PUBLICITAT
POLÍTICA
11-10-2026 18:44
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
No és la primera vegada que empro un símil gastronòmic per analitzar una realitat. Si m’ho permeteu, tornaré a fer-ho per intentar entendre –o com a mínim identificar- el que està passant amb el govern del nostre estat (i si m’apureu, també de les nostres autonomies).
Si repasséssim els plats que mengem a taula al llarg dels dies, de ben segur que podríem establir una ordenació de menys a més complicació, generalment paral·lela amb el nombre d’ingredients que cada plat necessita. Només cal pensar amb el bistec amb patates o la truita de patata i ceba i comparar-los amb una escudella barrejada o una paella de peix i marisc.
Segur que, d’entrada, la vostra atenció va cap al nombre d’ingredients de cada plat, separant els que es conformen amb dos o tres ingredients majoritaris, enfront els que en requereixen, pel cap baix, quatre o cinc. I insisteixo en els elements majoritaris perquè, a més, hi ha els minoritaris (sal, pebre, oli, especies, etc...) sense els quals els plats perdrien bona part del seu atractiu.
En l’altre extrem del ventall, els plats diversifiquen i multipliquen els ingredients. Les sopes monogràfiques (sopa d’all, crema de llenties, etc...) es van transformant en barreges de varis ingredients, de les que destaquen les escudelles barrejades que encapçalen la reflexió. Una diferència a la que s’afegeix la dels mètodes de preparació i cocció, que van des de la simple inclusió dels ingredients en aigua calenta més o menys enriquida amb elements de sabor, com en el cas de l’humil sopa de farigola, fins als plats de llarga preparació com ara l’esmentada paella de peix i marisc on s’encadenen processos i incorporacions d’ingredients (sofregit, regat, ebullició, picada, reducció, etc.) fins arribar a la confecció definitiva del plat.
Però, tenint en compte que les sensacions agradables d’un plat son el resultat d’una colla de sensacions (gust, textura, temperatura, aroma, color...), cadascuna resultat de l’acció d’algun o alguns dels components, sotmesos als processos de cocció més o menys sofisticats, hem de reconèixer que el resultat final no és tant automàtic com semblaria. Perquè un plat perfectament cuit, pot anar a norris per culpa d’un salat excessiu. Un perill i un desastre que serà més probable com més ample sigui el ventall d’ingredients i més divers el conjunt de tècniques que emprem en la seva confecció. I que requerirà l’atenció permanent del cuiner o cuinera.
L’exemple dels plats simples i complexos que acabo d’esbossar pot servir, comparativament, per entendre el que està passant en la nostra política. Els plats senzills que us plantejava (especialment els de pocs ingredients) no solen complicar massa la vida al cuiner -que només ha d’estar atent al tall de carn que es cou a la planxa i a les patates de la fregidora- ni la del comensal que sols ha de vetllar en no passar-se a l’hora de la sal i el pebre. En canvi, en els plats complexos i de preparació llarga, el cuiner ha de vetllar també per l’equilibri entre les quantitats, els punts de cocció dels ingredients i els equilibris entre el tall, l’acompanyament i, sobretot, la salsa que uniformitza el sabor del conjunt.
Si ara fem un petit esforç de comparació entre aquests processos de confecció de plats i els de constitució d’un govern de coalició (els majoritaris absoluts i unitaris tenen les mans lliures), veurem que hem de diferenciar els majoritaris binaris o ternaris (el que sembla apuntar-se entre el PP i VOX) dels majoritaris múltiples que requereixen la fusió de 4 o 5 partits minoritaris amb el majoritari no absolut, per crear una majoria i que semblen apuntar-se a l’esquerra fent una coalició plural o creant un nou partit que els englobi, com quan la farina, la mantega, l’oli i les espècies esdevenen una beixamel.
La conclusió és clara. Com en la gastronomia més o menys refinada, no n’hi ha prou amb posar els ingredients junts. Cal fer-ho en la proporció justa, el moment idoni, amb els ingredients que casin i amb un resultat final que els comensals rebin amb ganes i plaer. I no sembla que tot això, de moment, sembla que hagi de donar-se en les eleccions anunciades i properes. Preparem la sal de fruites.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT