PUBLICITAT
RELAT
27-08-2026 22:34
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Aquell vespre, vaig anar al bar on solia prendre una copa. Per a la meva sorpresa, Déu hi era. Estava bevent un got de rom antillan. Un fum espès sortia del got, i cada vegada que se l'acostava als llavis, l'allunyava. Amb un gest, em va oferir la mateixa beguda. I va parlar, gairebé sense deixar-me parlar. Sempre sabia què estàvem pensant.
"Les teves àvies piemonteses, oi? Van passar per aquí fa uns anys. La Domenica tenia poders. Vols veure-les?", va preguntar. Tot el meu cos es va enfonsar. Mai abans havia connectat els dos moments: el de la ficció, el del Cel i el del record. Sí, sé que els humans tenen por de la mort. "Ho veig als teus ulls i als ulls dels milers de persones que passen per aquí", va afegir Déu.
«Ho veig als teus ulls i als ulls dels milers de persones que passen per aquí.» «La Domenica era l'encarnació de la tendresa», vaig començar, recordant en veu alta. «Encara puc veure els seus ulls grisos, el seu riure càlid i aquella bondat especial i atenta.»
«És inexplicable fins i tot per a mi», va afegir. «La Domenica és un poble que connecta amb altres regnes i evita Déu.»
Era potser aquesta confessió el resultat de la beguda que estàvem compartint? La veritat és que vaig recordar la definició de la Domenica i la vaig recitar de memòria:
«De petits, observeu el que fa la vostra àvia, pensant que forma part de la rutina diària. Però no aneu per aquí dient als vostres amics que la vostra àvia llegeix sobre el menjar. I molt menys que cura la gent. De vegades em pregunto com va ser possible que continués vivint als Alps italians i alhora a la plana, que tothom anomenava les Pampes.»
Déu em va mirar; semblava més petit, com si fos una creació humana i no visqués a l'altra vida. Va somriure, càlid, sensible, empàtic, com diríem avui. «La sorpresa viu dins nostre», va dir, i va marxar. «Al Cel, els bars són gratuïts», vaig pensar, per consolar-me.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT