PUBLICITAT
19-09-2001 0:00
El soci culer era íntegre i recte, reverenciava Déu Totpoderós, el votava cada cinc anys i s´apartava del mal. El seu club era el més gran i prestigiós, més que un club, posseïa els millors jugadors; el soci fruïa amb el joc de l´equip i s´identificava amb els jugadors.
Cada diumege el soci acudia a la casa del Totpoderós i junts gaudien del joc de l´equip.
Un dia es va reunir el Totpoderós amb el seu consell diví i el Totpoderós els va dir:
- Us heu fixat en el soci? No hi ha cap club en tota la terra amb un soci com el nostre: és integre i recte, em reverencia, em vota cada cinc anys i s´aparta del mal. Perquè al soci no se li pot enganyar.
El Totpoderós i els seus col·laboradors van discutir si el soci reverenciava Déu de franc o si bé el venerava a causa del joc de l´equip, i només que Déu aixequés la mà i toqués l´equip, el soci li retiraria la fe. Llavors van acordar tocar l´equip per veure fins a quin punt la fe del soci era gratuïta i desinteressada.
L´equip va experimentar tot un seguit de canvis: el joc virtuós amb què l´equip delectava el soci es va convertir en joc ensopit i pobre que es va consolidar, fins al punt que el soci va començar a sentir indiferència tant pels triomfs com per les derrotes de l´equip. Tan sols en unes poques ocasions, el soci va poder veure alguns detalls d´aquell joc passat. L´entitat va deixar marxar els jugadors més cèlebres que posseïa. Aquests jugadors, que havien donat el bo i millor del seu joc a l´equip, i el soci n´havia gaudit moltes tardes, van anar a altres entitats. L´entrenador amb qui l´equip havia desplegat el millor joc va ser acomiadat i van venir nous entrenadors que no van superar ni de bon tros aquell nivell de joc, tot i comptar amb tots els jugadors que van sol·licitar. Els jugadors que el soci més estimava, molts sorgits del planter, van abandonar l´entitat. En el seu lloc van venir altres jugadors provinents de terres llunyanes amb qui el soci difícilment s´identificava.
Aleshores el soci va aixecar-se del seu seient, va xiular i va omplir l´estadi de mocadors blancs, però tot seguit va reflexionar:
- Aquest club era un qualsevol fins que va arribar el Totpoderós i el va convertir en el més gran. Déu ho havia donat tot i ell mateix ho ha pres. Que el nom de Déu sigui beneït.
En tot això el soci no va pas pecar, tan sols alguna mocadorada i alguna xiulada però continuava votant el Totpoderós cada cinc anys.
Un altre dia que es va tornar a reunir el Totpoderós amb el consell diví, el Totpoderós va dir:
- Us heu fixat en el soci? No hi ha cap soci com ell en tota la terra: és íntegre i recte, em reverencia, em vota cada cinc anys i s´aparta del mal. Persevera en la seva integritat tot i que li vam donar motius per abandonar la seva fe.
Van pensar que potser això del soci no era res. Que només que l´enganyessin, el soci renegaria de la seva fe, perquè al soci no se li pot enganyar. Llavors van acordar mentir al soci contínuament. I el van enganyar, desinformar i manipular. Mentrestant, el soci, assegut davant la televisió i amb la premsa a les mans, digeria indiferent i impassible tota la informació que li feien arribar. Alguns simpatitzants li deien:
-Encara et mantens en la teva integritat? Renega del Totpoderós d´una vegada i retira-li la fe.
I el soci va respondre:
- Parleu com qui no té seny. Acceptem els béns com un do del Totpoderós, i no n'hem d´acceptar els mals?
En mig de tot això, el soci no va pecar i el va continuar votant cada cinc anys.
Roger Lladó
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT