PUBLICITAT
VIA PÚBLICA
06-08-2026 13:59
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
L'altre dia vaig tenir una revelació. No va ser mística, ni divina, ni tan sols provocada per un excés de cafeïna. Va ser molt més senzilla: vaig adonar-me que fa tant de temps que convivim amb tanques, excavadores, rases obertes, carrers tallats, desviaments més permanents que molts carrers i cartells anunciant futures millores, que he deixat de veure les obres. Han passat a formar part del paisatge amb la mateixa naturalitat que els plataners de la Rambla o els coloms de la plaça Vella. De fet, crec que si demà desapareguessin totes de cop, més d'un vendrellenc trucaria a la Policia Local convençut que algú les ha robat.
Perquè reconeguem-ho. Al Vendrell tenim una relació molt especial amb les obres. Hi convivim tant que ja gairebé els posem nom. Les veiem créixer, canviar de fase, desaparèixer durant uns dies, tornar a aparèixer amb un altre cartell i continuar allà com aquell parent que un diumenge et diu que només vindrà a fer el cafè i encara el tens assegut al menjador quan ja estàs pensant què faràs per sopar.
Mireu la riera de la Bisbal. Fa tant de temps que l'acompanyem en el seu procés de transformació que hi ha infants que només l'han coneguda envoltada de tanques. Primer va arribar el projecte. Després la primera fase. Més tard la segona. Ara la futura passarel·la que ha d'unir els dos costats a tocar de l'únic hotel del municipi. I jo ja no sé si estem construint una riera o educant-la perquè, quan sigui gran, travessi el Vendrell tota sola.
I després hi ha el Riuet de Coma-ruga, que mereix un capítol a part. No només perquè sigui una obra, sinó perquè probablement és l'espai natural que més reunions, més debats, més informes, més fotografies, més titulars, més opinions, més manifestacions, més recollides de signatures i més converses de sobretaula ha generat per metre quadrat de tota la comarca. Hi ha famílies que ja no pregunten «Com estàs?». Pregunten: «I el Riuet, com va?». I la resposta gairebé sempre és la mateixa: «Doncs... continua.»
Mentrestant, els carrers del Vendrell semblen jugar al joc de les cadires. Quan un queda lliure, un altre entra en obres. Quan una vorera recupera la normalitat, una altra aixeca les rajoles. Quan sembla que una màquina marxa, n'arriba una altra. És un relleu tan perfectament coordinat que començo a sospitar que les excavadores també tenen quadrant de vacances.
I enmig de tot aquest moviment, hi ha un lloc que curiosament transmet més estabilitat que qualsevol altre: el cementiri. Allà també s'hi construeixen nous nínxols, però almenys ningú et diu que la setmana vinent canviaran l'accés, que caldrà desviar el recorregut habitual o que s'ha aprovat una actuació complementària perquè la fase anterior necessitava una nova fase. Qui ens havia de dir que el lloc més estable del Vendrell acabaria sent precisament aquell on tothom descansa.
No escric això perquè estigui en contra de les obres. Seria absurd. Les ciutats han de créixer, renovar-se i millorar. El que em fa somriure és aquesta curiosa habilitat que tenim per viure permanentment entre el «ja falta poc», el «és l'última fase», el «ara sí» i el «disculpin les molèsties», frases que, si les poséssim a l'escut del Vendrell, probablement ningú no hi trobaria res a objectar.
I potser és aquesta la nostra gran virtut. La paciència. Perquè els vendrellencs ja no mesurem el temps en mesos ni en anys. El mesurem en obres acabades... i en les que encara han de començar.
Per això estic convençuda que el dia que desaparegui l'última tanca, s'apagui l'última excavadora, la riera de la Bisbal estigui completament acabada, el Riuet deixi de generar titulars, la passarel·la sigui una realitat i tots els carrers recuperin la calma, més d'un veí mirarà al seu voltant amb una certa inquietud i pensarà que alguna cosa no funciona.
Perquè, al capdavall, hi ha costums que també acaben formant part del paisatge.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT