PUBLICITAT
CANVI CLIMÀTIC
12-07-2026 12:50
Encara no acabem de tenir clar si aquesta tendència de la natura a radicalitzar les situacions climàtiques a Europa durant els mesos d’estiu és una modificació passatgera que passa un cop de tant en tant o una lenta evolució, amb acceleracions puntuals, cap a una desertització cada cop més evident i fruit de l’extensió i reforçament del clima de la zona aràbiga i la debilitació de la popular corrent del golf (Gulf Stream) que recula, deixant que l’altra avanci. Però el que si podem afirmar és que la modificació és global i diversa. Amb zones més afectades que altres i de forma diferent segons la situació geogràfica. Però sense que això signifiqui que el que “perd” una zona del planeta, ho “guanyi” una altra, mantenint l’estat global.
Tampoc tenim encara clar si aquesta evolució és expansiva o direccional. Si afecta el nostre clima augmentant les temperatures extremes màximes i rebaixant les mínimes, o si actua en un sol sentit fent tant els estius més calorosos com els hiverns menys freds.
Perquè, és evident, que segons es comporti la nova situació, nosaltres haurem d’actuar d’una o altra manera. Si els canvis es confirmen com esporàdics i aleatoris, agradi o no, no ens quedarà altra via que la d’esperar que els episodis de calor o fred passin i tot plegat torni a la situació que ja coneixem. Però, si es confirma, com sembla, que tot plegat evoluciona en un sentit determinat, sigui quina sigui la velocitat d’aquest canvi, el que cal és no caure per segona vegada en el parany en que hem caigut les darreres dècades. Deixar que tot vagi evolucionant al seu aire, sense emprendre accions que minoritzin els efectes negatius de tots aquests canvis climàtics.
Però encara hi ha una darrera diversitat que no hem encarat i que ens està duent pel pedregar en tant que genera diferencies internes que dificulten una solució global acceptable, tota vegada que els humans no ens hem posat d’acord en les possibles solucions.
Els recents incendis provocats per les altes temperatures i els seus efectes i antecedents son un exemple més que evident d’aquest desacord que, agradi o no, ens manté en les discussions estèrils sense que prenguem decisions raonables i previsiblement interessants per abordar el problema i disminuint-ne els efectes negatius.
Baixem una mica el llistó amb un exemple. Imaginem una família de pare, mare i fill que son propietaris d’un terreny conreable. El pare, amant de l’agricultura, proposa convertir-lo en un hort del que extreure verdures i hortalisses. Per la seva banda, la mare, amant de les flors, proposa convertir-lo en un jardí botànic de plantes i arbres per aconseguir les flors que omplen els gerros del menjador. I en tercer lloc, el fill, que estudia ecologia, defensa que el terreny es converteixi en un ecosistema on deixar créixer i multiplicar-se els vegetals de la regió. Com es podrien conjuminar les tres peticions?
Perquè, és evident que el pare plantarà vegetals que no son de la zona i, a més, cada any farà taula rassa d’ells per plantar una nova fornada de vegetals comestibles. Per la seva banda, la mare es decantarà per plantes amb flor, no sempre pròpies de la zona i que, per tant, necessitaran tècniques i productes propis d’un jardí botànic que, de rebot, afectaran altres plantes autòctones. Finalment, el fill, atent a tot el que sigui aliè als ecosistemes de la regió, sotmetrà a la vegetació a eliminacions que els altres no acceptaran. Total. En el millor dels casos, un terreny segregat en 3 parcel·les on cadascun dels membres de la família faci la seva voluntat, sempre que les seves accions no suposin perjudici pels altres.
Una situació fàcilment comparable amb els incendis d’aquests darrers dies a la península ibèrica, on hem pogut veure camps de conreu envoltant petites urbanitzacions on els ciutadans eren confinats o evacuats amb urgència, mentre es lamentaven de l’estat d’abandó dels entorns i de la manca de serveis de prevenció i intervenció. Tot, formant part d’una natura que, poc dies abans, era qualificada de modèlica i ideal, especialment, per la gent gran o els turistes.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT