LA SELFIE

Avui, Manel Hernández

---

RMS Vilanova i la Geltrú

30-10-2026 13:10

El que va començar com una curiositat es va acabar convertint en una afició que compartim i que ens ha permès aprendre molt i valorar encara més aquest patrimoni tradicional

Manel Hernández. Eix

Selfie: Anglicisme equivalent a autofoto (fotografia que es fa un mateix). No recollit a DIEC. Fotografia que una persona fa d'ella mateixa, sola o amb altres persones, amb la finalitat de difondre-la a través de les xarxes socials. SINÒNIMS: autofoto

- Fes-te una presentació en un màxim de 10 línies

Em dic Manel Hernández i treballo des de fa molts anys en un supermercat. Paral·lelament, soc membre de l'associació La Molassa, dedicada a la recuperació i divulgació del patrimoni de pedra seca. Aquesta afició va començar durant la pandèmia, quan, juntament amb el meu amic Tomàs Lleó, vam decidir restaurar una barraca que es trobava en estat ruïnós. El que inicialment va ser una iniciativa espontània es va acabar convertint en una autèntica passió. Des d'aleshores, hem participat en diversos projectes de rehabilitació, contribuint a la conservació d'un patrimoni que considerem de gran valor històric, cultural i paisatgístic. M'apassiona la història i la preservació del nostre llegat cultural. En el meu temps lliure, també gaudeixo molt sortint amb bicicleta i recorrent els diferents camins i paisatges de la comarca.

- Canviaries alguna cosa de tu mateix/a

No canviaria res essencial de mi mateix. Com tothom, intento millorar i aprendre coses noves cada dia, tant en l'àmbit personal com en el professional. Tot i això, crec que totes les experiències viscudes, tant les bones com les dolentes, m'han ajudat a créixer i a convertir-me en la persona que soc avui. Considero que cada etapa, cada encert i cada dificultat han contribuït a formar la meva manera de ser, els meus valors i la meva manera d'entendre la vida. Per això, més que canviar qui soc, prefereixo continuar evolucionant i aprenent constantment.

- Un record recurrent de la infància

Un dels records més especials de la meva infància són els anys que vaig viure amb els meus pares i els meus germans a l'ermita de Sant Cristòfol, al costat del mar. Va ser una etapa molt feliç de la meva vida, marcada pel contacte amb la natura, la tranquil·litat i la convivència familiar. Guardo aquells anys amb molta estima, perquè van influir profundament en la meva manera de veure la vida i en els valors que tinc avui. El fet de créixer en un entorn tan especial em va ensenyar a apreciar la senzillesa, el paisatge i la importància de les relacions familiars. Sens dubte, és un record que sempre m'acompanyarà.

- Tens alguns paradís perdut

Si hagués de parlar d'un paradís perdut, diria que és la tranquil·litat i la senzillesa que es vivia a l'ermita de Sant Cristòfol. Era una etapa en què els dies passaven sense presses, envoltat de la natura, del mar i de la família. Recordo aquell entorn amb molta nostàlgia i estima, perquè representava una manera de viure més pausada i propera a allò que considero essencial. Tant aquell lloc com aquella època han deixat una empremta molt important en la meva vida i continuen sent, per a mi, un refugi de records i emocions.

- En el Kit de supervivència que ara recomanen tenir des de la Unió Europea i Protecció civil d’aquí quines són les

Tres coses imprescindibles: Aigua, aliments no peribles, radio a piles

Tres coses prescindibles: Llanterna, còpia de documents DNI, targeta sanitària i diners en efectiu

- El teu llibre Cartas a Lucilio - Seneca

- La teva cançó The winner takes it all – ABBA

- La teva pel·lícula (màxim dos) Star wars

- Que faries per un presentar un bon àpat

M’agrada reunir la família i els amics al voltant d’una bona paella feta al tros. Per a mi, un bon àpat no és només el menjar, sinó també compartir una estona, conversar, riure i gaudir de la companyia. Crec que aquests moments són els que creen els millors records.

- Quina relació tens amb les anomenades Xarxes socials

Tinc una bona relació amb les xarxes socials. Actualment les utilitzo principalment per documentar i difondre el procés de restauració dels nostres projectes relacionats amb la pedra seca. Crec que són una eina molt útil per donar visibilitat a aquesta tècnica tradicional i al patrimoni que representa, així com per apropar-lo a un públic més ampli. A més, ens permeten compartir l'evolució dels projectes en temps real, mostrar la feina que hi ha darrere de cada restauració i conscienciar sobre la importància de conservar i preservar aquest llegat cultural.

- Tens o voldries tenir alguna mascota. Quina?

No.

- Prefereixes estar a la Lluna de València o tenir la lluna en un cove

La lluna en un cove

- Què no faries mai...

Hi ha certes coses que no faria mai, com faltar al respecte a una altra persona o actuar de manera deshonesta. També evitaria prendre decisions que poguessin perjudicar conscientment els altres. Per a mi, és molt important mantenir sempre el respecte, l'honestedat i la coherència amb els meus valors, tant en l'àmbit personal com en el professional. Crec que aquests principis són fonamentals per construir relacions de confiança i actuar d'acord amb la manera com entenc la vida.

- Que t’agrada més i què menys de la ciutat

El que més m'agrada de la ciutat és que ofereix moltes oportunitats, serveis i activitats, i que sempre hi ha vida i moviment. També valoro molt el fet de poder estar relativament a prop tant del mar com de la natura, ja que això permet trobar espais de desconnexió i tranquil·litat. En canvi, el que menys m'agrada és el ritme de vida tan accelerat que sovint s'hi viu, així com l'estrès i el soroll que això comporta. Personalment, trobo a faltar una mica més de calma, un entorn més pausat i un major contacte amb els espais naturals.

- Quins serien els teus referents

Els meus principals referents són els meus pares, perquè m'han ensenyat, a través del seu exemple, el valor de l'esforç, el respecte i la constància. Gràcies a ells he après la importància de treballar amb dedicació, superar les dificultats i valorar allò que realment és important a la vida. La seva manera d'afrontar els reptes i els valors que m'han transmès han influït molt en la persona que soc avui. Per a mi, són una font d'inspiració i un exemple a seguir tant en l'àmbit personal com en el professional.

- Ets de donar o rebre consells

Soc una persona a qui li agrada tant donar consells com rebre'n. Crec que escoltar diferents punts de vista és molt important per continuar aprenent, créixer personalment i prendre millors decisions. També m'agrada ajudar els altres quan ho necessiten, intentant aportar la meva experiència o la meva manera de veure les coses. Alhora, considero que sempre es pot aprendre de les experiències, els coneixements i les opinions dels altres, per això procuro mantenir una actitud oberta i receptiva davant dels consells que em donen.

- De quin carnet que portes a la bossa o tens a casa et sents més orgullós/osa

El carnet del qual em sento més orgullós és el de l'entitat La Molassa, dedicada a la conservació i divulgació de la tècnica de la pedra seca. Per a mi, aquest carnet representa molt més que la pertinença a una associació: simbolitza el meu compromís amb la preservació del patrimoni històric i cultural, així com la meva implicació en el treball voluntari per recuperar i restaurar molasses i altres construccions tradicionals. Formar part d'aquest projecte m'ha permès aprendre, compartir experiències i contribuir a la conservació d'un llegat que considero molt valuós. Sens dubte, és una part important de la meva identitat i del meu vincle amb el territori.

- Llençar-te de trampolí o nedar i guardar la roba

Nedar i guardar la roba

- En una relació. Més física o més química?

En una relació valoro tant la connexió física com la química emocional, ja que considero que totes dues són importants. Tot i això, per a mi té més pes la química, la confiança i la complicitat que es crea entre dues persones. Crec que una relació sòlida es construeix a partir del respecte mutu, la comunicació i la capacitat de compartir experiències, inquietuds i projectes de vida. Al final, la connexió emocional i la confiança són els pilars fonamentals de qualsevol relació duradora.

- Córrer és de covards?

Córrer no és de covards. De vegades, el més valent és saber quan cal marxar.

- La sortida de sol anant a dormir o a llevant-te

Llevant-me

- Ser el responsable d’una botiga d’alimentació segur que porta alguns problemes. Quin ha estat el moment en que t’has trobat en una situació de resolució complicada i com t’hi has fet per trobar solució?

Durant la pandèmia, la feina al supermercat va ser molt intensa i caòtica molts dies, amb molta pressió i una gran afluència de clients. Tot i això, va ser una etapa que em va fer aprendre a gestionar millor l'estrès, a mantenir la calma i a treballar en equip per donar el millor servei possible en una situació difícil.

- Hi la el mite de que “El client sempre té la raó”. Ho creus de veritat o és una dita sense fonament?

Hi ha la frase que "el client sempre té la raó", però jo crec que no sempre és literal. El més important és escoltar el client, entendre la seva situació i intentar donar-li la millor solució possible amb respecte i professionalitat. Una bona atenció al client es basa en el diàleg i en trobar solucions justes per a ambdues parts.

- Quin productes són els que més es roben? Com reacciones quan tens la certesa de algú s’ha posat un cosa al cistell per amagar-ho?

Els productes que acostumen a patir més furts són, generalment, aquells de valor elevat i de mida reduïda, com alguns productes de cosmètica i cura personal (per exemple, tractaments o suavitzants per al cabell), begudes alcohòliques, cafè i altres articles que sovint es troben protegits amb sistemes de seguretat o dins de vitrines tancades.

Pel que fa a la situació en què hi ha la certesa que una persona ha amagat un producte al cistell o entre les seves pertinences, l'empresa disposa d'un protocol d'actuació intern que s'ha de seguir en aquests casos

- És complicat estructurar i distribuir els diversos productes que teniu? Els poseu amb criteris de major visibilitat o hi ha col·locacions estratègiques per augmentar la venda.

L'estructuració i distribució dels productes requereix una certa planificació, ja que cal tenir en compte diversos factors com l'espai disponible, la comoditat per al client i l'organització del supermercat. En general, els productes es col·loquen seguint criteris de visibilitat i accessibilitat, prioritzant aquells que poden tenir més demanda o que es volen destacar. També hi ha determinades ubicacions estratègiques dins de l'establiment que poden ajudar a augmentar la visibilitat i afavorir les vendes, sempre seguint les directrius comercials establertes per l'empresa.

- El sector comercial està en crisi?

Crec que més que parlar d'una crisi permanent, hauríem de parlar d'un sector que està en constant transformació. El comerç ha hagut d'adaptar-se als canvis en els hàbits de consum, a l'augment de les compres per internet i a les noves exigències dels clients. Això ha fet que molts establiments tradicionals hagin tingut dificultats per competir, especialment els petits comerços, que sovint no disposen dels mateixos recursos que les grans superfícies o les plataformes digitals.

Tot i això, considero que el comerç de proximitat continua tenint un paper molt important, perquè ofereix un tracte més personalitzat, crea vincles amb els clients i contribueix a la vida social i econòmica dels barris i pobles. Per poder continuar sent competitiu, el sector ha d'adaptar-se constantment, incorporant noves tecnologies, millorant l'experiència del client i oferint un valor afegit que vagi més enllà del preu.

Per tant, no crec que el sector comercial estigui en crisi en el sentit que estigui destinat a desaparèixer, sinó que està vivint una etapa de canvis profunds que obliguen els professionals a reinventar-se i a buscar noves maneres de respondre a les necessitats dels consumidors.

- Quina habilitat has hagut d'aprendre que no esperaves necessitar?

Una de les habilitats que més he hagut d'aprendre i que no esperava que fos tan important és la capacitat de gestionar els conflictes i mantenir la calma sota pressió. Sovint pensem que el més important és tenir coneixements tècnics o experiència, però amb el temps he descobert que saber escoltar, empatitzar amb les altres persones i trobar solucions en situacions complicades és igual o més valuós. També he hagut d'aprendre a ser pacient i a adaptar-me ràpidament als canvis i als imprevistos, perquè no sempre les coses surten com les planifiquem. Aquesta capacitat d'adaptació i de comunicació m'ha ajudat tant en l'àmbit laboral com en el personal.

- Això de la rehabilitació de les cabanes de pedra seca de que et ve?

La veritat és que va sorgir d'una manera molt espontània. Un dia, el meu amic Tomàs i jo estàvem caminant pel camp i vam trobar una molassa en molt mal estat. Ens va cridar l'atenció i, gairebé sense pensar-ho massa, vam decidir intentar arreglar-la entre tots dos. A mesura que hi treballàvem, vam començar a interessar-nos cada vegada més per la tècnica de la pedra seca, la història que hi ha al darrere i el valor patrimonial d'aquestes construccions. El que va començar com una curiositat es va acabar convertint en una afició que compartim i que ens ha permès aprendre molt i valorar encara més aquest patrimoni tradicional.

- Suposem que molta paciència i observació i si una pedra encaixa a la primera, et preocupa haver fet alguna cosa malament?

No, perquè abans de col·locar una pedra ho revisem tot amb molta cura. Ens mirem bé la forma, la mida i com encaixarà amb la resta de l'estructura. De fet, és bastant complicat que una pedra encaixi perfectament a la primera, ja que la pedra seca requereix molta precisió i paciència. Quan passa, més que preocupar-nos, ho considerem una satisfacció, perquè vol dir que hem fet una bona observació i una bona tria de la pedra.

- Si els  avantpassats veiessin les eines modernes, pensarien que fas trampes?

Probablement sí, però també crec que entendrien que les eines modernes són una ajuda i no substitueixen el coneixement ni l'experiència. En la construcció de pedra seca, la part més important continua sent saber observar, tenir paciència i entendre com encaixa cada pedra. Les eines actuals poden facilitar algunes tasques, però la tècnica i l'ofici continuen sent els mateixos. De fet, estic convençut que molts dels nostres avantpassats, si haguessin tingut accés a aquestes eines, també les haurien utilitzat per treballar de manera més eficient.

- La tècnica la vas aprendre sobre la mateixa feina o hi ha algunes lliçons que cal aprendre abans de començar

En el nostre cas, la tècnica l'hem après sobretot fent. Al principi no teníem una formació prèvia específica, però a mesura que anàvem treballant, observant i cometent errors, hem anat aprenent com s'han de col·locar les pedres i com aconseguir que les estructures siguin estables. Tot i això, crec que també és important informar-se i aprendre de persones amb experiència, perquè hi ha coneixements i tècniques tradicionals que no s'aprenen només amb la pràctica. Al final, la millor manera d'aprendre és combinar la teoria amb moltes hores de feina i paciència.

- Per què creus que és important conservar les construccions de pedra seca?

Crec que és important conservar les construccions de pedra seca perquè formen part del nostre patrimoni històric i cultural. Aquestes construccions expliquen com vivien i treballaven els nostres avantpassats, i representen un coneixement tradicional que s'ha transmès de generació en generació. A més, són un exemple d'arquitectura sostenible, feta amb materials de l'entorn i sense necessitat de ciment ni altres elements moderns. Conservar-les no només és preservar una part de la nostra història, sinó també mantenir viu un ofici i una manera d'entendre la relació entre les persones i el territori.

- Quina funció tenien tradicionalment les cabanes de pedra seca? I ara quines podrien tenir?

Tradicionalment, les cabanes de pedra seca servien principalment com a refugi per als pagesos i ramaders. Eren espais on es podien protegir de la pluja, el fred o la calor mentre treballaven al camp, i també s'utilitzaven per guardar eines, menjar o, en alguns casos, animals. Actualment, aquestes construccions ja no tenen la mateixa funció pràctica, però han adquirit un gran valor patrimonial, històric i cultural. Avui dia poden servir per preservar la memòria i les tradicions del territori, per fomentar el turisme cultural i de natura, i com a recurs educatiu per donar a conèixer les tècniques constructives tradicionals i la relació dels nostres avantpassats amb el paisatge

- Creus que tenen avui valor cultural com a mostra d’una arquitectura popular i pràctica? Hi veus algun futur a aquest tipus de construcció i quin us col·lectiu se’ls podria donar.

Sí, crec que aquest tipus de construcció té molt de futur, especialment si es continua apostant per la seva conservació i difusió. Més enllà de la funció concreta que puguin tenir les cabanes o les construccions restaurades, el més important és preservar i transmetre la tècnica de la pedra seca, que va ser reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquest reconeixement demostra el gran valor cultural, històric i social d'aquest coneixement tradicional.

Pel que fa als usos col·lectius, aquestes construccions poden formar part de rutes culturals i de senderisme, projectes educatius, activitats de divulgació del patrimoni o iniciatives de turisme sostenible. A més, contribueixen a mantenir la identitat i el paisatge del territori. Per això, considero que el futur de la pedra seca no passa només per conservar les construccions existents, sinó sobretot per garantir que la tècnica, els coneixements i els valors que representa es continuïn transmetent a les futures generacions.

- De quina molassa et sent més orgullós d’haver ajudat a rehabilitar

La molassa de la qual em sento més orgullós d'haver ajudat a rehabilitar és la del Fons de les Oliveres. Va ser un projecte molt especial perquè va representar moltes hores de feina, esforç i aprenentatge. Tant el meu amic Tomàs com jo hi vam dedicar molt temps i paciència, intentant respectar al màxim la tècnica tradicional de la pedra seca.

- Pertanys a l’entitat la Molassa. Quin objectius us plantgeu... 

Els principals objectius que ens plantegem des de l'entitat La Molassa són divulgar i donar a conèixer la tècnica tradicional de la pedra seca, així com contribuir a la seva conservació i transmissió. Volem protegir i reconstruir les molasses i altres construccions de pedra seca que es troben en mal estat, sempre respectant les tècniques tradicionals.

També ens agradaria poder recuperar un conjunt de molasses que la gent pugui visitar i conèixer, convertint-les en un element de valor cultural, històric i paisatgístic del nostre territori. A més, un altre dels nostres objectius és donar-nos a conèixer a més persones, especialment a les noves generacions, perquè entenguin la importància d'aquest patrimoni i de la tècnica de la pedra seca, reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

- Si pugues canviaria...

Si pogués canviar alguna cosa, canviaria el model de ciutat actual, que sovint és massa gran, massificat i accelerat. Crec que vivim en una societat on tot passa molt ràpid i on, moltes vegades, es perd el contacte amb l'entorn, la tranquil·litat i les relacions personals. M'agradaria un model de ciutat més sostenible, més humà i més connectat amb la natura i amb el patrimoni del territori.

- Si pugues eliminaria...

Si pogués eliminar alguna cosa, eliminaria l'incivisme. Considero que la manca de respecte envers les persones, els espais públics i el patrimoni és un dels problemes més importants de la nostra societat. Crec que el respecte, la convivència i la responsabilitat col·lectiva són valors fonamentals que hauríem de preservar.

- Si pugues mantindria...

Si pogués mantenir alguna cosa, mantindria i protegiria el patrimoni històric i cultural de la ciutat, així com el comerç local. Considero que tots dos elements formen part de la identitat i de l'essència d'un territori. El patrimoni ens permet conservar la nostra història i les nostres arrels, mentre que el comerç de proximitat contribueix a mantenir la vida social, el tracte humà i la personalitat pròpia dels barris i les ciutats. Crec que és important preservar aquests valors davant dels canvis i la globalització, perquè són els que donen caràcter, cohesió i sentit de comunitat al lloc on vivim.

- M’agradaria treballar de...

M'agradaria treballar en un àmbit que em permetés estar en contacte amb les persones, ajudar-les i, al mateix temps, mantenir una relació estreta amb la natura. Per a mi, és important que la feina tingui una utilitat social, que em permeti aportar alguna cosa als altres i desenvolupar-me en un entorn proper, humà i vinculat al territori.

- Els més enllà és...

Els més enllà és un gran interrogant que probablement ningú pot respondre amb certesa. Personalment, crec que cadascú construeix la seva pròpia manera d'entendre què hi ha després de la vida, a partir de les seves experiències, creences i valors. M'agrada pensar que, d'alguna manera, les persones continuen presents a través del record, de les seves accions i de la petjada que deixen en els altres.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

• La Selfie
• Manel Hernández
• RMS
• Vilanova i la Geltrú

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies