de donar consells i saber que havien anat bé, no té preu. Encara ara, em truquen per aconsellar”.
La façana de Can Freixedes al carrer de Sant Antoni
Continuant la volta pel Nucli Antic és fàcil adonar-se que li falta vida, segurament comerç, “és una pena que Vilanova no tingui present el seu origen, sembla que la ciutat s’acabi a la plaça de les Cols o la de les Neus. No entenc com no s’hi fan coses aquí. Ni per Carnaval ni Festa Major es guarneixen els carrers”, comenta Núria Fuertes propietària de Tot Per Tu Minerals, una botiga a Can Freixedes, una antiga casa senyorial molt ben arreglada del carrer Sant Antoni. En canvi, no es lamenta que passi poca gent pel carrer, “a la Rambla patiria molt perquè entraria massa gent. Aquí faig les vendes molt tranquil·les. Però no entenc com d’altres comerciants no s’animen a obrir botigues aquí. En altres llocs de Catalunya això no passa”.
La façana del primer ajuntament de Vilanova a la plaça Pau Casals
A la plaça Pau Casals recentment s’ha reformat la façana de l’antiga ubicació del primer ajuntament de la Vilanova, fins al 1867. És un lloc de pas pel carrer de les Premses per la gent que viu o deixa el cotxe sobre la ronda. Una porta d’entrada al centre de la ciutat. A la plaça, els vianants es troben amb dos edificis abandonats, tapiats i amb pintades. Una imatge lamentable, gens d’acord amb una de les millors i més fotografiades estampes de la ciutat: la vista del campanar des del carrer de l’Església.
Una casa pintada i tapiada just en una de les millors estampes de Vilanova, el campanar
Una pedra rodera a la plaça Pau Casals amb la cantonada del carrer del Comerç
Des del 1374 es deia plaça Major, el 1812 de la Constitució i després de molts noms es va dir Pau Casals el 1936 i després a la represa democràtica. És un dels espais més desaprofitats. A cada cantonada manté les pedres roderes, com en bona part del Nucli Antic, uns elements que evitaven que les rodes dels carros malmetessin les cantonades. Hi ha una lampisteria, un centre de benestar, un local maleït pels negocis fallits que s’hi han obert i l’emblemàtica cansaladeria artesana de Can Batadet.
La plaça Pau Casals amb l’aparador del Cal Batadet i els contenidors davant
Montserrat Juncosa va obrir Can Batadet quan tenia dinou anys, el 1970. Primer a la plaça de Sant Antoni, cantonada amb el carrer del Fossar Vell, aprofitant el renom de la família del seu marit. El 2016 van traslladar la botiga i l’obrador a la plaça Pau Casals a un local de propietat. “Mantenim la clientela. Tenim gent jove que s’interessa per la cuina i com que és un lloc de molt de pas, tenim clients nous. Però en general aquesta mena de negoci va de baixa gradualment, la gent va als supermercats, que també tenen productes gurmet, per més bon tracte que nosaltres puguem donar”, explica la propietària.
La carismàtica xarcutera recorda que al Nucli Antic hi havia merceries i moltes botigues de queviures. “La gent s’ha anat fent gran. Han tancat els negocis i per obrir-ne de nous cal encertar molt bé el producte. Però que hi hagués més ambient comercial al barri aniria molt bé per tothom. Cal millorar el paviment, quan plou rellisca, la gent cau. Una millor il·luminació, un tracte més acurat de les escombraries i tenir una mobilitat una mica més permeable al Nucli Antic”, comenta Montserrat Juncosa.
Una de les cases més antigues del carrer Major
Al carrer Major hi ha alguns pisos d’allotjament de lloguer puntuals. De moment no hi ha un fenomen molt estès d’expatriats que amb el seu nivell adquisitiu poden adquirir immobles, reformar-los o llogar-los a preus fora de mercat que poden generar inflació. Això s’ha vist com un nínxol d’oportunitat. Carme Jariod i Marc Camarasa fa molts anys que viuen al carrer Major. Lamenten que en aquest carrer no hi hagi cap establiment més que un restaurant i el museu Papiol, tot i ser el principal del Nucli Antic.
“Els carrers estan deixats no hi ha hagut manteniment des del Pla Zapatero i la Llei de Barris, que sort vam tenir d’aquesta inversió. Es nota molt quan plou que t’esquitxes en trepitjar algunes llambordes. Les cantonades estan molt malmeses pels orins dels gossos, és molt escandalós, s’hauria de netejar més. Per ser el centre històric fa molt mal d’ulls. Hauria d’estar més ben il·luminat, a vegades falla molt. El tema d’habitatge és un problema generalitzat. El lloguer és igual de costós que a tot arreu, de car. Sense ser un espai insegur, no és agradable veure com la gent compra drogues al carrer o en alguns pisos”, confessa la parella.
Gregori Torres, president de l’AVV del Nucli Antic
Gregori Torres, és president de l’Associació de Veïns del Nucli Antic des de fa vuit anys, lamenta que l’entitat pràcticament no es coneix. Li hauria agradat que la Xarxa Veïnal Nucli Antic – Fem Barri s’hagués afegit a l’associació de veïns, però tampoc troba malament que facin les seves accions sense constituir-se com entitat. “Trobem un problema molt greu que la gent doni menjar als animals, siguin gats o coloms que es deixen restes de menjar a terra perquè vinguin a menjar. L’incivisme és un problema greu en aquest bocí del Nucli Antic, no es recullen moltes deposicions de gossos i les cantonades estan molt plenes d’orins”, diu el president.
El representant veïnal espera que el pla d’usos reguli la conversió de locals a habitatges. “Hem de mirar de tenir un altre comerç, no massiu no de grans marques o franquícies. Cal que l’Ajuntament faciliti l’obertura de locals al Nucli Antic i que els propietaris també posin facilitats per llogar locals amb preus més assequibles abans de tenir-lo tancat. Hi ha molts locals tancats a la part històrica”. Torres considera que els contenidors soterrats “ben cuidats i amb molt de manteniment seria la millor solució”. La gran reivindicació, però és que tot el Nucli Antic no té Centre Cívic, a part de millorar l’enllumenat, el manteniment dels escocells i del paviment dels carrers.
La xarxa veïnal Fem Barri va néixer l’època del confinament per la Covid-19, un grup de veïns i veïnes van pensar com ajudar a la gent gran o que estaven soles al barri antic. La comunitat ja tenia trenta contactes als inicis, ara ja són més de 120 al grup de WhatsApp i 757 seguidors a Instagram. A part del suport i passada la Pandèmia, van començar a fer petites accions, sense l’ànim de constituir-se com entitat. Reciclen pancartes, canvis d’esqueixos de plantes, davantals penjats del revés pel Dia de la Dona, esmorzars, entre molts altres actes. Dins del grup s’han creat comunitats de benestar animal, activitats i festes, mobilitat i urbanisme, reciclatge i bescanvi, activitat de fora el Nucli Antic, la veu i els ulls del barri.
Algunes membres de la xarxa veïnal Fem Barri
“Vam demanar una senyalització específica i mapes del Nucli Antic, que ens en responsabilitzàvem nosaltres, amb un seguit de petites reivindicacions. L’Ajuntament no ens ha respost. Al Nucli Antic no se li treu el profit, no li calen gaires diners. Una mica més de manteniment, algun impuls que dinamitzi l’activitat comercial bàsica i potser millorar la percepció d’inseguretat d’alguns punts foscos del barri”, expliquen Montse Ramos i Sara Prados membres de la comunitat. Una de les accions és deixar llibres, CD o DVD al buit de la petita font que hi havia al carrer Estudis.
“Això ens ha ajudat a conèixer-nos més. Ara ens saludem molt més. Jo vaig venir el 2007 de l’Hospitalet i m’ha costat integrar-me, segurament perquè no pertanyia a cap entitat de la ciutat”, diu Sara Prados. “Hi ha molts establiments buits que si els propietaris no tenen cap pretensió alta es podrien llogar per activitats comercials. Hi ha locals amb molta gràcia. Falta impuls per part de l’Ajuntament”, afegeix Montse Ramos.
La casa Font pel carrer de Sant Pere, prou deixada.
Gerard Llobet, regidor d'Urbanisme, Llicències i Disciplina Urbanística; Serveis Jurídics i Administratius d'Urbanisme; Projectes i Obres; Transports i Mobilitat; Serveis Urbans i Manteniment. Recorda que a part del PINA, també hi ha hagut inversions de la Llei de Barris al Nucli Antic, però reconeix que s’ha convertit en un barri eminentment residencial, tot i els esforços amb ajudes per obrir comerços en aquesta zona. “Hem fet una reflexió i una nova regulació per habilitar locals en habitatge i evitar les persianes baixades. Hi ha espais molt petits que hauran de ser locals i podrien tenir sortida comercial, però no d’oci”, explica el regidor fent referència que el darrer Ple es va aprovar una modificació urbanística per regular els canvis d'ús de locals comercials a habitatges. L'objectiu és combinar la generació de nou habitatge amb la preservació de l'activitat econòmica i comercial als barris.
Un bocí del solar de la casa Font al carrer Sant Pere, prou deixat també
Sobre el deteriorament de certs edificis, l’Ajuntament pot actuar via disciplinària si hi ha algun risc. Però hi ha condicionants de catàleg que cal respectar. Són situacions de fa molts anys que no sembla que tinguin una resolució immediata. Fa uns anys es va modificar el Pla General per permetre petits hotels al Nucli Urbà, però no se n’ha obert cap. Totes les facilitats per part de l’Ajuntament hi seran. “Tot depèn de la iniciativa privada. Nosaltres donem ajuda tècnica i administrativa, facilitats i bonificacions per l’emprenedoria”.
La casa del pintor Joaquim Mir és propietat de la UGT. S’ha mirat de canviar d’ubicació amb un equipament més funcional i recuperar l’edifici com a ús públic. Es tracta d’un edifici que a part de catalogat, és prou emblemàtic, que podria ser un centre d’interpretació del mateix artista i que el seu esplendorós jardí tingués més accessibilitat. Així i tot, el sindicat no ha posat cap pega perquè Fem Barri hi pugui fer un intercanvi de roba usada el 30 de maig al matí.
El carrer Nou del Nucli Antic amb façanes molt reformades i acolorides.
La regidora de Promoció Econòmica, Anna Ribera, recorda que el consistori vilanoví té “un projecte fet conjuntament amb associacions d’artesans per obrir establiments d’artesania, de caràcter efímer o rotatiu que podria ocupar locals del Nucli Antic. “D’aquesta manera estimulem aquesta part del centre, amb molt poca activitat comercial”, afegeix la regidora.
L’Ajuntament diu tenir una guerra oberta amb les companyies telefòniques que tenen tota la flexibilitat legislativa per fer les instal·lacions a les façanes sempre que les propietats ho permetin. “Ara bé, en façanes catalogades no hi poden ser, però com que no hi ha cap interlocució amb la propietat de la casa Samà, tens el drama servit. Hem fet retirar caixes, perquè hi ha algunes situacions que coincideixen en una mateixa façana quatre companyies. Els ajuntaments no podem regular res en contra de la llei de telecomunicacions. Però la situació és escandalosa”, comenta Llobet.
Contenidors davant del Portal del Nin
“Ens trobem amb el gran debat que la gent vol contenidors de brossa a prop de casa, però no en vol tenir davant. No obstant això, hi ha alguns punts com el de la plaça Llarga i la plaça Pau Casals que els hem de reconsiderar. L’any vinent farem una recollida de residus comercials separada de la residencial. Això evitarà desbordaments de brossa. Aquests punts es veuran beneficiats amb menys contenidors potser mantenint els soterrats”, raona Llobet. La veritat és davant del portal del Nin, un dels elements arqueològics més importants del Nucli Antic, potser no és el millor lloc per tenir una bateria de contenidors que podrien estar al xamfrà de la plaça Llarga i el carrer del Mig.
El portal del Nin
La plaça Llarga és una altra de les vies d’entrada al centre venint de l’aparcament de l’hospital. A part d’aquests contenidors davant el portal medieval et trobes la casa Font, entre el carrer de Sant Antoni i el carrer de Sant Pere, del 1788. Un immoble de catàleg, amb gàrgoles en forma de carassa, balustrada de pedra blanca i unes curioses finestres el·líptiques a les golfes. Un casalot enorme que té una reforma encallada de fa més de mig segle. Va passar a mans de fills de l’antic propietari que estava a punt de tirar endavant un projecte.
La façana de Can Font
Durant molts anys va estar amb una vestida i un petit comerç semblava un oasi enmig del marasme constructiu. Pel pla de millora urbana es podria fer un hotel-boutique combinat amb part d’habitatge. Durant un temps alguns promotors es van interessar per cases al Nucli Antic per fer hostals urbans, però pel que sembla “encara no som prou turístics perquè els promotors s’aboquin a fer aquestes inversions”, comenta Òscar Valverde, arquitecte i urbanista i veí del Nucli Antic.
Un antic local comercial ara convertit en habitatge de planta baixa
Valverde apunta que hi ha una necessitat brutal d’habitatge, “hi ha gent que els transforma habitatges per vendre’ls o per llogar, de seguida ho amortitzen. Hi ha el risc que tot es converteixi en habitatge. Podríem entrar en un tema una mica estètic, d’habitatges habilitats amb portes amb reixes corredores, que potser no són legals del tot. Els locals que no es poden convertir en habitatges podrien acollir comerços especialitzats, ara bé, que els propietaris no demanin preus del centre”, comenta l’arquitecte.
També caldria la tolerància del veïnat, molt acostumat a gens de soroll, en aquest sentit, “la restauració podria ser diürna, de l’esmorzar a la copa per berenar, passant pel vermut, sense cuina, en locals petits o entrades grans, que n’hi ha moltes i que mai seran habitatges. Establiments que poden generar molt d’ambient, sense molèstia i tenir molt de ganxo. Penso en alguns comerços anomenats àncora, poden estimular a l’obertura d’altres al voltant”, afegeix Valverde. Per exemple, el carrer Nou, que ara està preciós amb façanes de colors arreglades, podria tenir molt d’encant algun petit espai de restauració.
Vista a l’aire del carrer Nou amb cantonada carrer Sant Gervasi
Valverde opina que “l’Ajuntament si no pot fer un filtratge de llicències per donar harmonia a les activitats comercials, almenys hauria de demanar que el local tingui certa gràcia decorativa, perquè estem parlant del Nucli Antic. Tot això dona un sentit a aquesta zona. A part, hauria de fer de mitjancer o buscar operadors per contribuir a desencallar aquests habitatges emblemàtics buits, tapiats, pintats i amb vegetació silvestre, però cal voluntat. He fet passejades pel Nucli Antic amb arquitectes de talla mundial que han quedat sorpresos del valor urbanístic que té. Cal dinamitzar i afavorir activitats comercials de proximitat, mirant de tenir un equilibri, perquè no es torci i no molesti. És complicat, però”, reconeix Òscar Valverde.
En definitiva, el Nucli Antic de Vilanova i la Geltrú batega com un secret medieval darrere les seves antigues muralles invisibles. Avui, silent i recollit en la seva essència residencial, aquest bressol històric acusa el pas del temps i l'absència de comerç. Malgrat la subtil deixadesa que l’envolta, la seva ànima noble perdura. Només caldria una mirada còmplice, una mica de cura i el caliu d'algun local singular perquè aquest urbanisme ancestral tornés a lluir, consolidant-se com un dels racons més pintorescs de Catalunya.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT