PUBLICITAT
FRONTERES
05-06-2026 10:44
Vivim en un mon que s’autoanomena lliure, però que pateix una amnèsia conceptual profunda sobre el significat real de la llibertat. La filosofia política contemporània i l’ordre global actual han validat una paradoxa moral insostenible que atempta directament contra la imatge mes elemental de l’equitat
Des d’una perspectiva antropològica, la humanitat es per definició, una espècie en moviment. El nomadisme i la migració no son anomalies de la modernitat, sinó el pols mateix de la nostra historia. Les persones ens movem per sobreviure, per fugir de la por i de la violència, per amor, o simplement buscant un demà millor per a les nostres famílies. Aquesta pulsió vital és el motor de la nostra evolució.
Malgrat aquesta realitat inherent a la nostra espècie, hem bastit un sistema on els diners, els capitals i els actius financers gaudeixen d’una llibertat absoluta de circulació. La riquesa travessa oceans en un mil·lisegon, s’amaga en paradisos fiscals i esquiva sistemàticament la fiscalitat que hauria de finançar el benestar col·lectiu: els nostres hospitals, les nostres escoles i els serveis públics que sostenen la població. L’asfixia d’aquests recursos públics genera, precisament, la misèria que buida de futur regions senceres del planeta.
I es aquí on topem amb la hipocresia més sagnant del nostre temps. Mentre es protegeix la circulació “lliure” de l’or invisible que buida les arques públiques, es militaritzen les fronteres per aturar els cossos de la població humana empobrida o espantada. El capital és lliure, els éssers humans són empresonats. El diner esdevé ciutadà del món; la persona migrant és condemnada a la il·legalitat. Això no és ordre, és una atrocitat conceptual i humanitària.
L’equitat no és un concepte abstracte de laboratori, sinó una balança precisa. I aquesta balança ens dicta una lliçó clara: si com a civilització som incapaços d’aturar el flux global de riquesa que eludeix els seus deures socials, perdem tota autoritat moral, política i jurídica per bloquejar els moviments de les persones que busquen vida.
No es pot reclamar el dret a la lliure circulació dels beneficis i, alhora, tancar la porta a les víctimes de l’asimetria que aquest mateix benefici provoca. Si el capital no te pàtria per tributar, les persones refugiades i migrants tampoc poden tenir fronteres que les sacrifiquin.
Restablir l’equitat significa comprendre que la llibertat de moure’s per sobreviure és infinitament més sagrada que la llibertat de moure’s per acumular. Si obrim les venes del món per al diner, no podem cosir les fronteres amb filferro d’espines per a les persones. És una qüestió de simetria existencial. Cal tornar a posar l’ésser humà al centre de la política; altrament, el contracte social global romandrà trencat definitivament.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT