DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS
☰ ☰

ALDARULLS

El Vendrell, capital del Blocus… i de les preguntes sense resposta


Montserrat Nin Duran El Vendrell

03-11-2026 17:20

Hi ha fenòmens que comencen a París, passen per Barcelona, s'estenen per altres ciutats i, quan sembla que ja tenim prou feina mirant què passa al món, decideixen fer una parada al Vendrell

Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.


Afegeix-nos com a mitjà preferit a Google

Policia local a la Rambla del Vendrell. Ajt. del Vendrell

Perquè nosaltres també tenim dret a tenir una mica de projecció internacional, encara que sigui amb un cartell anònim, una convocatòria a les xarxes i una revolta que, finalment, no va arribar ni a fer el vermut a la Rambla.

El «Blocus Vendrell» havia de tenir lloc el 30 d'octubre. El context no era precisament tranquil: a Barcelona hi havia hagut aldarulls, saquejos i detencions, mentre que a França les protestes juvenils havien adquirit una dimensió molt més àmplia. I, de cop, el Vendrell apareixia en aquest mapa de convocatòries digitals, compartint cartell amb ciutats de molta més població i tradició de mobilització. Una promoció turística una mica peculiar, però promoció al cap i a la fi.

El que resulta curiós és la dimensió que va adquirir l'avís abans que passés res. L'Ajuntament es va coordinar amb la Policia Local i els Mossos d'Esquadra, es van retirar contenidors, tanques i altres elements del carrer, es va preparar un dispositiu amb diferents unitats policials i més de 150 comerciants van assistir a una reunió per conèixer les mesures previstes. Tot plegat, davant d'una convocatòria de la qual no se'n coneixia l'autoria i que, segons les informacions publicades, ni tan sols tenia garantida la seva celebració.

I aquí és on una comença a fer-se preguntes. No pas sobre la necessitat de prevenir, perquè la seguretat dels comerciants i dels ciutadans no és cap broma, sinó sobre la proporcionalitat, la informació i la manera com es va construir l'escenari. A les grans ciutats, amb incidents reals i milers de persones al carrer, els dispositius policials tenien una explicació evident. Però al Vendrell, amb una convocatòria anònima i de credibilitat incerta, la maquinària preventiva també es va posar en marxa amb una intensitat considerable.

Mentrestant, la informació semblava circular a diferents velocitats. Els comerciants van ser convocats per rebre explicacions directes sobre el dispositiu, mentre que molts ciutadans ens assabentàvem de la situació a través de titulars i comentaris, sense saber ben bé qui convocava, què hi havia al darrere o fins a quin punt el perill era real. Potser és normal que els establiments rebin una comunicació específica quan poden ser objectiu d'atacs, però no estaria de més que la ciutadania també pogués entendre amb la mateixa claredat què està passant al seu municipi.

I encara queda una altra qüestió: per què el Vendrell? Com és que una convocatòria que apareix enmig d'un fenomen internacional acaba situant la nostra Rambla en el mateix relat que París i Barcelona? Qui va decidir posar-nos al mapa? Qui va difondre el cartell? I, sobretot, com pot ser que una convocatòria sense autor conegut aconsegueixi mobilitzar tanta atenció institucional abans que ningú pugui confirmar si realment hi haurà algú al carrer?

No cal buscar-hi grans conspiracions ni posar-hi música de thriller polític. De vegades, les coincidències són només coincidències. Però quan s'acosten determinades dates, quan l'alarma creix més de pressa que les explicacions i quan una situació de risc incert acaba ocupant tant d'espai públic, potser és legítim preguntar-se qui marca el relat, qui en gestiona l'escenografia i qui acaba apareixent davant la ciutadania com aquell que té la situació sota control.

El 30 d'octubre, la Rambla va continuar fent de Rambla. No hi va haver cap revolta, cap aldarull ni cap gran escena de pel·lícula. Els contenidors, això sí, havien fet les maletes preventivament.

I al final ens queda una pregunta que no necessita passamuntanyes: potser al Vendrell no va arribar el Blocus, però l'alarma sí. I aquesta, curiosament, va tenir una organització força més visible que la mateixa convocatòria.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.