PUBLICITAT
COMUNITAT
22-10-2026 12:46
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
A Vilanova i la Geltrú hi ha 445 entitats registrades. Aquí es compten partits polítics, sindicats, entitats veïnals, culturals, de carnaval, de folklore, gent gran, salut, serveis socials, de solidaritat i cooperació, d’educació, esportives, musicals, religioses i gremis. Amb aquestes xifres es pot dir que el moviment associatiu a la ciutat és plenament viu.
Però ens preguntem quin és el paper de les entitats convencionals enfront de l’aparició de nous agents i formats que operen en el camp cultural. Per altra part també fins a quin punt aquesta cultura popular i l'associacionisme és un pilar de la salvaguarda de la identitat, la relació, la convivència i la participació vilanovina. Tot plegat cada en una societat cada cop més individualitzada i mercantilitzada, on impera pagar per ús en un catàleg d’oferta.
Prendrem el termòmetre a algunes, en una tria injusta i segurament poc equilibrada. Posem el focus a les entitats anomenades socioculturals. I comencem per les històriques. La Unió Vilanovina és de les més antigues, del 1861, llavors La Unión Vilanovesa. Amb el nom popular del Coro, la Unió Vilanovina es va fusionar amb la Societat l’Acord, el 1987. Prèviament, havia sigut l’impuls dels Bordegassos de Vilanova i del Drac de Vilanova. L’entitat històrica es va distingir pel cant coral i per la vida social.
Francesc Jassanada, Pere Cayuela i Joan Domínguez al local de la Unió
La Unió Vilanovina va destacar els anys vuitanta per l’organització dels balls d’envelat i el carnaval, protagonitzant alguns Arrivos sonats per la seva provocació. Però amb la pèrdua de l’envelat de la plaça de les Casernes i del local del carrer Teatre, dels 900 socis s’ha passat als 340 actuals, dels quals un 80% passa dels seixanta anys. Actualment, la junta està presidida per Pere Cayuela, amb Joan Domínguez com a vicepresident i Francesc Jassanada com a tresorer, membres de la vella guàrdia, amb qui parlem sobre l’entitat que s’ha quedat sense relleu generacional.
Diferents generacions de joves van passar per la Unió Vilanovina. Alguns fills de socis i sòcies que o no van trobar el seu lloc o que van preferir fer la seva fundant altres entitats com podria ser la Medusa, Can Pistraus, La Migranya o l’Apol·lo. Els membres de junta recorden el moment clau quan es va votar si s’afrontava si es venia el patrimoni del local del carrer Teatre per afrontar les obres d’una nova nau davant dels multicinemes, llavors al costat del Grifi.
Vermut musical a la Unió
“Els veterans vam votar en contra d’aquesta idea perquè a part de perdre el patrimoni seria l’Ajuntament qui es beneficiaria d’aquesta inversió. Els joves d’aquell moment van marxar, d’altres no van voler seguir d’aquí, segurament en part perquè no es volien trobar els pares” diu Joan Domínguez, que llavors era president. El cas és els socis actius de l’entitat són els veterans. “Ens ho passem bé fent el que fem. Molts estem jubilats, tenim temps, anem venint” diu Pere Cayuela, el president.
Reconeixen que no hi ha hagut relleu generacional, però defugen de la idea que el nucli dur de la Unió Vilanovina eren grups endogàmics i que impedien que la gent jove dues a terme les seves idees. Pel president el gran malson va ser el periple sense local. Del carrer Teatre que van abandonar previ litigi amb una veïna que es queixava del soroll, vam anar a un magatzem particular del carrer Sant Antoni, de l’antiga pizzeria Toni’s al carrer Santa Madrona, al costat de l’actual Puput, van anar a la plaça del Pou, i el 2021 van comprar el local actual a la plaça de cal Ganeta actual.
“Molts joves també van tenir fills i van deixar de venir. L’únic grup de gent jove són els del Drac de Vilanova, una trentena, que la junta va obligar a ser socis, però no venen per aquí.”, explica Francesc Jassanada. Alguns antics socis han tornat després de molts anys, “potser perquè s’han fet grans els torna a interessar venir aquí a passar l’estona, jugar a cartes o retrobar-se amb gent”, comenta el president, potser com un dels grans motius de l’existència de la Unió Vilanovina. Si algú què fa actualment aquesta entitat doncs déu-n’hi-do: exposicions, presentacions de llibres, tertúlies, ofrena a la Mòmia Nesi (presidenta d’honor), vermuts musicals, club de lectura, club de mitja i ganxet, tarda de jocs de taula, sopars fets soci mensuals, Caminada Fuentes, Pedalada Quico Ràfols, pessebre bevent, el Quinto, ratlli fotogràfic, caramelles. Però el seu local també ha servit de seu de diferents plataformes ciutadanes per reivindicar, per exemple un nou hospital.
Caramelles, davant la xemeneia de Cal Ganeta
“Qualsevol activitat proposada per un soci ha tirat endavant. Va haver-hi una proposta de fer un grup coral, van ser sis, no va prosperar. Ara ja no hi ha Coros de Carnestoltes”, diu Pere Cayuela tot i que van ser recuperats per la Unió o pel Coro i l’Acord. Evidentment, el Carnaval continua sent una activitat més però ni molt menys com abans. “Veurem que passa en un futur, igual un grup o entitat s’ho queda quan nosaltres ens fem més grans, o els socis més joves que no venen perquè tenen canalla potser en un futur tornen a venir i s’ho fan seu. Ho tenim més complicat, cal reconèixer-ho, perquè no tenim un motiu únic d’existir, com d’altres entitats”, reconeix Cayuela.
Va haver-hi un moment, molt fugaç i potser negociat amb poca convicció que la Unió i el Foment es poguessin fusionar. Dues entitats històriques amb patrimoni, una més que l’altra, de caràcter sociocultural, amb davallada de socis i d’activitat i poc relleu generacional. El problema per la fusió del Foment i la Unió va ser segons aquests darrers l’estructura de fundació, no d’entitat, dels primers. “Ells no volien la massa social que tenia la Unió. Però amb igualtat de condicions podia haver passat”, comenta Joan Domínguez.
Anem doncs al Foment Vilanoví, del qual n’és president Enric Ferrer, de fa deu anys. Arrenca fort, “estem millor que mai. Però hem passat una transició important, que és la compra del local, el president de les hores va anar a l’Ajuntament a deixar les claus de l’immoble, la situació era insostenible financerament, tot i ser el llavors director de la Caixa de Catalunya a Vilanova. Era època que del ‘Foment s’ensorra’, i així era, física i econòmicament”, explica Ferrer.
Enric Ferrer, al balcó del Foment Vilanoví
Per fer-ho possible els quinze quadres de Joaquim Mir, Alexandre de Cabanyes, Martí Torrents i Enric Cristòfol Ricart que hi havia al cafè del Foment, després de ser restaurats ja no van tornar. Aquest dipòsit adquirit per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú es pot veure al Museu Biblioteca Víctor Balaguer. L’any 2000, la venda dels quadres va ajudar a pagar les obres de remodelació del Foment Vilanoví, però no van evitar l’endeutament que avui en dia encara s’arrossega.
“Però ara ho tenim controlat, no patim, però fa cinc anys vam arribar una situació crítica de nou, tanmateix vam arribar a refer les condicions de la hipoteca amb el Banc de Sabadell. Va haver de venir una presidenta per fer aquest gir espectacular, la Laia Muntaner”, destaca el president. En ser una Fundació hi ha 190 mecenes, els antics socis del Foment, van aportant uns diners. També ingressen diners del lloguer de l’explotació de l’espai del restaurant i el lloguer de la sala per festes particulars. D’activitats destaquen les presentacions de llibres, teatre de petit format, actuacions musicals, vespres d’art, ballem, els diumenges de música en viu amb col·laboració de l’Ajuntament.
Ballem: l’activitat de música en directe els diumenges
L’entitat Foment Vilanoví neix el 1853 gràcies a l’impuls de Joan Samà i Martí, germà del famós indiano Salvador Samà, i a tot un seguit de personatges vinculats a la societat i a la cultura local. El Foment Vilanoví després de la Guerra Civil Espanyola junt amb el Coro, van ser les dues entitats que el franquisme en va permetre l’activitat. Abans era el gran espai de la burgesia vilanovina. El president reflexiona a partir d’aquesta trajectòria sobre l’encaix del Foment Vilanoví a la ciutat, “és més que notori, és clau per la creació de moltes associacions de la ciutat. Amb aquesta actitud continuem estant, intentem aconseguir que totes les entitats puguin utilitzar el local, com si fossin un mecenes més, amb les mateixes condicions”.
Enric Ferrer reconeix que hi va haver converses per fusionar-se amb la Unió Vilanovina. “Podria haver passat, no estem tan llunyans, hi ha socis i sòcies comunes. Es podrien haver sumat esforços, però no va passar. El Foment Vilanoví hi ha un sentiment històric i sentimental, hi ha gent que ha conegut a la seva parella aquí. Hi hagut un abans i després de la televisió, que ja va malmetre la vida social molt intensa a les entitats”.
Ballem és una activitat prou concorreguda impulsada també per l’Ajuntament
Al Foment Vilanoví ja ha passat que s’ha renovat completament. Pot passar que es mantingui l’entitat, però que l’activitat sigui completament diferent, perquè hi hagi gent molt diferent al capdavant. “Actualment, tenim estabilitat, cobrim un espai cultura de la ciutat i donant suport a un tarannà de la casa des de sempre, potser més obert, no tan exclusiu pels socis, una mostra és el restaurant, les activitats i posar a disposició el local a les altres entitats. Estem oberts al jovent, ens serveix l’exemple del Círcol Catòlic. Hi haurà algun moment que passarà el mateix, gent jove que li donarà una empenta diferent”, diu satisfet Enric Ferrer.
Un dels casos d’entitats acollits pel Foment, almenys per celebrar les reunions és la Medusa. L’escola carnavalera va ser la Unió. Ens fundem un primer cap d’any, fet al gimnàs de l’Escola Cossetània, el 2000 i ja vam fer carnaval com a Medusa”, aporta Xavier Carbonell, president, que recorda també l’any 1997 i 98, “efectivament en el marc de la Unió vam fer el Freaky Christmas, que és un festival referencial, que després va ser el Faraday. És cert que alguns es van sentir decebuts amb la Unió i van buscar altres col·lectius per fer activitats.
Per la Medusa parlar de futur és igual que parlar de passat. Perquè continuen fent el mateix de sempre sent els mateixos: Carnaval, Medusa Rocks, Quinto de Nadal amb la Migranya. “Abans fèiem el Faraday que tenia una envergadura més gran que el Medusa Rocks, sempre ens ha mogut la música en directe. Ens hem negat tenir una seu social. Som una mica atípics, un local t’obliga a un relleu generacional, per mantenir-lo. Estem igual, una mica més grans. Durant tres anys vam rebentar tres caps d’anys, i estem molt orgullosos de l’Arrivolució i l’Arrivo Rocks. No hi ha nostàlgia. No tenim ni registre de socis. Tenim el mínim per ser una associació legalment constituïda”, comenta Xavier Carbonell.
El president assegura que ara és el millor moment de la comparsa de la Medusa amb cinc banderes, una d’adults i quatre d’infants. Als Coros porten 50 persones, més gent que mai. Tot i el bon moment el president de la Medusa pensa en el futur, “hi ha entitats que neixen sense un motiu per la generació i moren sent els mateixos. Potser hi ha algú que en nom de la Medusa fa una festa important i potser són els nostres fills. Tot agafa formes diferents. Mentre els noms existeixin poden passar moltes coses”, comenta. Carbonell, però revela, que “Se’ns va oferir la Gresca el 2007, quan van plegar veles. Llavors estàvem molt forts i Can Pistraus encara no estava en auge. Si aquesta trucada es fa el 2012 potser estaríem allà”.
Seguint el fil parlem amb Can Pistraus que aviat complirà els vint anys d’existència. Per això aniran fent un seguit d’activitats per celebrar-ho. “Les activitats són l’eina per teixir complicitats i la xarxa, per utilitzar l’entitat com antídot a l’individualisme, poder transformar la ciutat i defensar la llengua catalana. El Tingladu neix amb aquesta voluntat i essència”, aporta Guillem Bau, membre de la junta de Can Pistraus, fa més de deu anys.
Ara són 190 socis i sòcies, és obligatori fer-se soci per anar a la comparsa. “El relleu sempre s’entén amb l’entrada de gent jove, però potser no és tan així potser rellevem activitats. Les fem al nostre gust i depenent del moment vital, això no impedeix que entri gent. Tenim molta estabilitat. La gent té ganes de seguir, però pot passar que la canalla que tenim pugui completar un relleu generacional. Hi ha ganes de tirar endavant, no hi ha símptomes d’esgotament. Som menys endogàmics del que aparentem. Qualsevol persona pot acostar-s’hi i proposar alguna activitat per fer”, assegura Bau.
El 2018 van comprar el local antic del Nostàlgic. De seguida es va tancar perquè es van fer obres, es va obrir el bar El Trajo, després va venir la Covid, seguit de problemes veïnals i dificultats burocràtiques, per tant, no s’ha pogut gaudir ni disposar del local. “Per nosaltres és molt important tenir un espai social, un punt de trobada. Estem lluitant perquè es pugui obrir i fer aquesta vida associativa, però també obert a la ciutat i que la gent s’apropi per, potser, integrar-se a l’entitat. El local és una peça fonamental pel dinamisme associatiu”, diu Guillem Bau.
Guillem Bau
Porten divuit edicions del Tingladu. “És una comissió de Can Pistraus tot i que és un festival de molta envergadura, no es farà per inèrcia o perquè toca fer-lo. Se seguirà el model assembleari, i estructurat des del voluntariat, que no prioritzi tenir benefici econòmic, que sigui un actiu pel poble, en pro de la cultura i la llengua catalana”, confirma el membre de junta. Bau acaba amb una reflexió sobre el moment associatiu a la ciutat, “Totes les entitats es mouen en què Vilanova i la Geltrú és una ciutat molt associativa. Però les entitats tenen també una fragilitat constant, amb pegues burocràtiques i dificultats de finançament. La societat actual no propicia aquest associacionisme, volem trencar aquest model més reclusiu i individualista. Entre les entitats en coneixement molt, però, la majoria de gent de la ciutat no participa de cap entitat”.
Parlem ara amb dues entitats que tenen ja una llarga trajectòria, però tenen una motivació clara per continuar existint. Anna Quelon, és presidenta de l’Agrupació de Balls Populars des del 2009. Partien els anys noranta 90 amb 500 socis, i ara en tenen uns 800, un 60% no balla, pels que ballen que és obligat ser soci. El bar és pels socis, hi ha altres beneficis econòmics, si participes en les activitats com la diada de tardor, de Nadal, carnaval, activitats de primavera, cada activitat té preu de soci o no soci, però surt a compte ser-ho.
“No és que no tinguem problemes generacionals, però hi ha problemes que a posar-se al capdavant, que la gent jove no s’hi posa i això que els balls estan garantits”, comenta Quelon. L’Agrupa ha comprat recentment la casa del costat del local del carrer Major. Això els proporcionarà, el doble de pati i doble de superfície. La presidenta no tem problemes amb el veïnat, “hem educat a la gent de l’entitat i negociat amb les veïnes”.
La veritat és que l’entitat té molta pressió de gent jove per ballar. “Sempre hem tingut llista d’espera. Però cada any fem canvis, 50 persones entren noves. Les llistes són llargues, però també hi ha moviment”, explica la presidenta que assenyala els Diables petits, Cercolets i potser bastons, són els balls més demanats.
“Les entitats històriques existiran, perquè algú s’hi posarà. Potser desapareixeran les que han sorgit per anar a la comparsa. Sempre que conec algú que arriba aquí pregunto que si coneix algú d’alguna entitat, que s’hi apunti i llavors ja seran vilanovins. Una persona que no està dins d’una entitat, deambula, però quan entres a una entitat veus el caràcter vilanoví, la sàtira, és clau formar o vincular-se a una entitat”, defineix Anna Quelon.
Queti Vinyals, és presidenta de l’Agrupació Excursionista Talaia, de fa nou mesos. L’any passat l’entitat va complir setanta anys, un 11 de setembre del 1955. Actualment té 700 socis. “Aquest any s’està notant un creixement, especialment de joves. La junta actual, renovada a finals de l’any passat es va preocupar per establir un pla estratègic que contempla ampliar la massa social en persones joves o nouvingudes. Creiem que fomentem l’acollida. S’estan renovant les seccions que s’havien envellit una mica”, reconeix la presidenta.
Queti Vinyals amb la bandera de la Talaia, al balcó del carrer del Comerç
Ha sigut clau la renovació del GEAM, Grup d’Escalada i Alta Muntanya, és on s’ha produït un relleu generacional més important, que en part provenen del Grup de Muntanya en Família. “Tot i que la salut dels esplais tradicionals és força bona, fa quinze anys vam veure que fer aquest grup de muntanya aplegava a famílies amb la idea que els infants gaudissin d’anar a la muntanya plegats. Aquests nens que s’han fet grans, tenen també el Grup de Joves, en el qual qui vol continuar fent muntanya ho fan amb instructors per fer activitats més tècniques”, explica Vinyals.
Una altra que s’ha revifat és la Secció de Muntanya és la que s’ha revifat d’ençà del canvi de segle, abans hi havia deu o dotze persones actives, avui en dia són uns 25. La que actualment té més membres és la de Senders. Però aquestes dues juntament amb la Secció de Cultura, que cada setmana fa una activitat, formen els tres puntals de l’entitat i que l’acaben definint. Cal recordar actes com l’Aplec de Tardor que es feia al santuari de Lourdes, que es va fer durant molts anys. Tot un referent per la ciutat, però no es va trobar un lloc que pogués substituir aquell emplaçament quan la propietat de l’ermita ja no va voler continuar.
Hissada de la bandera que organitza la Talaia vista des d’un terrat
“És una entitat oberta a la ciutat, ens agrada que vinguin a l’entitat. Desitjo que les entitats tinguin bona salut, perquè una ciutat amb la nostra tradició associacionista és d’on neix i es manté el nostre ADN vilanoví. No es pot desvirtuar aquest caràcter, a la vegada això també serveix de porta d’integració als nouvinguts. Les entitats hem de treballar per combatre l’individualisme, i inculcar la idea que les entitats, almenys aquesta, és casa seva”, diu acollidora Queti Vinyals.
Marcel·lí Ferrer treballant a la biblioteca de la Talaia
La Talaia ha anat facilitant l’arrelament dels socis i sòcies a l’entitat. “L’any passat de celebració vam veure que la gent participava en els actes, la més destacada potser la travessa de commemoració dels setanta anys de Sant Miquel Cuixà a Montserrat amb nou etapes on hi va participar tota l’entitat. Això serveix perquè la gent jove i la gent de fora vegi l’activitat. Hi ha gent que ja tenia un interès per la natura i la natura, perquè als seus països o llocs de procedència ja tenien aquest interès”, diu la presidenta.
La biblioteca de la Talaia
Actualment la Talaia té moltes seccions: Amics de la Sardana, Grup de Joves, Grup de Marxes i Caminades, Grup de Muntanya en Família, Grup d’Escalada i Alta Muntanya, Grup Espeleologia, Secció de Cultura, Secció de Muntanya, Secció d’Esquí, Secció de Senders i Secció Arxiu i Biblioteca. Tot plegat en un punt de trobada emblemàtic, un edifici protegit com a bé cultural d'interès local, al carrer de Sant Pere, fent cantonada amb el carrer del Comerç, can Coloma Consta de planta baixa i dos pisos, i en un pati interior té una capella particular dedicada a la Resurrecció de Crist i també es venerava a Santa Engràcia. Al primer pis hi ha pintures al sostre del segle XVIII.
Seguim una entitat que té catorze anys d’existència: Festucs. “La sort és que l’entitat ha tingut molt de relleu generacional. Va néixer per una absència de propostes i espais de música electrònica a Vilanova i la Geltrú. Vam sorgir per una necessitat i hem acabat seguint la dinàmica de moltes entitats de la ciutat, com per exemple en el carnaval. Veiem que nosaltres tenim el nostre espai i perfil de públic, però tenim lligams a altres entitats”, comenta Pau Noés, vicepresident, 31 anys.
Assegura que aquesta entitat és una bona eina de convertir idees en realitat. “Ens posicionem políticament, aquests valors els decidim entre tots els membres de l’entitat. Som 130 socis i sòcies, n’hi ha molts de vint anys i escaig. Estem en un moment àlgid, segurament perquè mai hem buscat un benefici econòmic de les coses. Festucs està molt obert. Si la gent jove vol pas, no ens costarà res als veterans fer un pas al costat, com ja ha passat”, diu el vicepresident.
“L'únic que ens manca és trobar un local, aquest és un tema molt complicat perquè els preus són elevats i no hi ha línies de subvenció. A part que hi ha molts problemes administratius per trobar un local que sigui susceptible de tenir la llicència d’activitats”, lamenta Noés. I es pregunta, “si la colla castellera de la ciutat, amb la potència que té, no ha sigut capaç de mantenir-se al seu local, què podem fer els altres?”.
Xavier Moedano, membre de junta de 27 anys explica que “La gegantona és una victòria de l’entitat. De forma paral·lela a les convocatòries formals de Festa Major trèiem la geganta la cercavila lliure o fem un seguit d’activitats al seu voltant que permet molta participació. És una bona forma de reclutar gent nova, perquè vinguin a les assemblees, a les comissions de carnaval o de la nau de joventut. Amb aquest enganxall, i després ja tens un relleu generacional”.
La Gegantona dels Festucs
Els Coros de Carnaval també han funcionat com a porta d’entrada a l’associació, l’any passat eren 95. A les Comparses són 130 parelles, dues banderes. “Les entitats serveixen d’altaveu de la gent que la formen. Estem involucrats a molts moviments o donem suport a manifestos que sorgeixen a la ciutat”, comenta Modeano.
“El futur de l’entitat vindrà molt depenent de la gent que surti darrere nostra. Val a dir que molts venim de ser monitors o nens d’esplai, on ens han ensenyat una mena de valors experiència que no s’adquireixen a l’escola. Els esplais estan forts, però això no es transporta a la generació de noves entitats. Borregos és un bri d’esperança i de llum, dins d’un panorama juvenil associatiu desolador. Després d’Apol·lo i nosaltres generacionalment no hi havia entitats més joves. Abans si no es trobava un espai que agradés sorgia una entitat nova, ara és molt difícil”, afegeix Noés.
Acabem doncs els Borregos. Neixen l’any 1995 amb la voluntat de ser una entitat vinculada al Carnaval de Vilanova i la Geltrú. Des dels seus inicis, l’entitat ha anat passant per diverses juntes directives que n’han mantingut viva l’activitat. El 2024, però, es produeix un relleu generacional important, “els joves de l’entitat, fills i amics de membres de l’antiga junta, decidim posar-nos al capdavant i agafar-ne les regnes. Des d’aleshores, treballem per mantenir l’essència de Borregos, però també per renovar-la, donar-li un nou impuls i ampliar les activitats que oferim més enllà del Carnaval”, explica Laia Gómez, presidenta.
“La junta anterior ja tenia la intenció de deixar-ho i, si ningú agafava el relleu, l’entitat corria el risc de desaparèixer. Ens tocava fer un pas endavant, assumir la responsabilitat i donar continuïtat al projecte. Al final, hem crescut d’alguna manera al voltant de l’entitat, i agafar-ne les regnes també era una manera de retornar tot allò que ens havia aportat. Vam decidir apostar-hi, aportar-hi noves idees i demostrar que les entitats de tota la vida també poden tenir futur amb una nova generació al capdavant”, comenta entusiasta Joana Gràcia, membre de junta.
Principalment, són una entitat de Carnaval. “Tot i això, des que hem agafat el relleu, tenim la voluntat que Borregos sigui molt més que una entitat que es posa en marxa durant unes setmanes a l’any. Volem que sigui un espai viu durant tot el curs, on els joves puguin trobar-se, compartir experiències i participar en activitats diverses”, explica Magí Noés, també membre de junta. Fa dos anys que participen en la Festa Major d’Entitats, una iniciativa que els permet implicar-nos en la vida associativa de la ciutat i compartir espais amb altres entitats.
A més, també organitzen i han celebrat festes com Sant Joan, la Castanyada i Nadal, amb un quinto popular. “Són activitats obertes tant als socis com al públic jove de Vilanova, amb les quals busquem generar comunitat i oferir alternatives d’oci a la ciutat. La idea és anar ampliant aquesta programació i aconseguir que Borregos sigui un punt de trobada de referència per als joves, no només durant el Carnaval, sinó al llarg de tot l’any”, diu la presidenta.
Com a objectius es marquen ser un punt de trobada on els joves puguin fer xarxa, conèixer gent, compartir interessos i impulsar iniciatives pròpies. “Creiem que és important crear nous espais d’oci per als joves de la ciutat, especialment espais on ens puguem sentir còmodes, participar activament i ser nosaltres mateixos. També volem fer créixer la base social de l’entitat. Per fer-ho, creiem que és important oferir activitats diverses i generar un sentiment de pertinença que vagi més enllà de ser soci o participar puntualment en una festa”, diu Joana Gràcia.
Acabem amb una reflexió. “Creiem fermament en el paper que tenen les entitats juvenils a Vilanova. Les entitats no només organitzem activitats, sinó que també generem vincles entre les persones, creem espais de participació i contribuïm a construir una ciutat més cohesionada i activa. En el cas de les entitats juvenils, creiem que tenim un paper especialment important, perquè oferim als joves la possibilitat d’implicar-se en la vida de la ciutat, de prendre decisions i de construir projectes propis. També permetem que les noves generacions es facin seves les tradicions i les transformin perquè continuïn tenint sentit en el present i en el futur. La identitat vilanovina no es manté sola: necessita gent que la visqui, la comparteixi i la faci evolucionar”, aporta Magí Noés.
Tant de bo, tants joves tinguessin aquest esperit a la ciutat. Però no és tan així. Exemples com aquest és un model idoni a seguir per enfortir la comunitat i identitat vilanovina, que han escrit tantes pàgines d’història. Serveixi també l’exemple d’entitats que no han cabut en aquest reportatge com l’entusiasme de la Penya Filatèlica, l’impuls del renovat Círcol Catòlic i l’empenta de l’Apol·lo. Com dèiem és injust citar només algunes, però ha sigut impossible parlar amb 445 entitats, s’entén.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT