PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
13-07-2026 12:08
Les estafes telefòniques a Catalunya, es coneixen amb el nom de vishing o pesca per veu, també ens arriben a través de missatges SMS (smishing).
Els estafadors utilitzen la suplantació d'identitat per fer-se passar per entitats de confiança i robar dades personals o diners.
Parlem doncs del tipus d'estafes més freqüents, que omplen diàriament els comentaris de massa llars catalanes.
Hi ha les falses trucades bancàries, quan l'estafador truca alertant d'un suposat moviment fraudulent al teu compte. Per poder solucionar-ho, ens demanen contrasenyes, codis de seguretat rebuts per SMS o transferències.
Ens plantegen també alguns problemes amb subministraments, fent-se passar per companyies de llum, gas o internet. Ens informen d'una incidència urgent o ens ofereixen un descompte molt atractiu per aconseguir el nostre número de compte.
També amb falsos missatges de paqueteria (Smishing), rebent un SMS dient que tenim un paquet retingut a duanes o pendent d'entrega. Ens inclouen un enllaç a una web fraudulenta per fer un pagament mínim i robar-nos les dades de la targeta.
En falses ofertes de feina, ens arriba un missatge (sovint per WhatsApp) oferint-nos una feina molt ben remunerada amb tasques senzilles, amb l'objectiu d'estafar-nos diners.
Per poder detectar-les, observem que a voltes utilitzen un to d'urgència o amenaçador, com quan ens amenacen de bloquejar el nostre compte, obligant-nos a actuar amb celeritat i sense poder pensar fredament.
Davant de números sospitosos, com per exemple quan rebem trucades des de números desconeguts, ocults o que intenten imitar els oficials del nostre banc. I també amb aquells SMS que inclouen enllaços a webs que s'assemblen molt a les oficials, però l'URL és lleugerament diferent.
Si ens truquen, no hem de facilitar mai les nostres dades. Els bancs i empreses oficials mai ens demanaran claus d'accés, números de targeta ni codis per telèfon. Per tant, ràpidament pengem davant de qualsevol dubte i truquem directament al número oficial del nostre banc o de la companyia en qüestió, evitant sempre fer-ho al número des del qual ens han trucat.
Finalment, i sempre, cal bloquejar directament els remitents d’SMS i els números de telèfon sospitosos des del nostre dispositiu.
Darrerament en els mitjans de comunicació ens adverteixen d’un nou model d’estafa anomenada Wangiri.
Consultant aquest mot, que és japonès, he trobat que significa "trucada i tall".
L’estafa Wangiri és un frau on els ciberdelinqüents realitzen trucades curtes al nostre mòbil perquè apareguin com a perdudes. El problema rau quan decidim tornar la trucada, et desvien a un número de tarifació especial o internacional que et cobra uns imports molt elevats.
Veiem doncs com funciona l'estafa: el ganxo és que la víctima rep una trucada d'un número desconegut que només fa un o dos tons i es penja immediatament. Normalment, són números estrangers o amb prefixos estranys. La trampa és que per curiositat o per si és una trucada important, tornem la trucada a aquest número.
Aleshores es produeix el robatori, la línia es connecta a una tarifa Premium caríssima, que pot arribar a superar els 3€/minut, a voltes et mantenen a l'espera amb excuses falses per augmentar el cost de la factura.
Per identificar els números sospitosos, he pogut veure que aquests números solen utilitzar prefixos internacionals poc habituals o que poden confondre's amb números nacionals.
Sabem també que alguns prefixos freqüentment associats a aquest frau són, +225 (Costa d'Ivori), +233 (Ghana), +234 (Nigèria), +355 (Albània), +212 (Marroc) i els +882 o +881 que són línies internacionals de satèl·lit.
Veiem doncs com podem protegir-nos, els experts ens aconsellen no retornar mai les trucades perdudes.
Si no coneixem el número o no esperem cap trucada, l’hem d’ignorar. Si és important, ja tornaran a trucar o es comunicaran per mitjà d’un missatge.
Hem de bloquejar el número, haurem d’afegir el número a la llista de bloqueig del nostre dispositiu per evitar que insisteixin.
I, finalment, caldrà revisar la factura, davant de la sospita que podem haver caigut en aquest parany, hem de contactar amb la nostra companyia telefònica immediatament per bloquejar els números de tarifació addicional.
“Les estafes telefòniques continuen sent una amenaça constant, afectant milers de persones que, en algun moment, han estat víctimes d'estafes. Amb el pas del temps, els delinqüents han perfeccionat els seus mètodes, adaptant-los a les noves tecnologies per fer-los més convincents i difícils de detectar. Trucar i penjar és una de les estafes més recurrents dels estafadors perquè tornis la trucada i redirigir-te a un número de pagament”. Lola Gutierrez escriu al Regió 7.
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT