PUBLICITAT
LITERATURA
21-10-2026 16:38
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
L’autora d’origen marroquí però catalana des de fa molts anys afronta en aquesta novel·la un tema espinós per la cultura i els costums del Marroc dels anys vuitanta. Una història d’amor lèsbic, una història dels entrebancs de la relació entre la Malika i la Souad. Aquets tema central, tabú per una societat que està allunyada encara del que estem nosaltres (i ha costat molta lluita, esforços i batalles àrdues) per “normalitzar” les relacions entre persones del mateix sexe. La novel·la a part de les dificultats d’aquesta relació, fa unes interessants i encertades reflexions sobre la llibertat individual, la identitat, la discriminació i el pes de les tradicions familiars i religioses que encara dominen la societat i que veuen malament el trencament de les normes i tradicions i si és com en aquest cas la relació entre dues noies és encara més punible.
Una historia absorbent que ens capbussa en la intensa història d’amor entre la Malika i la Souad, però també del creixement personal i la presa de consciència de les dues noies sobre la seva sexualitat i la rebel·lió que van protagonitzant contra unes normes arcaiques i lesives per les dones en general i encara més de les dones lesbianes. La narració ambientada al Rif marroquí dels anys vuitanta. L'obra aborda de forma directa la construcció de la identitat femenina i la dissidència sexual enmig d'una societat fortament marcada pel patriarcat, el control veïnal i el pes de la tradició religiosa.
Laila Karrouch, l’autora, és una de les primeres nenes marroquines que va arribar a Catalunya. Infermera i escriptora, va néixer a Nador el 1977. L'any 1985 va deixar el seu país, juntament amb la mare i els germans, per anar a viure a Vic, on es va retrobar amb el pare, que havia arribat a Catalunya l'any 1976. Aleshores va començar el procés d'adaptació a una nova cultura i costums, fet que va desencadenar un seguit d'emocions que la marcarien per sempre. Ella mateixa explica que va començar a escriure per necessitat, per fer aflorar tot el que l'havia marcat. D’origen amazic, es considera catalana de sentiment, i té clar que a l’escola la llengua comuna ha de ser la catalana. En paraules seves, “la comunicació, conèixer la llengua del lloc on vius, et protegeix”.
El 2004 va guanyar el Premi Columna Jove amb la biografia De Nador a Vic, que més endavant va actualitzar amb la biografia novel·lada Petjades de Nador. També va escriure Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes, del 2006, un recull de contes típics del Marroc. Hi va recollir rondalles i contes de la cultura popular amazic que havia sentit de petita, i que el pas del temps amenaçava d’esborrar per sempre. Ha publicat Quan a l’Isma se li van creuar els cables i Que Al·là em perdoni, completen la resta de la seva obra literària. El 2017 es va estrenar Nador, un espectacle basat en la seva obra. Nador és un viatge sensorial a l’interior de l’ésser humà a través d’una conversa entre una dona catalana d’origen amazic i una persona d’arrels occidentals.
Ara publica Jura’m que tornaràs la història de la Malika i la Souad.
La protagonista, la Malika, creix amb la consciencia de que és diferent i que no encaixa en allò que la societat espera d’ella i això ho percep a través del rebuig que pateix per part de les seves companyes de classe i dels mateixos mestres que entenen que el seu comportament que té amb una companya transgredeix i s’allunya d’allò que creuen correcte i rep aquest rebuig. Només troba comprensió en la seva mare, una dona que es mou en llibertat que canvia alguns dels paràmetres habituals de la comunitat on viu. Però la mare mor i la deixa sola i amb una situació de vulnerabilitat i això la farà tancar-se en si mateixa fins que coneix a la Souad. La Souad és una noia nova a l’escola i primer mantenen una relació amb molta tensió i rebuig però mica en mica aquesta relació s’anirà amorosint i a establir una relació d’afecte que esdevindrà en una història d’amor sensible, perillosa, prohibida i rebutjada pels seus mateixos familiars.
La narració a més de tractar amb molta sensibilitat però sense amagar les dificultats una història d’un amor que neix en mig de les dificultats, les prohibicions i unes normes socials que poden arribar a limitar la llibertat de les persones, en aquest cas de dues noies que s’estimen, fins al punt de fer-les amagar els seus sentiments per por del rebuig i del càstig. El relat de l’amor entre la Malika i la Souad és el paradigma d’una lluita per poder viure amb autenticitat la seva pròpia sexualitat i la conformació d’una identitat personal.
El llibre també és una crítica molt dura al patriarcat, que queda manifestat en moltes actituds dels homes de la mateix família, el paper del germanastre i d’aquells nois que marxen a Europa amb les famílies i quan tornen mantenen una actitud masclista i de voler que les dones es sotmetin als seus desitjos i interessos. I també qüestiona que la interpretació de la religió i les convencions socials de comunitat apareixen com a espais que poden oferir protecció, però que també poden exercir control i generar por.
El llibre és interessant per com va analitzant els personatges, si el paper que desenvoluparan en la història entre la Malika i la Souad, des dels dubtes del pare a la comprensió i complicitat dels seus nebots fins a l’actitud tancada del germanastre que els dificulta la història o finalment d’un veí que torna d’Alemanya que desencadena la part més dramàtica de la història.
La novel·la doncs qüestiona els prejudicis que encara es viuen en àmplies capes de la societat, en aquest del Marroc (podria aplicar-se a moltes altres societats) davant la normalitat que hauria de tenir qualsevol relació. I es també una denuncia de la situació d’aquelles dones que encara no poden viure en llibertat.
La narració està molt ben estructura i amb un llenguatge que flueix amb facilitat, uns diàlegs vius, uns personatges creïbles i que generen sentiments i que encaixen perfectament en la narració donada la versemblança argumental i la qualitat estilística.
Molt bona lectura.
Jura’m que tornaràs
Laila Karrouch
Edicions Univers
Barcelona, maig 2026
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT