PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
13-07-2026 12:06
Tota una declaració de principis, no volem la Vilanova dels 100 mil habitants.
Lloable voluntat per alguns, innecessària per altres.
És un debat obert i que anirà sortint recurrentment cada cop que es planteja alguna nova promoció d’habitatges.
Aquets cartell que demana disculpes per les molèsties (per les obres o per col·laborar en arribar als 100 mil) està penjat en un obra que és la substitució d’antics habitatges per tant no sabem si es podria incloure en la categoria de creixement i per tant que sumi per arribar a la hipotètica i maleïda xifra dels 100.000.
Que la ciutat creix és una realitat, alguns diuen que és impossible posar portes al camp, però la realitat és que un bon plantejament i planejament, un bon acompanyament en serveis i infraestructures paral·leles al creixement minimitza moltes vegades els suposats inconvenients d’aquest creixement.
Explica un expert en creixement, decreixement, sumes i restes que hi ha una majoria de persones que no fa ni deu anys que han vingut a la ciutat (nouvinguts, benvinguts) que són els que posen més força, èmfasi i raons per llençar el missatge de que la ciutat ja no pot créixer més.
Ja se sap que els conversos són el que defensen a capa i espasa les seves idees i condicions, malgrat ells en el seu moment també van formar part d’aquells que van sumant i sumant.
Les ciutats han de créixer, han de poder renovar la seva població i quan la taxa de natalitat baixa el que cal és que algunes persones d’altres indrets es plantegin tenir el seu veïnatge aquí.
El fotut és que molta gent arriba aquí expulsada de la seva ciutat per unes condicions lleonines que fa impossible viure-hi.
I això també ens pot passar a nosaltres (ja hi ha símptomes de que passa), que l’habitatge que es vagi fent sigui pels que arriben i els d’”aquí” (terme usat pels populistes, però s’entén perfectament) hagin d’anar més cap al sud per trobar l’oportunitat d’establir-se. Una, mena de gentrificació aplicada a zones històriques de les classes mitjanes.
Però si arriben els 100.000 (com els 100.000 mils fills de Sant Lluís, nom amb què és conegut l’exèrcit comandat per Lluís Antoni de Borbó, duc d’Angulema, que el 1823 penetrà a Espanya per tal de posar fi al règim constitucional), potser que es puguin, d’alguna manera, difuminar les nostres senyes d’identitat com a poble, vila o ciutat, si arribem als 1000 mil cal disposar de força terreny urbanitzable… i això per sort o per desgràcia el municipi no en té tant, és més aviat un terme reduït, escarransit i les normes urbanístiques potser encara el reduiran més.
Els més vells de la contrada recorden (o, no) que en plena campanya electoral de les municipals de l‘any 1999, el difunt Diari de Vilanova (antisocialista de manual) va voler fer una gracieta i va posar en un resum de programes electorals del partits concurrents a les eleccions que en el programa dels socialistes deien que cimentarien el mar fins a Mallorca. Una manera poc hàbil de dir que promourien el creixement desmesurat de la ciutat. La gracieta segons expliquen fonts ben informades la van pagar justos per pecadors. Però res, la sang no va arribar al riu. Potser llavors ja algun somiaven en els 100 mil.
Però tonem als 100.000, és admirable la paciència que deuen tenir els autors de la petita pintada si el fan en cada cartell d’obra fent insistència que no volem arribar als 100 mil.
Però les previsions no arriben a aquesta xifra emblemàtica, però segur que no s’aturarà el creixement, i segurament el que cal és que vagi acompanyat tot cobrint les necessitats que calguin per una xifra d’habitants. Cal fer el càlculs oportuns perquè el creixement esdevingui una gran o si més no, una bona oportunitat per millorar la ciutat.
Ara que estem en el debat del POUM caldrà veure les opcions que ens donen, quin creixement es dibuixa a 20 anys vista i com això lligarà harmoniosament amb el que ja hi ha, avui, de ciutat consolidada.
No créixer, decréixer creiem que es quedar-nos en un punt que faria poc viable el futur de la ciutat. Però el que cal són estratègies d’un bon creixement...
Tot i així la mentalitat de no arribar no als 100 mil sinó als vuitanta també té els seus adeptes i no en són pocs.
Xoc de cultures, es tracta de que no ens fem mal a nosaltres mateixos.
Perquè el futur de la ciutat està en la capacitat que tinguem de fer una ciutat sostenible i una ciutat que no perdi referents en siguem 80 o 100 mil.
Però vaja solidaritat amb el pintaire, tot i que insistim potser hi hauria cartells de promocions més adequats per posar -hi la reclamació.
Però també sabem que a voltes es fa el que es pot i no el que es vol...
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT