La Línia Orbital suposarà més d'un centenar de quilòmetres de vies i 25 parades durant el recorregut. L'estudi de traçat ha analitzat diferents alternatives seguint criteris ambientals, funcionals, econòmics i geològics. De fet, el que s'ha presentat ara és el traçat escollit com a òptim, que encara pot estar subjecte a modificacions, ja que el mateix estudi presenta altres alternatives que es concretaran i definiran durant la redacció del seu Pla director.
Tot i ser concebuda duna manera global, per tal de desenvolupar-la, aquesta línia sha dividit en els trams següents: -Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès, per Sant Pere de Ribes i Canyelles. -Martorell-Terrassa. -Sabadell- Granollers per Barberà del Vallès, Santa Perpètua, Mollet i Parets o Montmeló. -Granollers- Mataró, per la Roca del Vallès i Argentona .
El traçat es completa amb dos trams que ja es troben funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària estatal, que són el de Vilafranca del Penedès - Martorell i el de Terrassa-Sabadell. Aquesta línia es caracteritza per tenir un traçat que creua una àrea molt urbanitzada i un terreny notablement accidentat. El soterrament en algunes zones urbanes i el pas en túnel per reduir al màxim l impacte ambiental en alguna zona fan que es prevegi que un 31% del nous trams sigui en túnel.
Així, seguint aquest traçat proposat, la nova línia comptarà amb un total de 106 quilòmetres, dels quals 55 seran de nova construcció. Unirà 25 estacions entre Vilanova i la Geltrú i Mataró; encara que daquestes, vuit seran noves, com ara les de Roquetes, Sant Camil i Canyelles, a la comarca del Garraf. Es preveu que es recorri la línia en uns 105 minuts a una velocitat de 120 km/h. La velocitat comercial (amb parades a les estacions) serà duns 60 km/h. De tota manera, el temps de recorregut pot variar en funció de lexplotació que es faci de la línia, que podria tenir serveis semidirectes etc. A banda, aquesta línia no té com a objectiu principal la comunicació directa entre els seus extrems sinó les múltiples connexions que permetrà entre les ciutats intermèdies generant una estructura en xarxa.
Lestudi de demanda que ha fet la Generalitat sha dut a terme segons la tipologia i la localització dels nous desenvolupaments urbanístics, de la tendència evolutiva de la mobilitat i la seva distribució modal, tenint en compte les alternatives de transport en lactualitat i en un escenari futur. Així, es preveu que la demanda de la línia orbital serà en el seu inici duns 8 milions de viatgers lany i que augmenti fins els 16 milions un cop la línia estigui consolidada.
Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.