DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS

AGRICULTURA

Sant Pere de Ribes lidera la creació d’un Espai Agrari a la Plana del Garraf per preservar i ajudar la pagesia


ACN/ Gemma Sánchez Sant Pere de Ribes

10-08-2026 9:12

Facilitar el reg, aturar els senglars i agilitzar la burocràcia, entre les prioritats reclamades pel sector al futur ens

Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.


Afegeix-nos com a mitjà preferit a Google

Sant Pere de Ribes lidera la creació d’un Espai Agrari a la Plana del Garraf per preservar i ajudar la pagesia. ACN

Preservar l’agricultura com a “joia” productiva i paisatgística del Garraf i "donar-li el suport que necessita". Amb aquest propòsit, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes lidera un la constitució d'un Espai Agrari que aglutini els pagesos que conreen les vora 2.000 hectàrees que hi ha a la comarca. L’alcaldessa Ana Herrera sosté a l’ACN que disposar d’un ens que faci de paraigües permetrà “donar al sector una empenta que tothom promet, però que no és viable sense recursos ni una governança conjunta”. La Diputació de Barcelona i la Generalitat estan fent ara la diagnosi prèvia a constituir l'Espai Agrari. Entre les prioritats a afrontar, els pagesos demanen sobretot accedir al reg, aturar els atacs dels senglars i agilitzar la burocràcia.

Herrera recorda que el terme municipal de Sant Pere de Ribes té aproximadament el 50% del territori agrícola del Garraf. “És un paisatge que ens caracteritza i que és fruit de la bona feina dels nostres avantpassats agrícoles, i això s’ha de preservar”, defensa l’alcaldessa a l’hora de constituir l’Espai Agrari.

La iniciativa arrenca en aquest municipi, considerat una “petita Toscana” enmig d'un Garraf que té una forta pressió urbanística i industrial. La coincidència de la recent creació de la Taula local del Primer Sector i l’accés al programa d’ajudes de la Diputació de Barcelona per crear Espais Agraris ha estat el detonant d'engegar la maquinària per crear el nou organisme. Herrera ho defineix com un ‘match’ “claríssim” en benefici de la pagesia.

Tenint en compte que el Garraf és una comarca petita amb un passat comú vinculat a la pagesia -sobretot a la viticultura-, el projecte s’ha obert a la resta de municipis veïns per poder constituir l’Espai Agrari de la Plana del Garraf. Herrera indica que la diferència principal entre un Parc Agrari -com el del Baix Llobregat- d'un Espai Agrari rau sobretot en la finalitat, ja que el primer busca una explotació econòmica que el segon no té com a prioritat.

Els pagesos de Sant Pere de Ribes admeten que els va "sorprendre" la iniciativa "perquè mai fins ara ningú s'havia preocupat per aquest sector". L'agricultor i vinicultor Xavi Puig Batet considera que políticament "no s'havia vist la necessitat de demanar el parer dels pagesos". "Malgrat ara ja estem molt malament, és d'agrair que es compti amb nosaltres", afegeix, tot precisant que "fa almenys deu anys que s'hauria hagut de començar a treballar per crear l'Espai Agrari".

L'alcaldessa reivindica el nou ens com una garantia del futur dels agricultors, “que han de poder guanyar-se la vida”. “Durant la pandèmia de la covid va quedar molt clar que necessitem un primer sector fort, i no dependre només dels serveis”, afegeix Herrera, que ressalta la “fortalesa” de la pagesia al Garraf, “un tret del qual no poden presumir molts altres pobles”.

“Sovint ens omplim la boca de dir que cal protegir els pagesos, però no se’ls pot donar una empenta si no hi ha recursos i una governança conjunta que segueixi una voluntat clara per preservar-los”, diu.

La pagesia demana respostes concretes davant múltiples necessitats

Puig Batet, un dels vora 30 pagesos en actiu que hi ha a Sant Pere de Ribes, veu el futur Espai Agrari com un "salvavides" per al sector, "tot i que poc inflat" davant la situació de "trinxament" en què es troba l'agricultura. Durant les reunions fetes fins ara, el sector ha exposat necessitats molt diverses, que van des de disposar de recursos materials, a actuacions conjuntes, serveis compartits o gestió administrativa.

La "carta als Reis" fluctua en funció de la capacitat del pagès i d'on estiguin ubicats els conreus. A grans trets, Puig Batet diu que tots coincideixen a demanar un enfortiment del treball conjunt, accedir amb facilitat als sistemes de reg, aturar els atacs dels senglars, protegir els conreus de l'incivisme, netejar els boscos de l'entorn i, sobretot, un suport amb els tràmits burocràtics.

"Sembla que cada cop que donem a la terra necessiti un paper al darrere", es queixa. I és que assegura que els pagesos pateixen molt més "quan cal tancar-se en un despatx a fer de gestors amb aire condicionat que no pas treballant a ple sol a les dotze del migdia conreant el camp". Amb el futur Espai Agrari, confien que hi hagi un servei de gestoria centralitzada que els descarregui de nombrosos tràmits.

Puig Batet també creu que el nou ens pot servir per disposar, per exemple, de magatzems conjunts on dur part de la collita abans de vendre el producte a tercers, guardar l'adob que ara han d'anar a buscar fora de la comarca o tenir una bassa d'aigua compartida. En definitiva, anhelen que els faciliti la feina per preservar l'activitat i, de retruc, encoratjar el relleu generacional "perquè l'agricultura és el conreu de l'olivera, la vinya i els garrofers, però també engloba altres oficis com la conservació dels murs de pedra seca, i res d'això es pot perdre".

Ara la Diputació i l’IRTA estan fent la diagnosi del sector a la comarca per poder redactar el pla on es concretaran les accions a desenvolupar. La intenció és que aquests documents quedin enllestits abans que acabi l’any, de manera que durant el 2027 es pugui treballar per definir quin serà el model de governança d'un organisme que Herrera resumeix com “un vincle directe entre els pagesos i les administracions per treballar sota una única veu”.

Puig Batet critica que el calendari s'estigui dilatant en el temps, ja que fa quasi dos anys que van celebrar les primeres reunions prèvies a la signatura dels convenis per iniciar els tràmits amb la Diputació. "Ja hem abocat reiteradament les nostres idees, així que ara necessitem resultats", sentencia, tot demanant concreció en el pla d'acció "per saber realment què pot fer l'administració, més enllà de promeses".

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.