DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

GEPEC

Un ramat de rucs contra una de les plantes invasores més problemàtiques: el Penedès prova amb èxit una solució basada en la natura


Redacció Vilafranca del Penedès

14-07-2026 9:24

La primera prova pilot de Catalunya utilitza la pastura dirigida per controlar la canya americana a la Riera de la Bisbal

Els primers resultats apunten que els rucs poden convertir-se en un aliat eficaç per recuperar els boscos de ribera i reduir els costos de gestió

Un ramat de rucs per combatre la canya americana: prova pilot amb èxit al Penedès. GEPEC

Cada any, les administracions públiques destinen milions d'euros a combatre una de les espècies invasores més persistents dels ecosistemes fluvials mediterranis: la canya americana (Arundo donax). La seva extraordinària capacitat de rebrot fa que, sovint, les desbrossades mecàniques tinguin un efecte limitat i obliguin a repetir les actuacions de manera periòdica.

Ara, una iniciativa desenvolupada al Penedès obre la porta a una alternativa diferent, més sostenible i basada en els processos naturals. El GEPEC-EdC, amb el suport de la Fundació Pinnae, ha impulsat la primera prova pilot de Catalunya que utilitza un ramat de rucs per controlar aquesta planta invasora. Els resultats obtinguts després de diversos mesos de treball són prou positius perquè els promotors ja pensin en una segona fase de recerca.

Una idea tan senzilla com innovadora

L'experiment s'ha desenvolupat en tres parcel·les de la Riera de la Bisbal, on un grup de rucs ha pasturat de manera controlada per comprovar si era capaç de reduir la presència de canya americana.

L'objectiu no era únicament veure si els animals menjaven la planta, sinó estudiar com influïen factors com la densitat de vegetació, el tipus de terreny o el comportament dels mateixos rucs en l'eficàcia del control.

Abans d'iniciar la prova, els investigadors van elaborar un inventari exhaustiu de la vegetació existent per identificar totes les espècies presents i determinar quines eren consumides pels animals.

Menys canya, més biodiversitat

Els primers resultats són esperançadors. Els rucs consumeixen preferentment les parts més tendres de la canya, trencant-ne les tiges i debilitant-ne el desenvolupament. En alguns casos, fins i tot remouen parcialment els rizomes superficials, fet que dificulta la capacitat de rebrot de la planta.

Aquest procés genera petites clarianes dins dels canyissars que permeten recuperar espai per a la vegetació autòctona.

Espècies pròpies dels boscos de ribera, com el saüc, l'esbarzer o la vinca, poden tornar a colonitzar aquests espais, incrementant la biodiversitat i actuant, alhora, com una barrera natural davant la nova expansió de la canya americana.

En definitiva, els rucs no eliminen completament la planta invasora, però sí que en redueixen la força i creen les condicions perquè l'ecosistema recuperi el seu equilibri.

Tecnologia al servei del pasturatge

Malgrat que la imatge pugui recordar pràctiques tradicionals, el projecte incorpora eines tecnològiques pròpies de la recerca científica.

Diversos animals han estat equipats amb dispositius GPS que han registrat els seus moviments durant tota l'experiència.

Aquest seguiment ha permès conèixer quines zones utilitzen amb més freqüència, la intensitat de la pastura i la relació entre els seus desplaçaments i l'evolució de la vegetació.

Aquestes dades serviran ara per optimitzar futurs projectes i definir quina càrrega ramadera és la més adequada segons les característiques de cada espai.

Una prova també per garantir la salut dels animals

Una de les incògnites inicials era comprovar si una dieta basada parcialment en canya podia afectar la salut dels rucs.

Per això, durant tot el projecte s'ha realitzat un seguiment veterinari continu.

Les revisions efectuades no han detectat cap episodi de còlic ni cap alteració intestinal relacionada amb el consum de canya o de la resta de vegetació present a les parcel·les.

Aquest resultat aporta les primeres evidències científiques que aquest tipus de pastura és compatible amb el benestar dels animals.

Només el començament

Els responsables del projecte insisteixen que aquesta primera experiència no és un punt final, sinó l'inici d'una línia de treball amb molt recorregut.

La voluntat és posar en marxa una segona fase amb una base científica encara més sòlida, incorporant universitats i centres de recerca especialitzats.

Entre els aspectes que es volen estudiar hi ha:

.la velocitat de rebrot de la canya;
.la recuperació de la vegetació autòctona;
.la millora de la biodiversitat;
.la qualitat i compactació del sòl;
.la infiltració de l'aigua;
.la dispersió de llavors;
.i els efectes ecològics a llarg termini del pasturatge.

L'objectiu final és determinar si aquest model pot aplicar-se en altres rius i rieres de Catalunya afectats per la canya americana.

Una iniciativa col·lectiva

El projecte ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Pinnae, a través de la convocatòria Impuls pel Territori.

També hi han col·laborat l'Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys, que ha facilitat el contacte amb els propietaris dels terrenys; Ramaderia Palau, responsable dels rucs participants; l'ADF de Sant Jaume dels Domenys, que ha garantit el subministrament d'aigua, i un ampli grup de persones voluntàries que han tingut cura dels animals durant tota la prova.

Una lliçó ambiental per als més joves

La iniciativa també ha tingut una important vessant educativa.

Durant aquests mesos, prop d'un centenar d'alumnes del municipi han pogut conèixer de primera mà el projecte i entendre per què la canya americana representa un problema ambiental.

Els escolars han descobert com una espècie invasora és capaç de desplaçar la vegetació autòctona, reduir la biodiversitat i obligar les administracions a invertir grans quantitats de diners en el seu control.

Al mateix temps, han pogut veure com solucions basades en la natura, com el pasturatge dirigit amb rucs, poden convertir-se en eines útils per restaurar els ecosistemes fluvials.

Quan la natura ajuda a recuperar la natura

La prova pilot desenvolupada al Penedès demostra que, en alguns casos, les solucions més innovadores no passen necessàriament per més maquinària o més tecnologia, sinó per recuperar pràctiques tradicionals adaptades al coneixement científic actual.

Els rucs, animals històricament vinculats al treball agrícola, podrien convertir-se ara en protagonistes d'una nova manera d'entendre la gestió ambiental: més sostenible, més respectuosa amb els ecosistemes i potencialment més eficient davant d'un dels grans reptes ecològics dels rius mediterranis.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.