PUBLICITAT
LITERATURA
09-08-2026 20:54
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Hi ha una Maria històrica, en parla l’Evangeli, si bé no en sabem gaire res més que el que ha pervingut d’aquesta tradició. Maria, una de les dones més rellevants del nostre imaginari col·lectiu, és també una de les més desconegudes. La imatge canònica que tenim de Maria, la mare de Jesús, és lluminosa, gloriosa o dolorosa, segons com apareix representada en la iconografia mariana. La figura de Maria elevada a l’altar del símbol cristià està embolcallada per un vel que poc o gens deixa veure la realitat de la dona i mare jueva que va viure sota una Galilea ocupada per Roma. Les cròniques de l’historiador Flavi Josep relaten que aquells eren temps difícils, temps de revoltes socials i polítiques, el mateix Jesús va ser acusat de sedició contra l’Imperi romà. A la creu, per fer burla, li van penjar un cartell on deia «Rei dels jueus» (INRI) per ordre de Ponç Pilat, que va ser el prefecte romà de Judea entre els anys 26 i 36 d.C . Segons cronologies recents, Jesús va ser crucificat l’any 30 d.C.
La modernitat ha tingut un gran interès científic en estudiar el marc històric on es va gestar el Nou Testament, l’arqueologia n’ha buscat les petges. Darrerament també s’han buscat les petges de Maria que com a dona i mare va ser alguna cosa més que el vas contenidor de Jesús. El professor emèrit d’Estudis Religiosos a la Universitat de Carolina del Nord a Charlotte, EUA, James D. Tabor, ha estudiat la figura de Maria, ha bussejat en la seva personalitat de mare de família i, a la mort de Josep, com a matriarca del clan: s’ha documentat que Maria, de la tribu del rei David i, per tant, d’estirp noble, va tenir més fills a part de Jesús. Vuit fills entre fills i filles. Tot i que no s’hi para gaire esment, en l’Evangeli de Marc apareixen Jaume, Josep, Simó i Judes, i en el de Mateu es parla de Jaume, el germà del Senyor, al qual també se’l coneix com a Jaume el Just. Maria va viure l’horror de la crucifixió de Jesús, i posteriorment la de Simó, a Jaume el van lapidar.
L’hagiografia religiosa de Maria ha convertit Maria en una figura asexuada i model de puresa en sentit físic, ja que la puresa espiritual, que en Maria es dona per descomptada, és una altra cosa. «Els teòlegs de l’Església, sempre homes, tenen en comú un concepte baix de les dones que, al seu entendre, són intel·lectualment inferiors, emocionalment inestables i propenses a la debilitat sexual, ja sigui com a temptades o temptadores», escriu James D. Tabor al seu llibre María desconocida. De la madre judía de Jesús a la Virgen Madre de Dios (Editorial Kairós), fruit d’anys d’investigació.
Entre línies del concepte que tant esborra la cara humana de Maria, la mare de Jesús, com desfigura la persona de Maria Magdalena (la primera apòstol) fins a convertir-la en una prostituta, s’hi llegeixen les paraules de Sant Pau en la seva carta a Timoteu, on, literalment, mana que les dones callin, que aprenguin en silenci, si bé no permet que les dones ensenyin.
La doctrina de Sant Pau es va imposar. Els Evangelis canònics es van imposar. Però ni en els Evangelis canònics no està escrit que Maria Magdalena fos una dona de mala vida ni que Maria, la mare de Jesús, refusés una vida d’esposa i mare com era tradició en la cultura jueva. En la mateixa direcció que el professor Tabor (que durant més de trenta anys ha combinat l'estudi dels textos antics amb el treball de camp arqueològic i, des del 2008, codirigeix la reconeguda excavació de la Muntanya Sió a Jerusalem), s’hi refereix el treball de Lluís Busquets i Grabulosa publicat al llibre Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena. La història amagada (Ara llibres).
Les tradicions que afirmen la virginitat perpètua de Maria, la mare de Jesús (apareix per primera vegada al segle II), i Maria Magdalena, que la tradició ha considerat com una prostituta penedida, si bé fidel deixebla de Jesús, són construccions sobre aquestes figures femenines, les més importants en la vida de Jesús. Es comprèn que amb el temps es produís una simbolització de les seves persones. Tot mite, tota simbolització, tota tradició, pren una direcció, un sentit. Ara bé: la direcció que va acabar prenent la tradició cristiana va ser androcèntrica, misògina, paulina.
La veneració de Maria com a mare de Jesús és potent i significativa perquè l’arquetip de la mare és l’arquetip més profund en la psique humana. I sembla que, tal com posa de manifest James D. Tabor, «Maria no només estava lliurada en cos i ànima al “moviment de Jesús”, tal com el denominen els estudiosos, sinó que era l’aglutinant gràcies al qual es mantenia unit». Maria, doncs, com a mitjancera del missatge de Jesús. Aquest paper de mitjancera també li ha atorgat l’Església cristiana. En el missatge espiritual dels primers temps del que seria el cristianisme, tant el missatge com el mester d’intermediació guardaven el to de la seva autoritat quan en l’evangeli de Maria (apòcrif) diu, referint-se a Jesús: «Va treure els poderosos dels seus trons i va aixecar els humils. Va sadollar de béns el famolencs i als rics els va despatxar de buit».
Les paraules de Jesús es volen transformadores de la realitat corrompuda per causa del mal, l’egoisme i la ignorància, volen capgirar-la perquè pugui esdevenir més justa i sàvia del que és essencial. L’Evangeli és una incitació al canvi espiritual, a la regeneració de l’ànima tacada pel pecat que ha de tenir el seu reflex en el pla material, en la vida quotidiana: el Regne de Déu no és una promesa, no és fora de la Terra, és a la Terra, és en el món. Però cal fer-li lloc, cal reencarnar-lo, cal treballar-lo.
Maria va ser primer calze de Jesús i després cultiu i ressò de les seves paraules com a Jesus el Crist. Maria va ser una dona forta entre els seus i en el seu temps. Aquest rostre humà de fortitud no li resta aura de la seva santedat en l’exemplar camí de perfeccionament, ni disminueix el desig de veneració per part dels fidels. Ans al contrari: per proximitat amb la humanitat primigènia de Maria, els creients podem sentir ben viva en la nostra ànima dèbil, vulnerable, la maternitat espiritual de Maria en les seves diverses advocacions.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT