DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS
☰ ☰

LITERATURA

Baltasar Plans: “Conèixer el passat porta a entendre què està passant”


Bàrbara Scuderi Vilanova i la Geltrú

18-10-2026 12:10

L’autor presenta ‘Doncs això!’ (El Cep i la Nansa, octubre 2026) el pròxim 23 d’octubre al Foment Vilanoví, a les vuit del vespre

Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.


Afegeix-nos com a mitjà preferit a Google

Baltasar Pons i Portabella. Eix

Quan Baltasar Plans es fa conèixer, eludeix les seves virtuts. És prolífic, detallista i un creador d’històries sense pèls a la llengua. En el seu darrer llibre, Doncs això!, perfila el periple d’un possible –i fictici– alter ego, en Xavi Sans, que exposa el seu viatge de la infància a la vellesa per a “fer una crida a viure, ser, sentir i pensar la delicadesa, l’amabilitat i la bellesa”. Aixeca expectatives, capítol rere capítol, i es reconeix la seva veu en paraules dels protagonistes en cada relat, però “no són unes memòries, són històries barrejades”.

Plans ha estat cirurgià pediàtric durant 42 anys i en fa 32 que viu a Vilanova i la Geltrú. És un especialista i el seu paisatge preferit, encara que sembli agosarat, són les persones. La seva llar és la família –especialment la seva dona i amiga– i el seu entorn són les històries que és capaç d’esculpir en un paper, a partir de l’observació. D’aquí que en aquest nou llibre exposi anècdotes oïdes, imaginades i barrejades amb la realitat.

Una acurada descripció del context i dels personatges s’ofereix a uns relats versemblants, acompanyats de música i de poesia. Mozart, Bach, Schubert, Leipzig, Chopin i Rilke, sobretot Rilke, i també Goethe, Miguel Hernández i Bernat Metge entren en escena a cada compàs d’un compendi de relats que evoquen la importància de “conèixer el passat per entendre què està passant”, en paraules de Baltasar Pons i Portabella.

La innocència d’un infant, la primera seducció viscuda per un jove protagonista, les lliçons apreses d’antes –que es diria– quan el metge, el mossèn i les veïnes eren un referent al costat del pare i de la mare, són experiències ficcionades que l’autor posa en valor per reivindicar un viatge cap a la bellesa de la mà del pas del temps i “malgrat la crua realitat”. I la guerra i la postguerra. I l’amor i la mort. D’aquí els protagonismes de l’escolà, del senyor mestre, de l’agutzil, dels directius i de tota una col·lecció d’avis i àvies que dialoguen amb l’alter ego de l’autor i al mateix temps interpel·len a qui el llegeix, perquè “ningú s’hi pot sentir identificat, però sí que es pot sentir representat”, assenyala Plans.

L’humor, com el sexe, també irromp en diversos relats com un protagonista més, quan els personatges –en realitat– són els secundaris d’una història o d’una anècdota que vol provocar en la lectura l’afany per esvair qualsevol coincidència amb la realitat, però que acaba sent tota una lliçó.

I torna la poesia. Els referents són l’avantguarda d’una narració que és punyent en la seva forma i profunda en la seva moralitat. Són contes? Són memòries? Més aviat és un compendi, en què no hi ha res que superi la realitat però també és la imaginació inesgotable d’un autor vianant, viatjant, aventurer, professional i creatiu, que sap que rere cada persona hi ha una experiència per ser contada. I així ha arribat a traçar una història de vida a partir de les vicissituds, però també de les esperances.

El llibre, ‘Doncs això’, aplega –a través d’una gran diversitat de personatges– lliçons d’humanisme, però també de l’estupidesa humana, en una escena en què podrien ser actuals i, en canvi, es presenten en un context de fa més d’una cinquantena d’anys. Potser la societat no ha canviat tant i això amoïna l’autor, encara que reconegui la seva privilegiada perspectiva en què enfoca el pas de la infància a la vellesa en un trajecte traçat de generositat, amabilitat i bellesa.

Què serem quan siguem grans ho explica la delicadesa amb què s’evoquen les experiències. D’això –i de com la vida és créixer, experimentar el plaer i també el dolor, madurar i saber-se bell en la senectut– va el llibre de Baltasar Plans, capaç de sorprendre en cada paràgraf i amb un final tan realista com poètic. La presentació serà el pròxim 23 d’octubre a les vuit del vespre al Foment Vilanoví.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.