PUBLICITAT
EDUCACIÓ SOCIAL
06-09-2026 12:23
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Podem llegir en el diccionari que la paraula discapacitat en català fa referència a la condició d'una persona amb una funció física, mental o sensorial limitada.
I també podem llegir el significat de la paraula capacitat en català com la propietat de poder contenir un límit o una quantitat determinada d'alguna cosa, o bé l'aptitud, talent o suficiència d'una persona per a fer una tasca.
Però sovint relacionem la paraula discapacitat amb connotacions negatives, massa vegades s'utilitza com un insult, una etiqueta limitant o una eina de marginació en comptes de la descripció de la realitat d'una persona.
Els educadors i educadores socials sensibles davant de qualsevol connotació pejorativa, observem astorats quan hom la fa servir com a insult o burla, massa sovint esdevé una arma verbal, sobretot quan s'utilitza per qüestionar la capacitat intel·lectual o física de qualsevol persona de forma despectiva.
Hi ha qui la pren com a sinònim d'incapacitat, és aleshores quan es desvia el significat mèdic o social per convertir-lo en un sinònim de "defectuós" o "incompetent".
Massa sovint exerceix de reductor de la identitat, parlem d’una cosificació, aquella etiqueta davant la persona, que defineix algú exclusivament per la seva condició física o mental.
Porta implícita una anul·lació de virtuts, quan es busca una ignorància dels seus talents, la personalitat i les fites, reduint tota la seva existència a la paraula discapacitat.
Pel llenguatge exclusiu, es fa servir l'expressió els discapacitats com un bloc homogeni, en lloc de dir persones amb discapacitat.
Observem amb impotència, també, una associació amb la llàstima i el paternalisme, esgrimint una visió de tragèdia, tractant la condició com una desgràcia absoluta que genera commiseració.
També suposa una infantilització, sovint es parla a les persones adultes amb discapacitat com si fossin nens, rebaixant la seva dignitat.
Es practica aquell heroisme exagerat, quan la paraula descriu accions quotidianes que es consideren heroiques només per rebre l'aplaudiment condescendent dels altres.
Però m’agradaria parlar-vos de la que podríem anomenar una justificació de la discriminació, allò que podríem dir capacitisme...
Esdevenint una barrera social, quan aquest terme s’usa per justificar la manca d'accessibilitat, argumentant que el problema és de la persona i no de l'entorn.
En la segregació laboral i educativa, és aleshores quan tenim l’excusa perfecta per no oferir les mateixes oportunitats de creixement i independència.
Crec que és rellevant parlar de l’anomenat model social de la discapacitat, aquest és un enfocament teòric i polític que capgira la visió tradicional de la discapacitat.
La seva premissa principal és que la discapacitat no és un problema mèdic de la persona, sinó el resultat d'una societat que no està dissenyada per incloure tothom. Aquest és un model que es basa en uns conceptes molt definits.
Es practica una distinció entre deficiència i discapacitat, la deficiència (Impairment), és la condició biològica, física, mental, intel·lectual o sensorial d'una persona com per exemple, no poder caminar o no veure.
La discapacitat (Disability), és la restricció o el desavantatge provocat per l'organització social, que no té en compte les persones amb deficiències i les exclou.
Podem llegir que l'origen del problema és l'entorn quan les barreres físiques, per exemple, l’esglaó a l'entrada d'un edifici públic, és l’element discapacitant per una persona en cadira de rodes en l’accés a fer qualsevol tràmit.
Es parla de les barreres de comunicació, en el cas de la manca de subtítols o traducció en llengua de signes. Aquest és l’element aïllant d’una persona sorda d'un contingut audiovisual.
També les anomenades barreres actitudinals, els prejudicis, la llàstima i les expectatives baixes de la societat que limiten el desenvolupament de la persona molt més que la seva pròpia condició.
Veiem doncs el pas que va del tractament mèdic als drets humans, en el cas del model mèdic i/o rehabilitador, és aquell que considera la persona com un subjecte que cal curar, fixar i normalitzar per adaptar-lo a la societat.
El model social, és el que considera la persona com un ciutadà de ple dret. La solució no és arreglar a la persona, sinó transformar la societat eliminant els obstacles arquitectònics, digitals i mentals.
Darrerament, he sentit parlar d’una reivindicació de l'autonomia, amb el lema de “res per a nosaltres sense nosaltres”.
Aquest lema del moviment assenyala que les persones amb discapacitat han de ser les protagonistes de les decisions que afecten les seves vides, defensant la seva independència i capacitat d'elecció.
El disseny universal busca que els productes, entorns i serveis siguin utilitzables per la majoria de persones sense necessitat d'adaptacions posteriors.
En relació amb l’accessibilitat urbana i als espais públics, la societat ha de reivindicar unes rampes integrades i voreres rebaixades, aquestes beneficien directament no només als usuaris de cadires de rodes, sinó també als pares i mares amb cotxets de nadons, els carros de la compra i també a totes les persones que traginen unes maletes i motxilles amb rodes.
L’ús del paviment podotàctil, són rajoles amb relleus ressaltats a les cruïlles i estacions que guien les persones cegues amb el bastó, evitant caigudes a la via.
Els semàfors acústics intel·ligents, són els que emeten un senyal sonor per a vianants amb discapacitat visual, sovint activable mitjançant Bluetooth des del mòbil per evitar sorolls innecessaris a la nit.
També hauríem de parlar d’una accessibilitat digital i tecnològica, pel que fa als subtítols automàtics i les transcripcions que són imprescindibles per a les persones sordes, però també ho poden ser per a qualsevol persona que mira un vídeo en un lloc públic sense auriculars.
També els lectors de pantalla i text alternatiu (Alt Text), són els programes que llegeixen el codi d'un web per a usuaris cecs. Requereixen que les imatges tinguin una descripció textual interna.
I també el mode de text gran i alt contrast, que ens permet ajustar les pantalles per a persones amb baixa visió, fatiga ocular o sota la llum directa del sol.
Com a educadors i educadores socials que treballem en la inserció sociolaboral hem de reivindicar més influència en les Lleis d'Inclusió Laboral.
El model social trasllada la responsabilitat de la integració a l'empresa i a l'Estat, generant un marc legal basat en drets i obligacions, com per exemple una responsabilitat davant els anomenats ajustos raonables.
Les lleis obliguen les empreses a modificar l'entorn de treball per a un treballador si la petició no suposa una càrrega financera desproporcionada.
L’obligatorietat en les quotes de reserva de llocs de treball.
Gràcies a les mesures d'acció positiva, hi ha països com l’estat espanyol mitjançant la LGD, que obliguen a les empreses de 50 o més treballadors a reservar un mínim del 2% de la plantilla per a persones amb discapacitat.
El mercat laboral s'ha d'obrir a la diversitat en lloc d'esperar que la persona s'hagi de buscar la vida de forma individual creant uns processos de selecció en les plataformes d'ofertes de feina i en les entrevistes que han de ser totalment accessibles.
Generant, si és necessari, una política activa de sancions, castigant legalment les empreses que descartin un candidat per la seva condició si aquesta no afecta directament les tasques essencials del lloc de treball.
Finalment, us recomano rellegir l’article publicat a l’Eix Diari, Inclusió o exclusió laboral?.
Suposo que des de l’avantatge d’haver compartit tota una vida amb un germà CAPACITAT, m’ha donat moltes possibilitats de parlar en primera persona i, sobretot, de rebre més del que hom es pot imaginar. Gràcies!
Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT