PUBLICITAT
POLÍTICA INTERNACIONAL
01-11-2026 11:39
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
Si ens quedem en la resolució dels problemes en l’àmbit polític, i en concret en les eleccions dels diversos països, podem descobrir com, aquell antic principi de la lluita entre 2 partits (dreta i esquerra o republicans i monàrquics) que es resolia en una votació que donava la majoria a un dels dos que, en ser dominant, assumia el poder en estat pur, hem passat al camp dels desitjos quasi impossibles, fruit de l’aparició de nous grups polítics que es reparteixen el poder entre ells sense arribar, sovint, a formar una majoria estable. Sobretot perquè els minoritaris senten la necessitat de mostrar el seu poder per obligar al majoritari més o menys amic, a acceptar les seves condicions.
Però, com deia, les coses estan canviant i aquestes coalicions son cada cop més fràgils, fruit de la necessitat d’ajuntar grups que, fins el dia de la votació, es diuen el nom del porc. El cas israelià n’és avui un exemple. Els 101 vots dels partits israelians (53 per Netanyahu i 48 per Eisenkot) junt amb els 19 de la rivalitat dels dos grups àrabs (11 per la Llista Conjunta i 8 per la Llista Àrab Unida) han deixat a Netanyahu com a únic líder possible d’una coalició que pot lograr la majoria absoluta aliant-se amb els àrabs de la Llista Conjunta (53 + 11) al temps que converteix el panorama israelià en un veritable cocktail explosiu que, en qualsevol moment pot trencar la coalició (sigui la que sigui) i obligar a convocar noves eleccions.
A aquest panorama delicat i penjat del fil d’una majoria no assertiva sotmesa a una colla de pactes que, com si fos un camp de mines susceptible de ser trepitjat en qualsevol moment, manté a la població amb l’ai al cor, esperant el salt pels aires dels pactes i acords. Un esclat que tant sols impedia, tradicionalment, la bona voluntat dels partits.
Aqui, les coses també han canviat. La interpretació més o menys generosa i definitiva que es feia de les lleis, deixant en mans dels òrgans legislatius (Parlaments, governs i similars) la solució dels conflictes o interpretacions que es fan de tot el que envolta la política, ha deixat pas a una generalització de interpretacions de tota mena de les que no queden excloses certes situacions que el legislador va deixar obertes (per oblit o error) i que ara poden fer-ho saltar tot pels aires.
La prova, evident i un punt ridícula, la tenim en les eleccions de mig mandat que estan a caure als Estats Units. Allà, a la regió de Alaska, les llistes de candidats inclouen dos ciutadans amb el mateix nom, Daniel Sullivan, però afiliats cadascun a un dels partits dominants (republicans i demòcrates). Pel que sembla, la normativa de les votacions impedeix fer anotacions en les paperetes per aclarir a la mesa que ha de validar el vot, a quin dels dos candidats es refereix.
Seguint la via legal, sembla que els tribunals ordenaran que els vots quedin retinguts fins que (missió impossible) algú pugui escatir el dubte. Perquè, a més, la papereta només pot rebre, insisteixo; el nom del Daniel Sullivan de torn, sense precisar si és el republicà o el demòcrata.
Cert que les eleccions de mig mandat afecten només al Senat nord-americà, però potser cal recordar que el sistema ianqui és bicameral. I que cada una de les cambres té possibilitats d’esguerrar el mandat de l’altra i, per tant, de regalar-li dos anys plàcids o dos anys d’infern al president actual i al grup polític que representa.
Agradi o no, és el que hi ha. I tot sembla indicar que aquelles situacions de mandat de quatre anys (o els que fossin) en pau, son ja història. I que si s’aguanten més o menys temps, és sempre per motius aliens que, en aquest món interconnectat i canviant, son minimitzats o magnificats per grups aliens que generalment, no tenen molt a veure amb la política però que saben que aquesta és una bona via per aconseguir poder.
La prova, enèsima, la tenim en com un funcionament deficient d’un àmbit de la nostra vida pot fer trontollar la política. O algú creu que la constatació d’un error humà (o varis en cadena) en la catàstrofe dels trens d’alta velocitat limitarà les conseqüències a constatar una manca d’inversió o un excés de desídia?
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT