PUBLICITAT
FLOTA PESQUERA
23-07-2026 13:57
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Només queden dues barques vilanovines que pesquin amb l’encerclament, o altrament dit, a la llum. El 1982 hi havia 22 dues embarcacions que practiquessin aquest art, el 2024 set i actualment dues: la Domingo, de 24 metres i mig la i José y Dolores, bastant més petita. La flota vilanovina fa temps que està retrocedint, però potser és en aquesta tècnica que s’està notant una davallada més agreujada. Els motius són diversos: canvis ecològics, costos desorbitats, rigidesa normativa i la manca de relleu generacional.
José y Dolores, una barca d’encerclament que ha estat molt temps varada
Una davallada que posa en risc seriosament la continuïtat de la pesca d’encerclament a la ciutat, amb una tradició pesquera ancestral. La pesca de la llum s’aprofita d’un poder gairebé hipnòtic. El peix blau es veu atret per la llum que concentra el plàncton del qual s'alimenta. El banc de peix s’agrupa de manera instintiva sota els focus. Aquest llum potent la projecta un petit bot que acompanya a l’embarcació principal. Quan el bot creu que ja hi ha prou peix concentrat, la barca principal encercla el banc amb una xarxa formant una teranyina que quan es tensa queda com una bossa amb el peix a dins.
Roger i Albert Bardí, una família de tradició més que centenària
Per explicar la davallada de la pesca d’encerclament, la tradicional pesca de la llum, a Vilanova i la Geltrú, cal conèixer la història de la nissaga Bardí. L'Albert Bardí (59 anys) es va jubilar en fa dos, després de tota una vida pescant, primer a bord de la Mercè, fins al 2004 i posteriorment amb la Domingo, la barca familiar que va començar el 1982. El relleu el manté el seu nebot, en Roger Bardí (44 anys), actual patró de l'embarcació. Un encreuament matrimonial del segle XIX entre els Bardí i els Guasch fa que la tradició pesquera familiar es remunti al 1660: deu generacions i una dotzena de barques a les espatlles.
La Domingo al Port de Vilanova
Des d’abans de la Guerra Civil es dediquen a l’encerclament i han estat testimonis de la transformació total de l’ofici. “Abans es feia servir roba de sac impermeabilitzada amb una mena de greix i es treien les barques de la platja a mà. Tot era manual, sense maquinària hidràulica ni electrònica”, explica l’Albert. “I, sobretot, es pescava a la vista. No calia cap aparell perquè hi havia molt de peix. Ara és impossible trobar-ne sense els aparells electrònics”.
Més enllà de la manca de captures, el dia a dia d'aquesta petita empresa familiar s'ha convertit en una cursa d'obstacles administrativa. Roger Bardí descriu la pressió que pateixen: Tenim hipercontrols. Tenim topalls de captures, de llum i mesures de les xarxes. Hem de registrar-ho tot informàticament al Diario Electrónico de A Bordo (DEA) abans d’entrar a port. Si un dia s’espatlla l’ordinador o no hi ha connexió, no podem sortir. Vivim sota l'amenaça constant de multes i amb l'ansietat de pagar la Seguretat Social".
Roger Bardí, actual patró de la Domingo
A aquesta pressió s’hi afegeix la sensació de desemparament per part de la Comunitat Europea. Segons l'Albert, la legislació comunitària està dissenyada per a la pesca d’altura del Nord de totes les grans flotes i vaixells factoria: “Ells passen mesos al mar i tenen estructura per complir qualsevol burocràcia. Nosaltres som una flota costanera mediterrània que surt i entra el mateix dia. Aquestes normatives són profundament injustes per a nosaltres”.
Per la seva banda, en Roger adverteix del futur que espera al port vilanoví: “Vindran grans corporacions amb quatre barques de modalitats diferents i les administracions es baixaran els pantalons. Ho hem vist amb la tonyina: un moviment estratègic a anys vista que ara només gaudeixen dues grans empreses que en tenen el monopoli”.
La Domingo arriba a port
Aquesta gestió de la tonyina és, precisament, un dels grans mals de cap de la flota local. Els pescadors la comparen amb una plaga de senglars marins. “S’alimenten de la sardina i el seitó. Abans era un peix de pas, però la protecció extrema n'ha provocat una sobre població”, lamenta en Roger. I el que troba més absurd és la impossibilitat de tocar-les: “L’animal que ens fa malbé les xarxes i ens treu el peix ni tan sols el podem pescar. Si en troben una a la coberta, la multa és de 900 euros per quilo”.
L'Albert fa un paral·lelisme clarificador amb la resta del sector primari: “Els pagesos poden canviar de conreu o posar hivernacles; els ramaders poden climatitzar les instal·lacions o posar servidors automàtics de pinso. Nosaltres no podem calcular la producció ni controlar el medi. Som l'única activitat que continua sent purament de caça i recol·lecció”.
La Domingo davant la Llotja de Vilanova
A aquesta incertesa se li sumen les condicions de treball i la inestabilitat dels preus a subhasta. “Passem fred o calor, ens congelem les mans amb el gel i treballem el doble per pescar molt menys del peix que agafàvem abans”, relata el patró. Amb uns costos desbocats —gasoil, gel i la Seguretat Social de 13 treballadors— el mercat continua sent impredictible: “Un dia la caixa de seitó val 60 euros i l’endemà en val sis. A la que hi ha una mica de peix, el preu s’enfonsa”.
Descàrrega de les 100 caixes que va pescar la Domingo el dilluns
Malgrat les dificultats, l'empresa manté una plantilla estable, formada majoritàriament per marroquins, molts dels quals sumen més de divuit anys a la barca i s'hi acabaran jubilant. És l'última etapa d'un fenomen migratori històric a la flota: al segle XX van ser els pescadors de l’Ametlla de Mar, als anys quaranta els andalusos i, amb el canvi de mil·lenni, la mà d'obra de l'Àfrica nord i subsahariana.
El canvi climàtic i la gestió ambiental tampoc no ajuden. L'escalfament de l'aigua ha reduït la mida del peix blau i l'ha devaluat. A més, en Roger apunta a un factor poc conegut: l'impacte de les depuradores i la gestió dels rius. “Les platges tan impol·lutes són deserts de biodiversitat. No arriben sediments ni nutrients al mar a través dels torrents o els rius, i sense menjar no hi ha fauna. Si no hi ha peix no és per culpa de la pesca”.
Caixes de peix blau de la Llotja de Vilanova
El desencís és tan profund que es reflecteix en la tradició. Aquest any, el Roger ha portat la imatge de Sant Pere a la processó marítima, però l'alegria era només aparent: “No em feia il·lusió perquè ja no em sento pescador. Si ve un altre any com aquest, pleguem. Però és que ara ni tan sols hi ha ajudes per al desballestament ni facilitats per al traspàs per jubilació. Sembla que ens vulguin ofegar perquè tanquem”.
Roger Bardí portant la imatge de Sant Pere al seu vaixell
Tiet i nebot ho viuen amb la mateixa severitat, tot i que des de posicions diferents. Albert Bardí, que tot i el panorama sí que gaudeix de la festa, “l’he viscuda de petit. Estic jubilat i em sento pescador”. La jornada laboral comença a les onze de la nit i s'empalma amb la subhasta de les vuit del matí. En Roger no desconnecta mai: “Estic les 24 hores rumiant com fer-ho per pescar més. M’agrada l'ofici, però ara mateix és molt fotut”. L'Albert el mira amb empatia i certa tristesa: “El meu nebot està molt sol. Abans érem el meu germà Domènec, jo i el Roger per governar la barca i gestionar l'empresa; ara en mar ho ha de portar tot ell, i el seu germà Arnau porta l’empresa a terra”.
Malgrat tot, aquest any en la XVI edició del Premi Roig Toqués, l’Ajuntament de Vilanova ha reconegut a la família Bardí en la categoria d'àmbit local, en reconeixement a la seva aportació al sector pesquer i a la continuïtat d'una tradició marinera que s'ha transmès al llarg de generacions de pescadors de la ciutat. Aquests guardó s'ha consolidat com un reconeixement de referència per destacar persones, col·lectius i entitats que contribueixen a mantenir viu el vincle entre Vilanova i la Geltrú i el mar.
Jaume Carnicer conversant amb un pescador en un moll de la dàrsena pesquera
Jaume Carnicer, patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú no pot més que corroborar el testimoni de la família Bardí. Fa temps que critica les restriccions que dificulten greument la viabilitat econòmica del sector. Les reduccions en dies de pesca, les disminucions de quota, les obligacions administratives impossibles de complir i l’impacte de la sobre població de tonyina “han situat els pescadors en un escenari d’incertesa sense precedents”, assegura el patró major.
En un manifest conjunt la flota pesquera vilanovina demanava aquest desembre una defensa ferma del Ministerio davant Brussel·les, la revisió urgent del sistema d’assignació de dies de pesca i de quota, l’adaptació del DEA i dels preavisos a la realitat operativa de la flota, una distribució més justa de la quota de tonyina i un diàleg real amb el sector per aconseguir una regulació sostenible i viable. “Que es perdin 80% de la flota amb poc temps, i que el Ministeri no ajudi, és molt trist”, apunta el responsable de la Confraria.
Les caixes de peix blau de la Llotja de Vilanova
Carnicer, conscient de la crítica situació de la pesca de la llum a la ciutat, però també de tota la flota. “A més afegim dos anys molt dolents de peix blau en captures. Val a dir que aquesta davallada de la flota de peix blau és a tot el litoral, a Tarragona queden cinc barques i a Barcelona set”, comenta el patró major. Val a dir que les barques d’encerclament és una flota nòmada, que pot entrar i sortir de diferents molls, i venen on capturen. Poden pescar per tot el Mediterrani. Ara bé, són moltes despeses de combustible, potser vas a un lloc on no hi ha captures”, aquesta setmana una barca de Barcelona ha venut peix blau a la Llotja de Vilanova.
El Jaco una embarcació de Barcelona que aquest dia va al peix blau a Vilanova
Conscient de fa anys de l’excessiva població de la tonyina, que fa malbé les xarxes i es menja el peix blau petit, Carnicer demana solucions ja provades en altres indrets, “es va demanar de fer com al País Basc, on es van aturar cinc anys, es va subvencionar l’aturada i es buscaven solucions. Hi ha un problema de talla que es fan adults però no creixen. El seitó continuarà prosperant, perquè té una boca brossa, però la sardina serà un producte de luxe. Cal buscar una solució amb les tonyines i que les puguin pescar les barques d’encerclament. Actualment, només les poden capturar les barques que tenen quotes”.
El patró major d’acord amb la tesi dels Bardí, creu que “hi ha una reconversió en coberta de tot el sector pesquer. Ens estan demostrant que potser molestem, se’ns marca molt sobre la petjada carbònica. El pescador ha fet el deure, i no podem fer cap més inversió si no veiem clar el futur. Ens donen nou dies per treballar a l’any per barca, quan tots els estudis científics diuen que les espècies s’han repoblat. Penso que hi ha interessos perquè només hi hagi grans empreses que facin explotacions de gran importància. Amb la tonyina és l’exemple: dues indústries en pesquen la totalitat del Mediterrani. Darrere hi va el peix blau petit i després la gamba vermella. Cap empresa petita sobreviurà”.
La Domingo plena de gent amb el sant a la processó marítima de Sant Pere
Ara que el sector acaba de passar les festes de Sant Pere que hi hauria un motiu d’exaltació del sector, Carnicer exclama “és un drama afrontar les festes, perquè vols que l’activitat vagi prosperant, el jovent no segueix, la feina és dura, les hores són complicades. Això que quan érem joves ens va agradar, ara per pujar dalt d’un vaixell has de fer una preparació de sis mesos. La titulació és indispensable per governar un vaixell. Cal facilitar l’accés i agilitzar la burocràcia”, conclou el patró Major.
Cada dia a les vuit del matí hi ha la subhasta del peix blau, es fa a peu de moll. Dilluns la barca Domingo va portar 100 caixes, no va anar malament. Allà ens vam trobar amb el Joan Ventura, de Ventura Peixos una empresa familiar que es dedica a la distribució i venda de peix. Ens explica de les 400 caixes de peix blau, deu s’han quedat a Vilanova, de peix Blau. Dilluns hi havia sis majoristes i vuit peixateries de Vilanova a la subhasta.
Joan Ventura i Albert Bardí comenten la subhasta de dilluns
“Abans el peix blau era un percentatge molt elevat de la meva compra, ara pots ser el 10%, i no el tinc garantit cada dia. Vaig més a la gamba, gall de Sant Pere o l’escórpora peixos cars que donen molt marge. El preu és oferta i demanda. Però la compra s’ha globalitzat llavors això fa que les captures influeixin amb el preu d’aquí. 100 caixes de seitó valen igual que a Blanes que n’hi ha 2.000 en venda”, comenta l’expert majorista.
El seu pare era mariner, el xuxo, primer va anar en una barca d’arrossegament, va acabar a la gamba, que ara és producte insígnia de la casa. “He adquirit els valors del treball dia a dia. Quan era jove havíem de veure com anava la setmana per comprar roba, per exemple. Jo em moriré amb el mar, porto molt arrelada la perseverança, la lluita constant. Intento adaptar-me amb els nous temps”, diu Joan Ventura.
Joan Ventura atén la seva clientela per telèfon o a la xarxa, no té parada
Amb el seu negoci fa un esforç per vendre cultura i patrimoni pesquer, “no tenim una parada física, tenim llista de difusió, el peix a la càmera el portem al consumidor, sempre modifiquem coses, perquè la manera de vendre cal canviar-la constantment. A vegades falta, aquesta visió en aquest sector. Cal adaptar el negoci als nous reptes. Intentem vendre per tota la península. Al final ens podem impregnar del positiu o del negatiu, però val a dir que la tasca dels pescadors és molt més complicada que la nostra”.
Per la davallada de la flota de peix blau, Joan Ventura comenta que “si tens menys embarcacions òbviament les captures són menors, però venen embarcacions de fora. Les barques han plegat perquè no hi havia captures i cada vegada hi ha més tràmits burocràtics, és una pèrdua molt generalitzada. En peix blau la flota s’haurà reduït un 30% en pocs anys. Hi ha com una contradicció molts ajuts, però moltes través administratives. Al final acabarem veient el peix embassat només dels súpers”, conclou Ventura.
Adrià Mestres endreçant la seva parada al Mercat Central
Acabem amb un detallista que ven peix al Mercat Central de Vilanova i la Geltrú. Adrià Mestres de 37 anys, és la quarta generació de Peixos Boquera. Un negoci va encetar el seu besavi amb diferents peixateries, actualment en tenen dues actives al mercat. Fa uns mesos van tancar la botiga de la plaça dels Carros, aprofitant que unes treballadores es jubilaven. Han volgut centrar l’activitat al mercat.
Un munt de peix blau a la parada de Peixos Boquera
“Cada vegada hi ha menys peix, s’ha anat notant amb el temps. Nosaltres comprem a la Llotja de Vilanova a totes les subhastes, però també a Mercabarna per tenir varietat de peix molt diferent, o peix més de tall i internacional. El producte és meitat d’aquí. Sempre ens hem distingit en la varietat, i aquesta a la subhasta ha anat minvant. El client vol el peix més tallat més embassat. Les nostres treballadores han de treballar més. El preu s’ha anat encarint, va a dies, ja se sap, és molt volàtil. Però no hi ha cap peix que s’hagi encarit per sobre dels altres”, comenta Adrià.
El peix blau continua sent un producte demandat perquè és relativament econòmic i fàcil de cuinar, enfarinat, fregit i menjat. “A la gent li agrada comprar peix de Vilanova. S’acaba notant que hi ha menys sardina i seitó d’aquí. Precisament no es veu gaire tonyina tot i l’enrenou que està provocant. És un peix que no li posem gaire atenció, perquè ha agafat mala fama pel mercuri o si no s’ha congelat degudament podria contenir algun bacteri”, explica el venedor.
Una de les dues parades de Peixos Boquera
A Peixos Boquera hi treballen sis persones, però fa quatre anys tenien una plantilla de dotze. “Ha anat bé que s’anessin jubilant, perquè si haguéssim hagut d’acomiadar i indemnitzar hauríem d’haver tancat. Hem tancat botigues, però en els darrers 25 anys potser hem venut un 35% menys. Però aquí al mercat passa en molts productes. Nosaltres venem peix salvatge i molta gent, sobretot jove, va als supermercats amb comprar peix embassat. No obstant això, crec que el de Vilanova és dels millors mercats de Catalunya quant a la venda de peix. Mirem d’aconsellar bé en la compra i en la manera de cuinar”, diu convençut el responsable de Peixos Boquera.
La pesca requereix hores d’arreglar les xarxes
Aquesta és la situació. Quan es fa de nit, el moll de Vilanova ja no brilla com abans. On fa dècades s'alineava una filera de barques enceses preparades per a la mar, avui predomina un silenci pesat i fosc. Els pocs que encara resisteixen ho fan amb la mirada cansada de qui sap que sosté un llegat moribund. No és només la falta de peix el que apaga l’ofici; és el sentiment d'impotència de veure com segles de tradició, coneixement i vida marinera s'esvaeixen inexorablement entre papers i burocràcia.
Enrere queden els dies en què el mar era un batec viu que nodria famílies senceres i omplia de vida la ciutat. La pesca de la llum, que durant generacions va ser l'ànima del port, s'enfronta a les seves darreres albades. Mentre la Domingo es torna a fer a la mar enmig de la incertesa, els pescadors no només combaten les ones, sinó el dolor nostàlgic d'un món que s'acaba, sabent que, quan la seva llanterna s'apagui finalment, no n'hi haurà cap altra per substituir-la.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT