PUBLICITAT
02-08-2026 18:34
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Un breu repàs a la història des del segle XV, quan tres o quatre potències europees varen decidir convertir la resta del món en colònies, tal com havien començat a fer els romans, ho evidencia.
Els poderosos, entre els que figurava l’Espanya que Ferran i Isabel unificarien per la via matrimonial, tot expandint el seu domini, primer al nord d’Àfrica que els seus predecessor ja havien ocupat més o menys discretament, i després a les terres situades a l’oest, en ple Atlàntic, i que descobrí Cristòfol Colom, subvencionat bàsicament per Isabel, donat que Ferran estava més per la Mediterrània.
Els avatars de la història havien fet que els afers interns de la península en els anys anteriors al descobriment d’Amèrica, portessin a la separació, independència i expansió de Portugal, donant peu a un imperi menor rival del espanyol, mentre Anglaterra esdevenia imperi i optava per competir amb ells, igual que, més discretament i tard, ho faria França.
Entrem doncs en un període històric on l’imperi espanyol talla el bacallà, amb permís de la cada cop més poderosa Gran Bretanya. Un imperi que, de tota manera, sembla ser conscient que el seu poder no és absolut i, per tant, limita les seves intervencions al continent americà on, seguint els seus plantejaments, Gran Bretanya treu el nas en competència amb la França en expansió que, a més, posa en marxa les idees republicanes. Tot plegat fa que el mon deixi en mans de Gran Bretanya la futura Oceania junt amb les costes asiàtiques preses a Portugal que hi havia instal·lat ports i petits estats per mantenir el comerç.
La llibertat i les idees republicanes aniran doncs contra l’Espanya ancorada en principis monàrquics i conservadors, fent-li perdre bona part de les colònies creades al nord-oest del continent americà com un apèndix de Mèxic. La progressió no s’aturà. Hispanoamèrica s’independitzà poc a poc. Fins deixar només Cuba en mans espanyoles i, per tant, deixant l’imperi espanyol sota mínims.
Però la política internacional canvia. Europa (fins aquell moment continent dominador de quasi tot el món) decideix posar ordre en el món colonial. Sobretot des que Àfrica desperta i vol també accés a la somniada independència. Les conferències de les potencies europees en faran el repartiment. Amb una Espanya que, com Portugal, reclama territori tot i que sols aconseguirà el testimoni territorial de Guinea Equatorial i les possessions -sovint compartides amb França- de la zona nord actualment ocupades per Marroc. Les primeres en règim de possessió i les segones en règim de protectorat, és a dir, manades per Espanya però amb la concessió implícita de que, quan el país estigui preparat, se li donarà la independència.
Els aires de llibertat que porta el fi del segle XIX farà que molts d’aquests protectorats optin per la independència tot plantejant revoltes o guerres més o menys sagnants.
El Marroc que avui ens ocupa és l’exemple d’aquest estira i arronsa entre la potencia colonial i la colònia. Espanya, que ha aconseguit que la comunitat internacional li reconegui al Sàhara com una colònia (Rio de Oro) i dos ports (Ceuta i Melilla) a les costes del Marroc resistirà mentre la monarquia Marroquí no descobreixi la demanda d’independència d’aquests territoris com a mecanisme per debilitar Espanya i dirigir la fúria de la seva població contra ella.
Amb Franco ja decadent, el Sàhara esdevindrà objecte de la cobdícia alauita que, a més, conscient de la debilitat militar espanyola, plantarà cara al seu exèrcit amb la popular “Marxa Verda” enfront la qual, Espanya arria banderes convertint la colònia en un protectorat de la ONU que a dia d’avui encara malda per la seva independència, i retenint les ciutats de Ceuta i Melilla a les que, per intentar retenir-les al màxim, dona categoria de comunitat autònoma i, per tant, de territori espanyol, no de colònia sotmesa.
Aquestes dues engrunes de l’imperi espanyol sembla que han tornat a despertar el fantasma alauita que reclama la totalitat del que li fou usurpat pel sistema colonial. Amb una diferència. Els participants en la primera Marxa Verda s’instal·laren a la regió que reclamaven. Els d’aquest cap de setmana, sembla que just han fet una excursió de cap de setmana a Ceuta. Alguna cosa implica aquesta decisió, no? La debilitat espanyola? La revolta dels joves contra el seu rei en decidir tornar al Marroc? El temps ens ho dirà.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT