PUBLICITAT
LITERATURA
12-11-2026 12:05
Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.
La ubicació temporal del relat en el moment en que hi ha la sentència del procés conra els líders de l’independentisme català que va portar manifestacions amb greus aldarulls. El llibre reflexiona sobre el procés, sobretot en la seva fase final i l’enfrontament entre els mateixos independentistes i ho fa en paral·lel a la narració dels fets d’octubre de l’any 1937, on una altre divisió entre el partit comunista i els trotskistes va acabar en divisió, enfrontaments, repressió i la mort de molts militants del POUM, entre ells el del seu líder Andreu Nin. Fet que va portar a què els republicans catalans es van matar entre ells mentre feien la guerra contra les tropes de Franco. Va prevaldre la divisió entre els republicans abans de combatre l’enemic comú.
Carles Casajuana Palet neix a Sant Cugat del Vallès. L'any 1976 es llicencia en Ciències Econòmiques i en Dret, obté el diploma d'Estudis Internacionals de l'Escola Diplomàtica i, l'any 1980, ingressa a la Carrera Diplomàtica. Descobreix l'Extrem Orient. Comença a escriure Tap d'escopeta, la novel·la amb què es dóna a conèixer com a escriptor, una novel·la sobre la vida nocturna a Barcelona a l'època de la transició, que es publica l'any 1987 a Edicions dels Quaderns Crema. Publica Bondage (Quaderns Crema, 1989) i La puresa del porc (Quaderns Crema, 1990), que presenta la relació conflictiva d'un escriptor amb la pròpia obra com una sàtira subtil de la indústria literària.
Entre els anys 1989 i 1992 col·labora mensualment a La Vanguardia. Col·labora al desaparegut Diari de Barcelona. Publica Punt de fuga (Quaderns Crema, 1992), L'any 1996 publica l'assaig Pla i Nietzsche: afinitats i coincidències (Edicions 62, 1996), que analitza la influència del filòsof alemany en l'obra i el pensament de Josep Pla.
Publica Esperit d'evasió (Quaderns Crema, 1998), segueix amb la novel·la Diumenge de temptació (Quaderns Crema, 2001), l'any 2005 publica Kuala Lumpur (Quaderns Crema, 2005), recreant en clau de novel·la negra les grandeses i les misèries de la Malàisia contemporània.
L'any 2008. Guanya el Premi Ramon Llull i obté un gran èxit editorial amb la novel·la L'últim home que parlava català (Editorial Planeta, 2009). Al cap de dos anys, publica Un escàndol sense importància (Editorial Columna, 2011), una novel·la sobre la hipocresia i sobre la presumpció de culpabilitat que pesa avui sobre els homes que fan front a una acusació en matèria sexual.
L'any 2012 Publica El melic del món (Editorial Columna, 2013), protagonitzada de nou pels dos escriptors de L'últim home que parlava català i centrada en el món editorial i en el tema de la identitat de Catalunya. També publica una versió revisada d'Esperit d'evasió (Labutxaca, 2013). L'any 2014 guanya el Premi Godó de reporterisme i assaig periodístic amb Les lleis del castell. Notes sobre el poder (Pòrtic, 2014), un retrat irònic del poder i del misteri del seu exercici. El 2017 publica la novel·la Retorn (Edicions 62), un retrat del poeta Josep Carner i una radiografia del catalanisme a les acaballes del franquisme. El 2019 publica Les pompes del diable, una novel·la d'humor sobre la corrupció.
Des d'agost de 2013 col·labora setmanalment a La Vanguardia. Des de 2009 també col·labora esporàdicament a El País.
És membre de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i membre del patronat de l'organització no governamental Alianza para la Solidaritat.
La novel·la es centra en tres personatges en la Barcelona post procés i en el moment en que la sentència genera un seguit de protestes per la seva duresa i per considerar una part del país que les sentències són volgudament injustes.
Els protagonistes principals són en Ramon Balaguer un reconegut escriptor en llengua castellana que viu a Catalunya. Està travessant un període de sequera creativa però va treballant en un taller d’escriptura organitzat per la Universitat. Manté posicions anti independentistes i per tant considera, amb dubtes però, que la sentencia correspon a uns fets jutjats i que van significar saltar-se les lleis del país.
En contraposició a Balaguer trobarem a Miquel Rovira un reconegut escriptor també en llengua catalana. Ha fet diverses novel·les i assaigs sobre el país. Militant de l’independentisme està enfrontat a Balaguer des de que aquets li va encarregar i publicar un assaig que va ser un fiasco editorial i fins i tot Balaguer va perdre la feina.
Ara està entestat en articular una novel·la sobre el fets de maig del 1937 i l’enfrontament entre comunistes i trosquistes que va significar una repressió de molts militants vinculats al POUM entre ell el seu dirigent Andreu Nin. A través dels seus protagonistes ve a explicar que els enfrontaments al nostre país sempre trenquen alguna esperança de millorar el país. Rovira a través de la novel·la vol fer un cert paral·lelisme amb el moment del procés i la divisió de l’independentisme. Rovira es fa però un pregunta important pel procés creatiu. Com ha d'actuar un escriptor que vol escriure una novel·la sobre «l'enemic dins de les mateixes files»? Això li genera dubtes i va reescrivint al història fins trobar el punt d’equilibri entre la política i la ficció novel·lada, és planteja amb recurrència i sense certeses si és si una novel·la pot o ha de contenir missatges polítics .
I entremig d’ells hi trobem a al Chantal Grenier una estudiant canadenca que està elaborant una tesi sobre el paper de les dones que van venir a la guerra civil. Es deixa caure pel taller literari de Balaguer i comencen una relació. Balaguer l’adreça a Rovira que potser podrà ajudar-la en la recerca d’algunes persones i entendre el context de la mateixa guerra. Amb Rovira també la Chantal començarà una relació. Fet que generarà un triangle amorós amb un paper més aviat galdós per part del dos escriptors davant la situació.
El llibre planteja debats sobre literatura, parla de la divisió política i social, ens planteja els dubtes existencials dels escriptors un que no acaba de trobar la seva línia literària i l’altre que va treballant i recreant la novel·là que està escrivint. Em paral·lel també de la hipocresia de la universitat en les relacions consentides entre professorat i alumant.
Molt ben narrada va seguint l’evolució de la relació entre els dos escriptors i amb la Chantal. Reflexiona sobre el procés, el de l’independentisme i el procés creatiu literari.
Molt interessant.
La guerra dins de la guerra
Carles Casajuana
Col·lecció A tot vent, 825
Editorial Proa
Barcelona, maig 2025
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT