PUBLICITAT
PATERNITAT
13-10-2026 7:59
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Sona l’alarma abans del que voldria. Estic destrossat. Per la finestra encara entra la llum taronja del fanal de davant de casa. M’incorporo sense pensar que deixaré de fer esport. Almenys a aquestes hores. M’incorporo i miro la Berta i l’Anna, que dormen plàcidament. El cos ja no em fa tant mal.
Procuro moure’m com un lladre. Preparo l’esmorzar per quan s’aixequi la Berta i penso a escriure una nota a l’Anna. Avui, no.
El carrer és fosc i passo per davant de dos bars, un al costat de l’altre. Ens saludem amb la noia que treballa al primer i ens ignorem amb la del segon. Penso a saludar-la, però no veig intenció i desisteixo. Potser a ella també li ha passat el mateix amb mi alguna vegada.
Segueixo i baixo al pàrquing. Creia que portava la clau del cotxe. M’he equivocat i haig de baixar dos pisos.
Hòstia puta!
Escric a l’Anna. I ella als seus pares. No podran aparcar al pàrquing quan vinguin a casa per portar la Berta a l’escola.
Poso la ràdio i escolto el Basté, amb notícies que sempre em deixen frustrat. Em canso i el trec. Sempre igual.
Arribo al gimnàs i em vaig animant. Crec que sóc l’únic que no porta auriculars per escoltar música. Entre sèrie i sèrie, a vegades miro el telèfon i d’altres observo la gent. Tothom absorbit. Tothom socialitzant sense parlar amb ningú. És curiós com podem compartir un mateix espai i no parlar mai entre nosaltres. Els gimnasos són llocs d’estudi. També de pel·lis porno.
Surto de la dutxa i entro a la furgo. Encenc la ràdio i poso RAC1. Penso que el món se’n va a la merda, però hi trobo esperança quan penso en la Berta i en els fills i filles d’amics i coneguts.
Reflexiono sobre la sort que tenim de viure en un pis nostre. La sort de conèixer i ser coneguts al barri. De tenir una feina que compartim i que ens agrada. I, sobretot, de poder començar el dia fent el que ens agrada, tot i que ens costi aixecar-nos.
L’esport no arregla el món. Però a vegades et canvia la manera de mirar-lo.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT