DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

CELOBERT

Vos contaré coses d’es meu poble, de Mallorca


Jaume Aguiló Juan Vilanova i la Geltrú

10-07-2026 12:43

Turisme, sí, però en la quantitat absorbible. Al Garraf i a Vilanova, no hem d’invertir en turisme de sol i platges

Eix

Aristocràcia, Església i Exèrcit han sigut els elements que la Modernitat ha portat a Mallorca. Com aquí al Principat? Més o menys però sense la burgesia que va començar a tenir presència a les Balears cap a l’últim terç del segle XIX.

 Si a un mallorquí li demanes per la seva aristocràcia t’explicarà que és la que es va enriquir amb el Repartiment que va fer de l’illa Jaume I, després de la Conquesta. No és cert. Passada la Guerra de Successió va quedar en primer nivell la borbònica. I l’austriacista quedà en un racó.

 Els nobles borbons solien tenir bastants fills. Si tenien filles es preocupaven de casar-les amb gent de bon nivell aristocràtic. Si tenien un fill, aquest era l’hereu. El segon era militar. El tercer era sacerdot. I si n’hi havia un quart? Aquest quedaria hereu de terres poc productives, al costat de la mar. Aquesta realitat i el fet que a l’aristocràcia borbònica li calia enfortir el seu poder va fer que es pactés una aliança d’honor ─que ha arribat fins els nostres dies─ i que és coneguda com “Es pacte de ses Nou Cases”.

Cal fer un primer aclariment. A les Balears sols tenen Palau, el Rei i el Bisbe. Els nobles tenien Casals. Doncs bé, els senyors d’aquests Casals, d’aquestes Nou Cases, es varen juramentar i varen decidir ─en un acord emfitèutic─ que els seus descendents sols casarien entre ells (vegeu l’informe que del pacte de les Nou Cases en fan Aina Le Senne i Pere de Montaner, l’actual marqués de Vivot). Res es bellugaria a Mallorca si no tenia l’acord d’aquests nou senyors: Sureda, Marqués de Vilafranca i de Vivot; Marqués de Dameto i Bellpuig;  Togores, Compte d’ Ayamans; Cotoner, Marqués d’ Ariany – que va arribar a ésser Cap de la Casa del Rei Juan Carles I-; Salas; Verí;  Zaforteza; Gual Anglada;  i Berga. D’aquestes dues últimes cases ja no existeix cap membre.

Una característica bastant comuna a tots ells és que aquests senyors no n’eren de productius; dedicaven els recursos al sector primari, i els costos de personal ─sovint ben baixos perquè el personal quasi bé vivia en esclavatge─, podien arribar a ser deficitaris. Fins i tot en èpoques de crisi, seguien alimentant-lo, perquè aquest personal era “el de Casa”. I així, anaven descapitalitzant-se i perdent els seus patrimonis.

Aquest era un fenomen sovint present. Oi que és un pacte ben sicilià? I és que cal llegir ”Bearn o la casa de les nines” de Llorenç Villalonga i “Il Gattopardo” de Lampedusa” per veure grans semblances entre Mallorca i Sicília. Una d’elles i gens menor és que el poder reial estava lluny.

La burgesia, que va anar prosperant, no funcionava així. El financer Joan March Ordines, que va arribar a plantar cara a la República i va finançar el cop d’estat de Francisco Franco, es dedicava als negocis. Per fer-lo encara  més llegendari es va crear la idea que de petit portava els porcs del pare a pasturar. Provenia d’una família de senyors pagesos de Santa Margalida, els Monjo March; un Monjo ha sigut alcalde ─o encara ho és─ d’aquest poble ric, proper a l’Albufera d’ Alcudi.

Joan March comprava latifundis aristocràtics a baix preu que després de convertir-los en terrenys més petits a l’abast dels pagesos, els hi venia i, aquests li compraven amb el superàvit de les seves explotacions agràries. També es dedicava, Joan March, al contraban de tabac; les platges del sud de Mallorca, encara avui quasi desèrtiques, eren un lloc ideal per a desembarcar-hi el tabac. En March, va arribar a muntar fàbriques de tabac al nord d’Àfrica per tenir matèria prima i fer productives les terres que, a l’època de les Nou Cases, no ho eren.

Però no tot era en March. A Mallorca es va anar desenvolupant una agricultura (ametlla, cítrics, oli, vi) que deixava beneficis. L’aparellatge que necessitava el pagès ─i que comprava a Anglaterra─ anava evolucionant i ja es produïa a Mallorca mateix i, així, anava creixent una metal·lúrgia autosuficient. El pagès millorava els seus ingressos amb jornades de treball inacabables fent sabates a casa seva primer i després muntant fàbriques. La història de Miquel Fluxà Rosselló comença així. És l’hereu d’Antoni Fluxà, que feia sabates artesanals de qualitat, a casa seva. En morir, al 1918, va fer hereu a Llorenç Fluxà Figuerola, que va fer estudis de comerç. Des de la comarca del Raiguer, amb capital a Inca, va veure que les condicions de Mallorca, amb paisatges preciosos, tranquil·litat i amabilitat als carrers, la feien un destí preciós per als rics europeus ─que feien, sense pressa, Le Gran Tour─ i va invertir en hotels. En Miquel Fluxà va seguir fent sabates i augmentant la seva presència hotelera al món.

El primer boom turístic és aquest del senyor ric que no te pressa i viatja. No fa turisme. No té data de tornada a casa seva. A Palma es construeix el Gran Hotel, autònom en aigua i electricitat i molt luxós. Aquest boom turístic és anglès i entra per Gibraltar a finals del XIX i principis del XX. Tinguem present que és al 1912 quan s’inaugura el tren de Sóller ─de capital privat─ que busca exportar cítrics des d’allà. Entre els anys 1933 i 1934, set línies nàutiques entren regularment al port de Palma.

Des d’un bon principi, Mallorca, quedarà en el bàndol “Nacional”, contra la República. La repressió és ferotge perquè ja ha crescut un proletariat industrial i el bàndol Nacional guanya la guerra; Mallorca quedarà en el rovell de l’ou del turisme internacional després de la Segona Guerra Mundial. El personal assalariat, a Europa, té uns horaris laborals estables, els caps de setmana són festius i les vacances, pagades. Mallorca va enfortint la seva infraestructura turística, però lentament, de tal manera que quan arriba el segon Boom turístic dels anys cinquantes i seixantes, hi coincideixen construcció i turisme, però sense experts en la construcció ni en serveis turístics. És un desastre, però el client, encara no està acostumat a fer vacances turístiques i es conforma amb el que li donen. Jo vaig viure aquest boom en una Mallorca on el mallorquí vivia bé i s’enriquia amb el turisme i la construcció. Els Fluxà varen entendre que Mallorca els hi resultava petita i la tercera generació acaba consolidant hotels a Mallorca, a la costa del llevant peninsular i a l’Amèrica Central. I segueix fabricant sabates (Camper, Gorila , Lotusse) de qualitat reconeguda. Els seus hotels són de bon nivell. En Miquel Fluxà és un dels homes més rics d`Espanya i crea la Fundació Iberostar sense ànim de lucre.

El Tercer Boom turístic augmenta el sector terciari a les Balears, amb una immigració de baix nivell i sous baixos. Hi ha desescolarització, neixen barriades perilloses lligades a la drogoaddicció i es genera molta economia submergida. Però seguim tenint a Mallorca una infraestructura que dona suport al percentatge més alt de freqüentació turística d’Espanya, i possiblement d’Europa. Aquest volum de creixement turístic degrada el paisatge, provoca més crits que mai als carrers, bandes organitzades i la crisi social es veu més fàcilment. En Fluxà continua sent un home ric, la quarta riquesa personal segons Forbes l’any 2014, amb 3.300 milions d’euros de capital i ha rebut la Medalla d’ Or de les Illes Balears. Grans empreses mallorquines ─com Meliá, Sol, Iberhotel─ són importants en el turisme mundial. Iberhotel segueix apostant per un turisme de qualitat, però el camp de Mallorca i el seu paisatge han quedat destrossats; i la seva gent, amb escassa formació humana.

Caldrà redreçar tot això. I aquesta és la intenció d’aquestes notes. Turisme, sí, però en la quantitat absorbible. Al Garraf i a Vilanova, no hem d’invertir en turisme de sol i platges. Fem-ho bé, perquè vivim en un dels llocs més privilegiats del món. Ja hi ha massa sorolls als carrers, comencem per aquí.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.