PUBLICITAT
PARTITS POLÍTICS
29-06-2026 11:26
Per enèsima vegada, el nostre futur polític sembla dependre de les sumes i restes que es puguin donar als nostres parlaments i similars. A tots. Perquè tant si especulem sobre el futur del “Parlamento” espanyol, com si ho fem sobre el nostre Parlament o els organismes més propers com les corporacions municipals o els òrgans dirigents d’altes institucions com el Tribunal Suprem, tot sembla girar al voltant de les matemàtiques elementals. Les sumes i les restes.
D’entrada, tot semblaria fàcil. De fet, durant molts anys i força segles, ho fou. La societat, dividida en blancs i rojos, en monàrquics i republicans, en poderosos i dèbils, o en bons i dolents, només havia de contar els vots d’uns i altres per prendre les decisions. Esperant que l’atzar, capriciós, no els dugués a una situació d’empat, teòricament insoluble però que sovint es resolia amb una traïdoria o un assassinat.
Però va arribar un moment en que aquesta “cessió” de la capacitat de decidir a uns pocs membres de la societat, fou posada en qüestió. Tothom hi volia dir la seva. O, si més no, més dels que formaven part de l’òrgan que decidia. I, per poder atendre aquest desig, els “Consells de cent”, Senats, Juntes de govern i altres variants de manaires associats, deixaren de ser vitalicis per convertir-se en “elegibles”. Cada x anys, aquelles representativitats (que fins aleshores havien passat de pares a fills sense massa problemes) es convertiren en elegibles i, primer els “selectes” (el terme ciutadans aparegué més tard, quan els pobles esdevingueren ciutats) i després els que rebien el dret a vot, varen rebre l’encàrrec de, a través del seu vot, triar qui havia de succeir als que acabaven el seu mandat per mort o per temps d’exercici. Una forma de mantenir el poder que, fins l’aparició del sufragi universal que donava vot a tots als membres de la societat, va suposar una certa endogàmia, tota vegada que els elegits eren els que decidien qui ocupava les vacants. Com ara quan, en un partit polític, és la Junta Directiva, el Consell dirigent o el Comitè central qui aprova amb els vots dels seus membres quin dels candidats accedeix a l’òrgan directiu.
Però la cosa s’ha anat complicant. Primer, per la necessitat de validar totes i cadascuna de les decisions dels òrgans que manen en els partits. Un requisit que elimina la desitjable coincidència absoluta de tots els membres en aquestes validacions (a no ser que parlem de determinats partits on l’obediència absoluta és la regla) i que acaba creant faccions, bàndols, corrents o com vulgueu dir-ne, que en el millor dels cassos conviuen però que sovint, massa per la nostra tranquil·litat, acaben barallats i, a voltes, es disgreguen en dos partits o faccions.
I clar. Aquestes diferencies inicialment internes i, per tant, que afecten només al partit, es traslladen a la política “global”, passant del Comitè central al Parlament de la nació, on les votacions, en el millor dels casos, es fan sota amenaça de càstig, mentre en el pitjor, evidencien les lluites internes dels partits.
I això té encara una enèsima conseqüència. La dificultat d’establir majories estables que permetin governar amb certa tranquil·litat. Quan un partit, fruit de tot el que he comentat, es divideix en varis grups que malden per tenir representativitat (fent el procés invers al que seria una coalició), les sumes no son totes coincidents. I, per tant, les votacions guanyades poden no ser totes. Obligant aleshores a fer pactes per aprovar lleis, pressupostos, etc... que l’oposició no s’està de denunciar o criticar. Arribant a situacions com la que estem vivint en el procés d’aprovació (o intent d’aprovació) del pressupost del 2026. Amb un Junts que, tot i ser aparentment company de viatge dels socialistes en aquesta legislatura, vota al costat del PP i VOX a l’hora de forçar la sessió del Parlament sobre aquest tema. Convertint un tema central de qualsevol legislatura en una simple qüestió de sumes i restes de vots. Quan potser el que ens hauríem de preguntar és si les sumes son sinceres o interessades.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT