COL·LABORACIÓ
22-12-2005 19:42
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Els valors amb els que ens han educat els nostres antecessors i que nosaltres hem tramès als nostres fills estan en clar retrocés. Uns valors que, si ho volen, estaven immersos en una etapa política de manca de llibertats. No és el cas actual. Sortosament, l'educació viscuda en democràcia i aplicada sense coerció tindria que ser modèlica. Dic, tindria. La realitat és molt diferent. Tristos exemples els tenim per tot arreu. No cedir el seient del metro a una persona gran. No ajudar a baixar a qui ho necessita de l'autobús. Pintar-ho i ratllar-ho tot. No recollir les caques de gos. Llençar papers, ampolles i gots per les voreres...
De tot això, ara, en diuen mostres d'incivilitat. Abans en deien urbanitat. Però no són exclusius de les ciutats. Als pobles es repeteix el fenomen. Les administracions locals posen tots els mitjans al seu abast per tapar forats. Netegen, fan campanyes, canvien el mobiliari urbà. Això no soluciona el problema, els fa el llit. Aquesta no es pot considerar una manera d'educar.
La responsabilitat de que existeixin brètols i persones mal educades la té la societat en els seus diferents àmbits. Les famílies, les escoles i la sensibilitat social orquestrada per les campanyes d'educabilitat.
Hi ha pares que passen molt per la seva pròpia comoditat. Hi ha mestres que estan cremats i farts de fer una feina que no només els correspon a ells. I la publicitat institucional és, a vegades, tant ensucrada que no es correspon amb la realitat.
Potser hem privat a varies generacions de les normes més primàries de convivència i el transit de certs valors ha trontollat. No voldria pensar, com en tantes altres coses, que hem arribat tard.
PUBLICITAT
PUBLICITAT