FLASH
09-01-2006 20:08
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Sitges pateix els inconvenients de ser a 35 km duna gran urbs com Barcelona i de les seves vitals infraestructures. En aquest sentit, els veïns de la zona de les Botigues, a tocar de Castelldefels, ja han iniciat protestes pel soroll dels avions, que han hagut de variar les rutes de vol mentre durin les obres a lAeroport del Prat. Però també per mar arriba lamenaça. Amb cinc ports, tres dels quals esportius (Aiguadolç, Garraf i Port Ginesta), un dindustrial (Vallcarca) i un altre de comercial (zona portuària de la Fragata), la pressió damunt el litoral és excessiva, com ho és també la massificació de la terra, amb urbanitzacions que creixen sense aturador als voltants dun Parc Natural del Garraf rodejat de cinc pedreres, que cada any extreuen deu milions de tones de pedres, i foradat pels túnels de la via del tren i lautopista Pau Casals.
Port Ginesta
La proximitat amb Barcelona i laugment de la població, que ja ha superat la barrera dels 25.000 habitants, obliga també a adequar les infraestructures locals. Aquest és el cas de la propera ampliació de Port Ginesta, que amb 107.000 m2 i més de 1.500 amarraments, es convertirà en el port esportiu més gran de Catalunya. Pel regidor de Medi ambient, Jaume Torres, hem aconseguit que el projecte funcioni des dun punt de vista mediambiental, entre daltres coses perquè no trepitja el parc natural ni es permet la construcció de zona residencial.
Tot i així, lampliació daquest port en 490 nous amarraments genera recel en determinats sectors ecologistes i contraris a la massificació que, asseguren, altera de manera irreversible la línia costanera. En aquest sentit, el portaveu de la lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), Lluís Toldrà, explica que lampliació és el dany menor, però això no treu que ens qüestionem si des dun punt de vista estrictament mediambiental una infraestructura així és oportuna.
El regidor Torres reconeix que no podem fer ni un pas enrera perquè només que deixem edificar un pam en zona no permesa desapareixerà el litoral; ens hi juguem el futur com a poble. En aquest sentit, un dels fundadors de la Plataforma Salvem Sitges, Toni Prats, diu que el problema no és Port Ginesta, sinó les canteres. Per aquest motiu ja sha presentant al Síndic de Greuges un informe contra lexplotació indiscriminat del massís del Garraf. La paradoxa és que bona part del material que susarà per a la construcció de Port Ginesta segurament provindrà daquestes canteres. És la quadratura del cercle en la que des de fa temps es troba Sitges.
El més gran port esportiu del país
Lampliació de Port Ginesta coincidirà amb el vintè aniversari de linici de la seva activitat, el 1986, i el convertirà en el port esportiu més gran del país. Actualment compta amb 1.038 amarraments i, entre daltres, una zona de reparació de vaixells descoberta de 6.500 m2. El projecte es pot aprovar a finals dany i les obres, que tindran una durada duns dotze mesos i un cost aproximat donze milions deuros, suposaran guanyar 75.000 m2 entre la zona de terra i la de laigua, 490 amarraments i una nova zona de servei portuari. Es construirà també una nova platja, que substituirà lexistent, amb una superfície de sorra seca de 6.500 m2 amb una amplada mínima de 20 metres. La societat Port Ginesta SA, que gestiona actualment el port, ha adquirit el compromís de potenciar una gestió sostenible amb el mínim impacte mediambiental.
(Article publicat al diari AVUI el dia 4 de gener de 2006)
PUBLICITAT
PUBLICITAT