PUBLICITAT
LITERATURA
19-10-2026 7:09
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
El camí a l’esquena (com una manta a l’esquena), és un recull d’una cinquantena de magnífiques proses amb què a través d’una escriptura de fusió entre crònica, memòria, imaginació, pensament i la ficció elevada a categoria poètica, l’escriptor conta l’experiència de caminar i pensar en el mentrestant, de recordar, d’observar, de descobrir...
A El camí a l’esquena, Ramon Erra conta el fet de caminar com una experiència del que hi ha de profund en emprendre camí: necessitat vital, recerca, gaudi, sorpresa, aprenentatge. Sempre, doncs, una experiència iniciàtica encara que el camí s’hagi fet mil vegades per com mai no es veu el mateix ni fa la mateixa impressió quan s’hi torna. Tant en la determinació d’arribar a algun lloc concret com en el simple vagareig, «aviam què passa», sempre passa alguna cosa que remet a una altra cosa. I és que la ment humana fa sinapsis meravelloses en el fet de caminar per aquests móns del Senyor amb tanta riquesa paisatgística, cultural i humana com s’exposa als nostres sentits faci fred o calor, plogui o nevi.
Així ho ha cregut, Ramon Erra, a l’hora de narrar la seves experiències caminadores. Tant que en una entrevista afirma que fa uns quants anys que té la dèria de relacionar el fet de caminar amb l’escriptura. I posa d’exemple els inspiradors llibres de Josep M. Espinàs i Teresa Pàmies, i els de Rebecca Solnit, Nan Shepherd, Patti Smith... i després dels punts suspensius encara hi podríem afegir el llibre d’un dels gegants de la generació Beat: Jack Kerouac, amb el seu famós relat En la carretera.
Hi ha una tradició ben consolidada en la literatura: narrar el viatge o el camí que tant pot ser: fer la volta al món en una bicicleta ben proveïda; viatjar en tren per tot Europa amb una motxilla i manta (ara sac de dormir); pujar el Tagamanent un dissabte de primavera i contemplar la posta de sol entre un festival de núvols; transitar en una Harley Davidson, o en una furgoneta de segona mà, per la històrica carretera que travessa els Estats Units: l’anomenada Ruta 66; o travessar l’Eixample barceloní a peu: una odissea casolana, però que demana esperit excursionista i portar bon calçat, sobretot per fer front a les llambordes de l’època. De la meva infantesa recordo que caminava al costat del meu pare, fent ziga-zaga per fer via ràpida per entre les mansanes que anaven des de casa nostra, a l’Avinguda de Sarrià, tocant a l’Avinguda de Josep Tarradellas, fins al carrer Ample, a la vora de l’església de la Mercè, on vivia la seva germana Trini. Afegeixo que ens aquests trajectes prou llargs el pare em va ensenyar a llegir els rètols davant la meva insistència en voler saber què deien, aquelles lletres. Fer camí i aprendre a llegir: una doble aventura, si és que no és la mateixa, per com totes dues porten a la descoberta dels mons!
El caminador Ramon Erra és al mateix temps el narrador de les seves caminades en moments diferents de la seva biografia per corriols, boscos i carreteres, o pujades a muntanyes –amb l’espant del vertigen inclòs-. Amb un vocabulari riquíssim, amb pur amor per la llengua, a El camí a l’esquena. Rondes de memòria emboscada, Ramon Erra exposa l’estil original que el caracteritza, episodis significatius de la seva infantesa i joventut al costat del relat en temps present de les excursions que fa amb la família. Sense oblidar, això mai, les lectures que l’acompanyen per sentir ben a prop la fraternitat dels amics intemporals que són els autors dels llibres que llegeix i alimenten la seva escriptura; com l’alimenta el fet de caminar i pensar i escriure imatges literàries com aquesta: «Porto tatuat tot Anna Karènina al pit, m’assec en un banc vora un pedró amb flors fresques. O una creu de terme. Canta una merla. La salamandra de la Rodoreda va cap al poble, pel camí de les pedres». I tot ho veiem exacte, els lectors, tal com ho descriu Ramon Erra. Per aquest motiu, ¿no us agafen ganes de llegir el seu El camí a l’esquena, nosaltres amb una manta sobre els genolls, ara que al capvespre ha començat la fresca de la tardor?.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT