DIARI INDEPENDENT DEL GRAN PENEDÈS
☰ ☰

CIMENT CATALÀ

Les empreses explotadores de les pedreres del Garraf demanen allargar l'activitat més enllà del 2029, fins a esgotar-les


ACN/ Gemma Sánchez Sitges

20-11-2026 15:28

L'Ajuntament de Sitges i els veïns de les cases més propers s'hi oposen

Vols trobar més fàcilment les notícies d’Eix Diari a Google? Fes d’Eix Diari la teva font preferida a Google i no et perdis l’actualitat del territori.


Afegeix-nos com a mitjà preferit a Google

Les empreses explotadores de les pedreres del Garraf demanen allargar l'activitat més enllà del 2029, fins a esgotar-les. ACN

Les tres empreses que exploten les pedreres del Massís del Garraf -Portland, Promsa i Holcim- han demanat a la Generalitat iniciar els tràmits per allargar els permisos d'activitat més enllà de l'abril del 2029, data en què acaba la llicència actual. Les cimenteres argumenten que les pedreres "encara disposen de reserves importants" i que el termini d'ara "no s'ajusta a les necessitats actuals". Volen allargar el permís amb una modificació del pla especial de protecció del parc natural, de manera que es permeti extraure pedra "fins a l'esgotament dels recursos disponibles, sense ampliar els àmbits físics ni implantar noves explotacions". Tant l'Ajuntament de Sitges com els veïns del nucli de Garraf, molt pròxims a les pedreres, s'hi oposen.

En una comunicació enviada per la Direcció General de Polítiques Ambientals, la Generalitat ha notificat als ajuntaments de l'àrea d'influència de les pedreres la petició de les empreses explotadores. Per modificar el pla especial de protecció del parc natural, la normativa fixa que cal informar les administracions afectades perquè hi facin les seves aportacions.

Les pedreres afectades són Vallcarca, la Falconera, las Cuevas, i la Ginesta i Juan. Les tres primeres estan plenament en actiu. Si bé se situen íntegrament al terme municipal de Sitges i representen el 2,82% del Massís del Garraf, el document que es vol modificar afecta tot el parc. Això vol dir que també engloba terrenys dels termes municipals de Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Olivella, Castelldefels, Begues, Gavà, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès.

La Generalitat ha comunicat als ajuntaments que tenen fins a l'1 de desembre per dir-hi la seva sobre la petició de les tres empreses cimenteres. A la carta, la Direcció General explica que les tres explotadores consideren les pedreres com a "estratègiques per al subministrament d'àrids a l'àrea metropolitana". Diuen que les tres pedreres en actiu tenen capacitat per continuar sent explotades.

El Document Inicial Estratègic (DIE) presentat per les cimenteres per modificar el pla de protecció planteja tres possibilitats: no tocar el pla, actualitzar-lo perllongant l'activitat extractiva fins a acabar els recursos o bé que l'allargament vagi vinculat a la fi de les concessions mineres. De les tres possibilitats, les cimenteres defensen la segona, fent una modificació del pla de protecció per crear una nova subzona ZTE (Zones de Tractament Especial). Remarquen que així "es podria mantenir l'activitat extractiva dins àmbits ja transformats, sense habilitar noves explotacions ni ampliar l'ús extractiu cap a sectors no autoritzats".

Oposició des de Sitges

Tant l'Ajuntament de Sitges com els veïns més pròxims rebutgen frontalment allargar la vida de les pedreres. Al maig, quan el consistori va saber les intencions de les cimenteres, es va aprovar una moció a petició dels veïns refusant aquesta possibilitat. L'alcaldessa, Aurora Carbonell, sempre ha dit que "el futur del Garraf passa per la preservació de l’entorn natural i la qualitat de vida del veïnat, i no per allargar una activitat extractiva que genera un ampli rebuig social".

L'Associació de Veïns de Garraf sosté que l'activitat els ha generat molèsties acústiques i ambientals des de fa 30 anys, i asseguren que el consum de ciment a l'àrea metropolitana no justifica mantenir l'activitat de les pedreres. Apunten que disposen d'estudis en què la meitat del ciment produït a Catalunya es destina a exportacions.

L'Associació de Veïns de Garraf sosté que l'activitat els ha generat molèsties acústiques i ambientals des de fa 30 anys, i asseguren que el consum de ciment a l'àrea metropolitana no justifica mantenir l'activitat de les pedreres. Apunten que disposen d'estudis en què la meitat del ciment produït a Catalunya es destina a exportacions.

Retreuen a la Generalitat que la carta enviada als ajuntaments se centri en les necessitats d'explotació manifestades per les cimenteres "i no en l'afectació a la salut i el medi ambient". Alhora, com que les empreses ja han dit que no ampliaran el perímetre, temen que l'explotació en profunditat "provoqui més tremolors" i faci aflorar gasos contaminants procedents de l'antic abocador de Vall de'n Joan.

Insisteixen que els contractes del 1986 signats per fixar l'explotació fins al 2029 especifiquen que el termini és "improrrogable" i diuen que així ho defensaran, "si cal, anant als tribunals".

Ciment Català defensa la continuïtat

Des de Ciment Català, l’entitat que agrupa les empreses fabricants de ciment a Catalunya, defensen la necessitat d'ampliar l'ús de les pedreres perquè "no existeixen alternatives viables ni sostenibles". El director, Albert Avellaneda, sosté a l'ACN que la proximitat "estratègica" amb l'àrea metropolitana és "el principal valor" de les explotacions del Garraf perquè poden garantir un subministrament "constant, eficient i amb mínim impacte de transport possible".

Recorda que els àrids extrets del Massís del Garraf cobreixen el 54% de la demanda metropolitana, i augura que tancar-les tindria un impacte creixent sobre el medi natural per les emissions d'haver de transportar el mateix material per carretera des d'altres pedreres llunyanes.

Pel que fa a convivència amb els veïns, remarca que els últims deu anys les cimenteres han invertit 16 milions d'euros en sistemes innovadors per controlar l'emissió de pols i mantenir a ratlla les vibracions de les voladures.

Respecte a l'explotació en profunditat, Avellaneda apunta que aquest mètode permetrà la generació de basses o llacunes que fomentin la biodiversitat el dia que s'hagi de fer la restauració de l'indret. Posa com a exemple les pedreres ja restaurades "com a exemple de convivència de l'explotació industrial amb la protecció de la fauna i flora". En aquest sentit, explica que s'ha potenciat la reforestació del Margalló i s'han fet accions per fomentar hàbitats per a aus protegides, com l'àliga cuabarrada o el còlit negre.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.


Subscriu-te ara!


Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:


WhatsApp! Telegram!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.