PUBLICITAT
NOMS REPUBLICANS
04-09-2026 13:28
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Creadora del grup Estampa Popular Catalana, que es va unir al moviment reivindicatiu antifranquista (Llers, Alt Empordà, 26/03/1927 – Anglès, La Selva, 26/05/2014)
Quan era petita va haver de superar una malaltia infecciosa que li atacava la medul·la espinal.
Creadora polifacètica, que va dedicar la seva vida a la investigació constant del seu món interior, mitjançant diverses tècniques o arts. Les tècniques que va emparar van anar des de la pintura a l’oli, el collage, el tapís, el fang, la ceràmica i el gravat.
Com a pintora o artista plàstica, després del cop d’estat feixista, i ja acabada la Guerra Civil, va començar a fer estudis artístics i als divuit anys va ingressar a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, on feien un ensenyament de caràcter academicista.
L'Esther dirà sobre aquesta experiència: "sempre dic que els anys que vaig esmerçar allí per llicenciar-me, després vaig haver d'emprar-ne altres tants per desaprendre la majoria de maneres que m'havien obligat a aprendre allí però que a mi no em servien". Allà va conèixer Mercè Vallverdú, J. Maria Subirachs i a Ricard Creus, el seu futur marit. Amb ells, i altres artistes, el 1950 van fundar el Grup Postectura.
Més tard, va unir-se al Grup Indika, el primer moviment d’avantguarda de les comarques gironines, que pretenien estimular la independència creativa de cadascú i participar en la creació d’un llenguatge renovat, oposat a les idees del passat.
El 1953, becada pel govern francès, va viatjar a París. Allà va obrir-se a un món fora de la censura del règim franquista i va descobrir què significava l’art lliure.
El 1955, de tornada a Barcelona, va fer la seva primera exposició en solitari a Barcelona i a Madrid. A més, també va participar en la III Biennal d’Art Hispanoamericà, Barcelona.
Ja als anys seixanta, juntament amb el seu marit, van crear el grup Estampa Popular Catalana, un moviment pictòric el qual es caracteritzava per fer un art de fàcil comprensió amb una intenció i implicació politicosocial perquè arribés a totes les capes de la societat. El moviment s’unia al context reivindicatiu antifranquista que hi havia a Catalunya, com el de la Nova Cançó.
Als anys setanta, va dedicar algunes de les seves obres a la temàtica feminista i a l’ecologista, però sobretot va centrar-se en el paisatgisme, amb pintures sovint de grans formats verticals, de tons molt tènues i plans.
Com a pedagoga, juntament amb Maria Dolors Bonal, Pilar Anglada i Ricard Creus, el 1967 va obrir l’escola de tècniques d’expressió L’Arc. Un centre on s’ensenyava música, plàstica i expressió oral a través d’una metodologia creativa del treball. També va ser autora de diversos llibres de pedagogia artística i de divulgació de la història de l’art.
En aquesta última etapa hi ha una especial presència del paper social de l'artista i de temàtiques socials de caràcter més reivindicatiu. El 1971 va ser quan va pintar el primer llenç d'una sèrie de temàtica feminista, anomenada Els anys durs (1971-1973), en la qual vol representar una defensa clara de la dona. L'obra més emblemàtica d'aquesta sèrie és, sens dubte, La desesperada lluita per sortir de la carcassa (1971).
Posteriorment d'aquesta sèrie deixarà pas, l'any 1974, a un interès per la natura i l'ecologisme, i torna al s temes paisatgistes, afegint-hi un to d'esperança, a causa dels canvis polítics esdevinguts al país durant aquells anys post franquistes, amb unes obres que guanyen en transparència i en complexitat. També va impartir conferències sobre el paper de la plàstica en l’educació i el 1986 va crear per a TV3 Taller de plàstica, El joc de mirar.
La seva evolució artística ha estat des d'un expressionisme pessimista fins a una poètica realista. Malgrat el seu compromís social, la seva obra ha estat individual i incomparable; creava d'acord amb les inquietuds socials col·lectives, però amb una expressió totalment lliure i individual.
El 1994 la Fontana d’Or de Girona li va dedicar una retrospectiva, el 2000 va ser nomenada filla adoptiva del municipi de les Preses i l’any 2007 la Fundació Fita, la Casa de Cultura i el Museu d’Art de Girona, van presentar l’exposició Esther Boix. Miralls i miratges. La Fundació Vila Casas va oferir-ne una exposició a Barcelona aquest any 2026.
Actualment, es conserva obra seva repartida en diversos museus del principat, com per exemple: Museu d'Història de la Ciutat de Girona, Museu Comarcal de l'Urgell (Tàrrega), Museu d'Història de l'Hospitalet (L'Hospitalet de Llobregat), Museu Municipal de Tossa de Mar, Museu d'Art de Sabadell, Museu de l'Empordà (Figueres), Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot) i també a la nostra ciutat, Vilanova i la Geltrú, al Museu Víctor Balaguer, concretament el quadre que apareix a dalt a la dreta, titulat Suburbi – Poble Nou, pintat quan l’artista vivia al carrer Taulat de Barcelona.
Per saber-ne més: Viquipèdia i articles varis.
Neus Benavent i Vallès
Associació Garraf per la República
garrafperlatercera@gmail.com
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT