PUBLICITAT
CONFLICTE LABORAL
08-09-2026 12:00
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Al Vendrell tenim una habilitat administrativa que hauríem de patentar abans que algun altre municipi ens la copiï: aconseguir que una hora extraordinària passi volant quan toca treballar-la i que, en canvi, s’arrossegui pels calendaris municipals quan arriba el moment de pagar-la.
Perquè quan la Policia Local necessita reforçar el servei les hores apareixen puntuals, obedients i sense demanar cap permís especial, però quan toca convertir-les en euros sembla que entrin en una dimensió desconeguda on els minuts duren mesos i el calendari té una imaginació considerable.
La història ve perquè la Fiscalia ha arxivat la denúncia presentada pel sindicat SPL-CME sobre la gestió de les hores extraordinàries de la Policia Local i de la unitat canina, després d’investigar els fets i no apreciar irregularitats en aquests dos assumptes, i l’Ajuntament ha fet pública la resolució destacant que es tracta, segons el mateix govern, d’una denúncia més que acaba arxivada.
I aquí cal separar les coses, perquè una denúncia arxivada és una denúncia arxivada, i no té sentit convertir-la en una condemna perquè no ho és, però això tampoc fa desaparèixer per art de màgia l’altre debat, el dels pagaments de les hores extraordinàries, que el sindicat ja havia posat sobre la taula i que continua generant versions diferents entre les parts.
El sindicat SPL-CME va denunciar l’1 de setembre que l’Ajuntament mantenia pendents aproximadament sis mesos d’hores extraordinàries, algunes acumulades des de l’octubre de 2025, i assegurava que, segons la informació traslladada per la Prefectura, no hi havia previsió de cobrar-les abans del 2027.
El govern municipal, però, va respondre el mateix dia que aquesta previsió era “rotundament falsa” i va assegurar que s’estava treballant perquè entre setembre i octubre es pogués abonar tot el que restava pendent.
I aquí és on comença la part més divertida, perquè tenim un sindicat parlant de sis mesos pendents, un govern dient que el 2027 és una fantasia administrativa, un calendari que apunta a setembre o octubre i una sola pregunta que no necessita cap assessor polític, cap roda de premsa ni cap comissió extraordinària: quan arriben els diners?
Les hores extraordinàries tenen una característica extraordinàriament curiosa: quan cal treballar-les, saben perfectament quin dia és, però quan arriba el moment del cobrament sembla que hagin perdut el GPS i estiguin donant voltes per algun despatx municipal buscant la sortida.
I això sí que té gràcia, perquè una hora extraordinària no és una opinió política, ni una acusació, ni un titular, ni una guerra entre govern i sindicats; és una hora treballada, una hora que algú ha fet quan el servei ho necessitava, i per tant resulta una mica difícil explicar-li a aquell agent que haurà de tenir paciència mentre els comunicats institucionals es disparen els uns als altres amb una velocitat que faria enveja a la mateixa Policia.
Perquè aquí tenim una mena de partit de ping-pong administratiu en què el sindicat envia la pilota, el govern la torna, el sindicat replica, el govern contraataca i ara apareix l’arxivament de Fiscalia, mentre nosaltres, els espectadors accidentals d’aquest campionat, només intentem recordar si estàvem parlant de diners o d’una semifinal.
I no deixa de ser curiós que l’Ajuntament pugui trobar ràpidament temps per explicar que una denúncia ha estat arxivada, però després el ciutadà hagi de navegar entre versions diferents per saber quan es cobraran unes hores que ja s’han treballat.
Una administració pot tenir pressupostos, procediments, expedients i calendaris, però el compte bancari dels agents funciona d’una manera molt menys filosòfica: o hi entra l’import o no hi entra.
I aquí és on jo faria una proposta revolucionària, gairebé d’avantguarda municipal: en lloc de tanta batalla de comunicats, podríem instaurar el “part meteorològic de les hores extres”, amb previsió de sol, núvols, ruixats administratius i possibilitat de cobrament entre setembre i octubre, amb risc de desplaçament fins al 2027 segons la versió que consultem aquell matí.
Almenys ens entretindríem.
Que la Fiscalia hagi arxivat una denúncia no resol per si sol la qüestió dels pagaments pendents, de la mateixa manera que posar “arxivat” a una carpeta no fa aparèixer els euros que hi haurien d’haver dins.
I aquí el govern municipal té una feina molt més senzilla que guanyar una guerra de titulars: explicar amb claredat quantes hores estan pendents, quin és el calendari real de pagament i com pensa evitar que això torni a passar, perquè gestionar no és només contestar quan algú denuncia alguna cosa, sinó aconseguir que al final del camí el problema deixi de ser un problema.
Perquè després de tanta denúncia, tanta rèplica, tanta resposta i tanta comunicació institucional, potser ja toca arribar a la part menys espectacular però més important de la història. Pagar.
I així evitem una última contradicció vendrellenca: que les hores extraordinàries siguin molt puntuals quan cal fer-les i extraordinàriament impuntuals quan cal cobrar-les.
Perquè al final, treballar és fer la feina, i pagar-la és acabar-la.
I si per aconseguir-ho encara cal obrir un altre expedient, almenys que algú ens expliqui si aquest també tindrà dret a cobrar hores extres.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT