PUBLICITAT
PARLAR PER ARRIBAR A TEMPS
10-09-2026 8:03
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
El suïcidi continua sent un dels grans reptes de salut pública, però les darreres dades disponibles a Catalunya apunten a una evolució positiva. La taxa estandarditzada de mortalitat ha passat dels 9,3 casos per cada 100.000 habitants el 2022 als 7,68 el 2025, segons les dades provisionals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Això representa una reducció d'aproximadament el 17% en tres anys.
El descens, però, no permet donar el problema per resolt. L'any 2025 van morir per suïcidi o autolesió 556 persones residents a Catalunya, 413 homes i 143 dones. Els homes van representar el 75% de les morts.
Les dades mostren, per tant, una realitat complexa: disminueix la mortalitat, però continuen existint grups especialment vulnerables i, al mateix temps, augmenta la capacitat del sistema per detectar persones que travessen situacions de risc abans que es produeixi una temptativa.
Aquest canvi és especialment rellevant perquè les temptatives de suïcidi ateses pels serveis d'emergències i la xarxa de salut mental i addiccions van disminuir un 7% el 2025, mentre que les persones ateses per ideació suïcida van augmentar un 17%. És una dada que pot indicar una detecció més precoç i més oportunitats d'intervenir abans que la situació arribi a una temptativa, tot i que no permet establir una relació causal directa.
Una realitat especialment dura entre els homes grans
El suïcidi no afecta de la mateixa manera tots els grups de població. Les dades de 2025 assenyalen especialment els homes majors de 85 anys, que van registrar 31 morts.
En el cas de les dones, les dades mostren també una incidència significativa entre les majors de 85 anys i entre les dones de 50 a 59 anys. Alhora, alguns grups han experimentat increments, especialment les dones de 40 a 59 anys i els homes de 55 a 74.
Aquesta diversitat obliga a fugir d'una única explicació del fenomen. El suïcidi està relacionat amb factors individuals, psicològics, socials i comunitaris, i la prevenció requereix actuar en diferents àmbits.
Quan demanar ajuda és ja una forma de prevenció
Una de les eines que ha guanyat pes els darrers anys és la Taula de Salut Mental del 061 Salut Respon, creada el juny de 2022 i operativa les 24 hores dels 365 dies de l'any.
Entre el juny de 2022 i el juny de 2026 ha gestionat 77.024 consultes relacionades amb la salut mental. L'any 2025 es van registrar 16.598 consultes que complien criteris de risc de suïcidi, unes 52 cada dia de mitjana.
Les trucades tenen una durada mitjana d'uns 20 minuts i en aproximadament un 4% dels casos es va activar una ambulància. La major part de les persones que contacten amb aquest servei ja tenen algun antecedent relacionat amb la salut mental: entre 2022 i 2025, el 85% disposava d'un diagnòstic previ.
Les franges d'edat amb més presència en aquestes consultes són les de 20 a 29 anys, seguides de les de 40 a 49.
La funció del servei va més enllà de l'atenció immediata. També permet orientar familiars i professionals i facilitar la connexió amb els recursos assistencials disponibles.
Els adolescents: el pes de la soledat i les xarxes de suport
La prevenció, però, no pot començar només quan apareix una situació de crisi. Una recerca coordinada per la Universitat Rey Juan Carlos amb participació de la UOC posa el focus en un dels àmbits que requereixen més atenció: l'adolescència.
L'estudi, que ha treballat amb una mostra representativa de 806 adolescents d'entre 14 i 17 anys i una mostra addicional de 228 adolescents LGTBIQ+, mostra una realitat preocupant.
Un 19,8% dels adolescents enquestats afirma haver considerat el suïcidi, mentre que un 15,7% assegura haver-ho intentat. A més, un 29,3% manifesta haver realitzat conductes autolesives durant l'últim any.
Les dades també revelen que un 11,2% dels participants se sent molt o bastant infeliç i que un 38,8% ha experimentat soledat amb regularitat durant l'últim any. Pel que fa a la depressió, un 14% presentaria episodis greus i un 6,6%, episodis severs.
Però l'estudi posa l'accent sobretot en una qüestió: les relacions poden actuar com a factor protector.
La família, l'escola i el grup d'iguals són tres espais fonamentals per detectar el malestar, generar sentiment de pertinença i oferir suport abans que la situació es deteriori.
"La connexió familiar" no és només conviure o compartir espais, sinó sentir-se estimat, valorat, respectat i cuidat. En el cas de l'escola, el factor protector apareix quan l'adolescent percep que els adults i els companys es preocupen també pel seu benestar i les seves experiències personals, més enllà del rendiment acadèmic.
L'adolescència LGTBIQ+, una vulnerabilitat que no es pot ignorar
La investigació també identifica diferències importants entre adolescents heterosexuals i cis i adolescents LGTBIQ+.
En aquest segon grup es detecta més exposició a situacions d'assetjament i una menor percepció de connexió amb la família i l'entorn escolar. La recerca relaciona una major percepció de violència i un menor suport familiar, escolar i social amb un increment de la depressió, la ideació suïcida, les autolesions i la soledat no desitjada.
El rebuig familiar, l'assetjament entre iguals i les microagressions poden convertir-se, així, en factors que agreugen el malestar psicològic.
Per això, la prevenció no consisteix únicament a identificar els adolescents que ja presenten un risc elevat, sinó també a construir entorns més segurs, inclusius i connectats.
Trencar el silenci també és prevenir
Aquesta necessitat de parlar del suïcidi sense estigma connecta directament amb una altra recerca recent de la UOC, centrada en la manera com els mitjans de comunicació expliquen aquest fenomen.
L'estudi Suicide Metaphors in the Press: Breaking the Taboo, liderat per la investigadora Marta Coll-Florit, ha analitzat 243 notícies publicades entre 2020 i 2023 a El País, La Vanguardia i ABC. La investigació ha identificat 509 metàfores utilitzades per parlar del suïcidi.
La principal conclusió és que la premsa ha fet un canvi important: si durant anys els llibres d'estil d'alguns mitjans recomanaven no informar sobre el suïcidi per por de l'efecte imitatiu, actualment se'n parla molt més obertament amb l'objectiu de trencar el tabú.
Però parlar-ne més no significa necessàriament parlar-ne sempre millor.
Guerra, malaltia, viatge o crim
L'estudi de la UOC mostra que els mitjans recorren sovint a metàfores per explicar una realitat difícil de descriure. La més freqüent presenta el suïcidi com una guerra, com si fos un enemic contra el qual cal lluitar.
També apareixen metàfores relacionades amb la malaltia —epidèmia, pandèmia, contagi—, especialment influïdes pel context dels anys analitzats, així com metàfores que el presenten com un viatge, un delicte o un objecte ocult.
Aquest llenguatge no és simplement una qüestió estilística. Segons Coll-Florit, les metàfores condicionen la manera com entenem la realitat.
Algunes poden contribuir a trencar el silenci i presentar la prevenció com una responsabilitat compartida. D'altres, en canvi, poden reforçar la idea que el suïcidi és exclusivament una decisió individual.
És especialment problemàtic quan es descriu com una fugida, un crim o un "homicidi contra un mateix", perquè aquest marc pot activar associacions amb la covardia, la feblesa o l'egoisme.
Aquesta mirada, alerta la investigadora, pot acabar estigmatitzant la persona i afegint culpa i patiment a les famílies.
De la responsabilitat individual a la responsabilitat col·lectiva
La proposta de la recerca de la UOC és clara: cal deixar de presentar el suïcidi com una batalla que una persona lliura sola i entendre'l com un problema de salut pública que requereix una xarxa de suport social i sanitari.
Això també implica canviar la manera d'informar.
Un periodisme responsable ha d'evitar presentar el suïcidi com una sortida inevitable davant del patiment i ha d'aportar context, veus expertes i informació sobre prevenció i recursos d'ajuda.
La qüestió no és deixar de parlar-ne. Al contrari: parlar-ne adequadament és una eina de prevenció.
El repte és trobar un llenguatge que permeti explicar el fenomen sense convertir la persona que mor, la seva família o les persones que pateixen ideació suïcida en culpables de la seva situació.
Més de 150 accions per prevenir
A Catalunya, aquesta mirada transversal ha estat un dels eixos del primer Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya (PLAPRESC) 2021-2025, que ha desplegat més de 150 actuacions amb la participació d'àmbits tan diversos com la salut, l'educació, els serveis socials, les universitats, el món laboral, feminismes, interior, justícia i la comunitat.
També s'ha reforçat el Codi Risc Suïcidi, amb l'objectiu de millorar la detecció, l'avaluació, l'atenció i el seguiment de les persones en situació de risc o després d'una temptativa.
A aquesta estructura s'hi suma l'Observatori de Prevenció del Suïcidi de Catalunya, que permet analitzar l'evolució del fenomen, identificar grups de risc i avaluar les polítiques públiques.
El Govern prepara ara un segon pla de prevenció, que durant aquest 2026 es troba en fase d'elaboració. La nova estratègia haurà d'aprofundir en la prevenció, la detecció precoç, l'atenció als col·lectius amb més risc i la coordinació comunitària i territorial.
Una xarxa que comença molt abans de la crisi
Les dades mostren que la prevenció del suïcidi no es pot reduir a l'atenció d'una emergència. Comença molt abans: en una família que escolta, en un centre educatiu que detecta canvis de comportament, en un grup d'amics que no mira cap a una altra banda, en uns serveis sanitaris accessibles i en una societat capaç de parlar del patiment sense estigmatitzar-lo.
També en els mitjans de comunicació, que tenen la responsabilitat d'explicar el suïcidi amb rigor, sense sensacionalisme i sense convertir-lo en una història individual desconnectada del context.
La reducció de la mortalitat registrada els darrers anys és una dada positiva. Però darrere de cada xifra hi ha una persona i un entorn afectat.
La prevenció passa, en bona part, per aconseguir que demanar ajuda sigui possible abans que arribi la crisi i que ningú hagi d'afrontar el patiment en solitari.
Si tu o algú del teu entorn està en una situació de risc
A Catalunya, el 061 Salut Respon disposa d'atenció especialitzada en salut mental les 24 hores, els 365 dies de l'any. En una situació d'emergència immediata, cal trucar al 112.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT